El Frente de Juventudes de Terrassa

Terrassa al final de la guerra civil, fou ocupada per les tropes franquistes i els falangistes es feren amb el poder municipal a través de la «Jefatura Local del Movimiento”.(vegeu en aquest blog “La Falange a Terrassa”) http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2016/10/la-falange-terrassa.html

Els primers anys ocuparen com a Cuartel de la Falange, el magatzem Freixa del carrer Sant Pau, fins que es van traslladar a l’Antic Ajuntament del Raval de Montserrat. En el baixos imprimien el Diari Tarrasa i, després el Tarrasa Información.

Cuartel del Frente de Juventudes / Fons Ragon-AMAT

Els falangistes van incautar l’edifici del Círcol Egarenc, al carrer de Sant Pere, on instal·laren el Frente de Juventudes per donar cobertura a la joventut amb el  Servicio Nacional d’Educación Física, Ciutadania y Premilitar, del qual sorgiria l’Organización Juvenil Española-OJE i  Educacion i Descanso. En aquells amplis salons es podia disfrutar de l’oci i de l’adoctrinament falangista.

En un principi, el nombre d’afiliacions va ser notable degut a l’obligatorietat d’afiliar-se, principalment la joventut, no pas per un veritable interès dels terrassencs pel nacional-sindicalisme. Es repartien dues classes de carnets: el de militant i el d’adherit. Amb el pas dels anys l’obligatorietat va minvar, però la Falange continuava controlant la joventut, en franca competència amb l’església i els seus centres parroquials. A les escoles s’impartia la Formación de l’Espiritu Nacional.

Desfilades paramilitars / Carles Duran-AMAT

Eren constants les desfilades paramilitars i les manifestacions patriòtiques o les concentracions del Frente de Juventudes. També las demostracions gimnàstiques al camp del Terrassa i els campaments de l’OJE.

Demostracions gimnàstiques / Carles Durant-AMAT

Campaments de l'OJE / AMAT

A la Falange terrassenca podien distingir-se diferents faccions. D’una banda estava formada per excombatents i membres de l’antiga dreta local, principalment de Renovació Espanyola, i per altra banda, d’un bon nombre de joves entusiastes amb la idea de la revolució nacional-sindicalista, molts d’ells de baixa extracció social.

Tot i així, la Falange no va tenir a Terrassa la força que tindria a altres llocs de l’Estat. Funcionava perquè tenia una comesa política, però no va tenir base social, i era manipulada sense escrúpols per l’oligocràcia local, molt més pragmàtica que dogmàtica. Sense cap mena de tradició a la ciutat, la Falange era una mena d’empelt fet créixer per força. Si bé és cert que la Falange arribà a tenir un bon nombre d’afiliats, no és menys cert que molts s’hi adherien pels avantatges socials que comportava.

Davant l’empenta de l’Acció Catòlica per fer-se amb la joventut, la Falange va crear el Frente de Juventudes i en el seu cas l’OJE per fomentar l’adoctrinament i l’esbarjo.

Al final de la Guerra Mundial, el 1945, i amb el feixisme derrotat, l’eufòria i la repressió ferotge minvà. L’Acció Catòlica entrà als òrgans de govern de l’Ajuntament. Des del primer moment acabada la guerra, l’Acció Catòlica a través dels seus centres d’ensenyament van contribuir en gran mesura a l’adoctrinament a la catequesi mentre els falangistes contribuïen en la seva instrucció de la formació de l’esperit nacional.

Als anys 60, la Falange queda, poc a poc, reduïda al Frente de Juventudes, la Sección Femenina i a generar l’estructura oficial del Movimiento.

Amb l’arribada de la democràcia els anys 70, la Falange desapareixia inexorablement del panorama terrassenc.