En un principi el castell de Terrassa estava sota el domini dels comtes
i, més endavant, del comtes-reis. Les necessitats de grans préstecs per part
del nobles per poder fer front a l’administració del principat i, per cobrir
les despreses de les guerres, principalment les campanyes de la Mediterrània, feren
que el domini el castell i el seu terme foren venut en diverses ocasions, retornant
a la casa reial en altres. Mentre el senyoriu del castell estava en mans de
nobles, el rei es reservava el dret d’estada. El més destacat del nobles que exercí el domini fou Ramon Folch, vescomte
de Cardona. Ja en els segle XV i XVI el castell passaria a mans de cavallers i
comerciants com Guillem de Muntanyans o Pere de Fizes. Fins i tot, el 1622 i
per un curt període de temps el Consell de la Vila va comprar el castell-palau.
De totes les senyories podríem destacar l’obstinació de la tutoria en
l’administració dels bens del castell palau en mans de quatre dones, al llarg
de l’època medieval, cosa infreqüent però legal això si, tenien que ser
administrat pel marit, germà, etc., a dir un representant familiar.
 |
| El castell-palau en l'època medieval / Dibuix Goliard-Museu de Terrassa |
Sança o Sancha de Castella, Senyora del castell-palau
i de la vila de Terrassa
El comte-rei Alfons I celebrava, el 18 de gener de 1174 les seves
esposalles amb l’infanta Sança de Castella, filla del rei de Castella Alfons
VII. Amb aquest casament era una condició en virtut de l’establer en la Pau
Perpètua de Sagún entre Castella i Aragó. Per aquest motiu el
 |
| Sança de Castella |
rei feu donació a la seva consort de varis pobles de l’Aragó i Catalunya. Entre
aquestes poblacions hi havia el castell palau i la Vila de Terrassa. Li va cedir
tots els drets i pertinences. Durant dues dècades la reina Sancha va ser senyora
del castell palau i la vila de Terrassa. Sança va ser la fundadora del monestir
de Sixena, a la província d’Osca i de l’orde de les Comanadores de Sant Joan de
Jerusalem, branca femenina de l’orde Sanjoanista. No se sap si mai va trepitjar
les nostres terres.
Guillema de Cabrera, Senyora del Castell Palau i de la
vila de Terrassa
Jaume I el Conqueridor feia honor al seu sobrenom tant amb la conquesta
de terres com seductor amb les dones. Era un faldiller consumat. Es va casar
tres vegades; amb Elionor de Castella; amb Violant d’Hongria; i Teresa Gil de
Vidaure, que seria esposa mitjançant document privat però que mai va arribar a
consumar-se. La seva promiscuïtat el va porta a tenir un total de 8 amants conegudes. Una
d’elles Guillema de Cabrera amb la que va mantenir una relació de tres o quatre
anys. Va ser una de les rebé més regals i privilegis. Una de les concessions,
feta el 6 d’agost de 1252, a
favor de la seva estimada va ser dotar-la de per vida com a senyora del
castell-palau i la vila de Terrassa, amb tots els drets, furs, privilegis,
delmes, honors, pertinències i possessions. Els dos amats eren ben coneixedors
del castell. El rei Jaume sovint desapareixia i un dels lloc on es refugiava amb
les seves amats era el castell de Terrassa. Sembla que Guillema posseí escàs
temps el domini del castell- Palau
Guillema de Montcada, Senyora del castell-palau de
Terrassa
Guillema és va casar l’any 1291 amb l’infant Pere d’Aragó, fill del rei
Pere el Gran. Al enviudà el 1296, el seu cunyat el rei Jaume II el rei li va
lliurà, en el mes d’abril de 1300, en violari, és a dir mentre ella visqués, la
jurisdicció el castell- palau i la vila de Terrassa, reservant-se el rei els
drets i les rendes senyorials. Per aquest motiu el rei convocar a palau, el 12
d’abril, els prohoms de la vila per tal de retre homenatge a la nova senyora.
Tres anys després Terrassa tornava a la jurisdicció reial, després que la noble
dama fos denunciada pel rei de el incompliment per part de Guillema de Montcada
d’una de les clàusules contingudes en el pacte, on l’obligava d’entrar en
religió i professar en un orde monàstic a la qual cosa es negava la dama. El 7
de març del 1003 una sentencia arbitral retornava
el domini senyorial del castell i la vila al monarca, tot i que això va crear
un conflicte amb els habitants de la vila, ja que eduïen que havien fet
homenatge de mans a Guillema com a Senyora i per tant no podien obeir el rei.
Finalment la força de les autoritats reials va posar les coses en el seu lloc.
Guillema, sense descendència restà viuda i no es va tornar a casar,
retirant-se a la seva residència del castell vell de Rosanes
Elisabet o Isabel I, la Catòlica de Castella, Senyora
del castell Palau i de la vila Terrassa
 |
| Isabel I de Castella |
El cas més insòlit ha estat el de la reina Isabel I de Castella com a propietària
del Castell de Terrassa. L’any 1474 el rei Ferran II el Catòlic, traspassava el
domini de la vila de Terrassa i el seu castell a la seva consort Elisabet I de
Castella el qual l’annexionat a la
Cambra reial de Castella i Lleó. La reina Isabel de Castella
fou senyora i propietària del castell fins l’any 1481, en que va manifestà el seu desig que la vila i el terme tornessin
a unir-se a la Corona
d’Aragó. Durant el seu domini la reina va expedir, des de Valladolid dos
privilegis a instàncies del Consell de Terrassa. En un d’elles confirmava la regulació
de l’ofici de batlle establerta per Barcelona quan Terrassa era un “carrer de
Barcelona”.
Dues dones més van tenir domini sobre el castell palau i la vila de
Terrassa, però com a castlanes. Un castlà o castellà era l’encarregat pel seu
senyor de la custodia, defensa i govern d’un castell i sovint també del seu territori
o terme. Una de les castlanes va ser Blanca de Centelles (vegeu el capítol
dedicat a ella) i un altre va ser Anna de Muntanyans, la qual, a mitjans del
segle XVI, va heretà la castlania dels seu pare Jaume Honorat de Muntanyans.
Els Muntanyans feia quasi cent que havien deixat de residir-hi per
traslladar-se a viure a Barcelona. De tant en tant, però, feien alguna estada a
la vila. Anna de Muntanyans visqué una temporada en el castell fugint de la
pesta que assolava Barcelona.
Fonts consultades
AA. DD. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987.
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa1960
CARDELLACH, Teresa; PUIG USTRELL, Pere; RUIZ, Vicenç; SOLER,
Joan. Llibre de privilegis de la vila i
el terme de Terrassa (1228-1652). Fundació Noguera. Barcelona 2006
VENTALLÓ I
VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta
i Litografia La
Industrial. Terrassa 1879
ROBLES
MONTESINOS. Guillema de Montcada, senyora
de Terrassa (1300-1303. TERME núm. 23. novembre 2008, p. 63. CEHT-AHCT.
ROCA. Maria Carme. Les dones de Jaume I. L’Esfera del llibre. Barcelona 2008
