A meitat
del segle XIX la vila de Terrassa començava a trobar el camí cap a la
industrialització mecanitzada, amb la instauració del vapor dins les fàbriques.
Però tota aquesta revolució industrial xoca amb la lentitud del transport. El tràfic entre Terrassa i Barcelona,
principalment el port, era lent, amb caravanes d’unes dotzenes de carros i
carretes transportant mercaderies amb les preuades teles terrassenques i, de
retorn, el traginar del carbó anglès per la indústria del vapor. També calia
afegir en aquest parsimoniós anar i venir per les pedregoses carreteres el
transport públic amb diligències dels benestants, i en tartana o carros de
camperols, els més humils. L’avenç industrial estava en contradicció amb la
lentitud del transport.
Però la
solució arribà amb un dels últims invents de l’home: el ferrocarril, el vapor
sobre rodes. El tren va arribar a Terrassa l’any 1856
El tram
fins a Terrassa es va construir en dos anys treballant-hi 500 operaris, entre
els quals hi havia 200 penats cedits pel govern sota la vigilància d’alguns
soldats de la guarnició. L’enginyer va ser Pere d’Andrés.
Ja que el
preceptors o interessats eren els terrassencs, l’estació es va construir dins
el terme de Terrassa tot i que les cases que hi havia més a prop eren les del
poble de Sant Pere de Terrassa.
 |
| L'antiga estació del Nord / Fons Ragon-AMAT |
El dia 16
de març de 1856, un diumenge de Rams, a les 9 del matí es concentraven a
l’estació del Nord de Barcelona les autoritats i convidats, encapçalats pel
capità general de Catalunya, Juan Zapatero, el governador civil, Ignacio de
Llácera, i el caporal segon de capitania, Joaquim Bassols, per tal d’assistir a
la inauguració del tram de via de ferro de Sabadell a Terrassa. El comboi
ferroviari estava integrat per dos cotxes amb carcassa tancada sobre dos eixos
i amb enganxaments que, a cada arrancada del tren, provocaven la conseqüent
sotragada. La locomotora portava el nom de Zaragoza.
El trajecte
entre Barcelona i Sabadell es va cobrir, a una velocitat entre 30 i 40
quilometres/hora, amb trenta-quatre minuts. Arribats a Sabadell els esperaven
les autoritats eclesiàstiques, el rector de Sabadell i el prevere Joaquim Coll
i Torras i el vicari Magi Morgades, ambdós en representació del prior de
Terrassa, Francesc Casals, agreujant per una malaltia, tots els quals
procediren a la primera benedicció, la de la sortida.
En menys
d’un quart el tren feia la seva entrada a la nostra ciutat. A Terrassa era
festa gran i els terrassencs omplien a vessar l’estació i l’entorn proper a la
via, i en arribar el comboi expressaren el seu entusiasme amb visques,
aplaudiments i música. A les andanes l’alcalde Miquel Vinyals i el consistori
en ple i altres autoritats de la vila feien els honors de rebuda, mentre la
banda municipal amenitzava l’acte. Es procedí a una segona benedicció, la
d’arribada i els parlaments protocol·laris i, acabada la cerimònia la comitiva
es va dirigir a l’església parroquial del sant Esperit per celebrar un solemne Te Deum, alhora que a l’estació arribava
el primer tren oficial de servei públic.
El fum, el
vapor i el soroll varen ser les noves sensacions que van experimentar els
bocabadats vallesans al pas del tren. Els primers dies funcionaren quatre trens
diaris, dos al matí i dos a la tarda i el preu del bitllet en primera classe
era de 12 cèntims, en segona de 9’5 i en tercera de 7 cèntims. Un comboi estava
estructurat en un vagó de primera classe amb carruatge tancat, un de segona amb
cortinetes de lona amb una capacitat per a 38 passatges i el de tercera sense
sostre amb 138 places. Normalment els trens ordinaris només portaven segona i
tercera i el trajecte fins a Barcelona durava prop dels tres quarts d’hora, per
tal com una diligència invertia prop de les cinc hores.
Fonts
consultades:
Ajuntament
de Terrassa. Tarrasa Centenario del
ferrocarril 1856-1956. Terrassa 1956
AMAT.
Llibre d’actes del Ple. Sessió celebrada el 28 març 1856. foli 55
BELLÉS
GRAS, Núria i LÓPEZ DIAZ, Elvira. Camins
de ferro que comuniquen Terrassa, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet.
Terrassa 1983.
BENAUL I BERENGUER, Josep M. Història de Terrassa. Industrialització i liberalisme 1808-1874. Ajuntament
de
BOIX,
Josep. La Estación
del Norte, ayer. Tarrasa Información. 1 abril 1967
BOIX, Josep. Hace 125
años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 19 febrer 1981
BOIX, Josep.
Hace 125 años que el tren llegó a
Terrassa. Diario de Terrassa. 23 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125
años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 24 febrer 1981
BOIX,
Josep. Hace 125 años que el tren llegó a
Terrassa. Diario de Terrassa. 26 febrer 1981
BOIX,
Josep. Trenes i estaciones terrassenses. Diario
de Terrassa. 21 febrer 1987
BOLADERAS, Mercè. El
primer tren del Nord a Terrassa llegó en marzo de 1956. Diario de Terrassa.
27 abril1991
CABEZA
SABATER, Francisco. Los primeros tiempos
del ferrocarril en Tarrasa. Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç
i indústria de Terrassa. núm. 494. desembre 1948
Diario
de Barcelona. 17 març 1856
LLONCH,
Jordi. Ciento veintiséis años de tren en
Terrassa. Diario de Terrassa. 20 novembre 1982
PUIG I
MASAGUÉ, Josep. El dia 16 marzo de 1856
llegó a Tarrasa el ferrocarril.
RAGON,
Baltasar. Terrassa historials i efemèrides.
Impremta Ventayol. Terrassa 1929
Tinc una pregunta, quan va arribar la RENFE a Terrassa? si pot contestar el més aviat possible li agrairia molt. És per un treball d'escola i l'haig d'entregar el dimarts com a molt tard. gràcies.
ResponEliminaEl tren de Nord va arribar a Terrassa el 1856, tal com diu aquest article.
ResponEliminaRENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Espanyoles) es la nacionalitxació de tots el ferrocarrils espanyols en època franquista, l'any 1941