Les grans escenificacions de la Festa Major (anys 50 i 60)

Cal destacar la diversitat d’iniciatives portades a terme amb grans produccions que s’han recreat, principalment, a l’època medieval i s’han acotxat en els finiseculars decorats de les esglésies de Sant Pere i del castell de Vallparadís. Aquestes escenificacions emmarcades dins de l’àmbit del drama sacre o del teatre clàssic són l’esforç esmerçat per entitats que han fet possible la seva espectacularitat, comptant amb la col·laboració de la diversitat de grups musicals i de cultura popular que s’han afegit a aquests projectes d’elevada qualitat artística que han deixat bocabadats als espectadors.

Assassinat a la catedral / AMAT

Assassinat a la catedral. Els jardins de les esglésies de Sant Pere es van il·luminar la nit del 8 de juliol de 1950 per acollir la representació de l’obra “Asesinato en la catedral” del premi Nobel T.S. Eliot, traduïda per Francesc de A. Carreras i interpretada per l’elenc del Institut de Teatre de Barcelona, dirigits per Artur Martorell i acompanyats per la Capella de Música de Sant Pere i la Schola Cantorum. El drama sacre inspirat en el martiri de Sant Tomàs Becket, revivia una de les millors pintures del segle XII que es conserven dins l’església de Santa Maria i que escenifica l’esmentat martiri. La representació, seguida per un “públic selecte i nombrós i per recordar per la magnitud de l’espectacle” tal com diuen les cròniques de l’època, formava part dels actes de la celebració del XV Centenari de la Fundació de la Seu Episcopal d’Ègara.

assassinat a la catedral / Tarrasa Información

Festivals d’Espanya.

El Castell de Vallparadís és un edifici del segle XII que va ser reconvertit en cartoixa al segle XIV. Després de passar per diversos propietaris, l’any 1947 fou adquirit per l’Ajuntament de Terrassa per, després de reconstruir-lo, destinar-lo a Museu de ciutat, el qual s'inaugurava l’any 1959. L’any 1954 es va inaugurar la primera fase de restauració amb diversos actes: exposicions, conferències, teatre, concerts, etc. Un d’aquests actes va ser la reconversió d’un espai exterior en un improvisat amfiteatre on, en el seu escenari s’hi van escenificar diverses representacions que van ser incloses en els Festivals d’Espanya que organitzava el Ministeri d’Informació i Turisme i, que en el cas de Terrassa, comptà amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de la ciutat. El primer magne espectacle va ser la representació, el dia 19 de juny de Hamlet de Shakespeare, dirigida per Artur Martorell i que va ser un memorable èxit. El 21 de juny la companyia de Maria Jesus Valdés posava en escena La fierecilla domada del mateix autor anglès. La mateixa companyia escenificava, tres dies després Electra i, ja dins els actes de la Festa Major la companyia Luca de Tena amb l’actriu Aurora Bautista al capdavant presentava Antígona de Jean Anouilh. L’espectacularitat de les obres amb l’ajut del castell com a decorat va merèixer el qualificatiu “de cosa única i inoblidable” pels espectadors i la crítica de l’època.

Becket o l’honor de déu. Dins el bagatge d’innovacions de la Festa Major de l’any 1967, amb les que el regidor Llorenç Padró va voler donar viratge a la insipidesa en què estaven immerses les festes, el Casal de Sant Pere i l’EPIC van organitzar una magna representació al bell mig del jardins del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, el dia 2 de juliol, escenificant l’obra de Jean Anouilh, Becket o l’honor de Deu, a càrrec del grup Palestra de Sabadell, guanyador del primer concurs de teatre “Ciutat de Terrassa”.

Partida vivent d'escacs / Fotos Francino

Partida vivent d’escacs i teatre. Per la Festa Major de l'any 1968 el Casal de Sant Pere i el Club d'Escacs Terrassa van estructurar una partida d'escacs vivent sobre un gran tauler muntat dins l'envelat de Festa Major. En aquest recinte, situat a la part nord de la Rambla, van enfrontar-se aquestes dues entitats que, seguint les incidències del joc, feien bellugar les fitxes vivents les quals estaven representades per soldats d'infanteria de Barcelona abillats amb sumptuoses vestimentes medievals. La partida va despertar una gran expectació tot i l’excessiva temperatura que es respirava dins l'envelat, degut al calorós matí del diumenge de Festa Major i a l'estructura transparent del sostre, que feia suar de valent als figurants.  Al vespre, el Casal de Sant Pere i l'EPIC van organitzar una selecta vetllada teatral al Castell Cartoixa de Vallparadís pel grup "Camaleón" de Madrid, que posà en escena l'obra "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca.

Fonts Consultades:

Tarrasa Información, 10 juliol 1950. P. 4

Tarrasa Información, 20 juny 1954, p.3

Diario de Tarrasa. Cròniques puntuals de Festa Major dels anys  seixanta.

VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.

Programes de Festa Major 1950, 1954, 1967 i 1968