Cal destacar la diversitat d’iniciatives portades a terme amb
grans produccions que s’han recreat, principalment, a l’època medieval i s’han
acotxat en els finiseculars decorats de les esglésies de Sant Pere i del
castell de Vallparadís. Aquestes escenificacions emmarcades dins de l’àmbit del
drama sacre o del teatre clàssic són l’esforç esmerçat per entitats que han fet possible
la seva espectacularitat, comptant amb la col·laboració de la diversitat de
grups musicals i de cultura popular que s’han afegit a aquests projectes
d’elevada qualitat artística que han deixat
bocabadats als espectadors.
Assassinat a la catedral / AMAT |
Assassinat a la catedral. Els jardins de les esglésies de Sant Pere es van
il·luminar la nit del 8 de juliol de 1950 per acollir la representació de
l’obra “Asesinato en la catedral” del
premi Nobel T.S. Eliot, traduïda per Francesc de A. Carreras i interpretada per
l’elenc del Institut de Teatre de Barcelona, dirigits per Artur Martorell i
acompanyats per la Capella de Música de Sant Pere i la Schola Cantorum. El drama
sacre inspirat en el martiri de Sant Tomàs Becket, revivia una de les millors
pintures del segle XII que es conserven dins l’església de Santa Maria i que
escenifica l’esmentat martiri. La representació, seguida per un “públic selecte
i nombrós i per recordar per la magnitud de l’espectacle” tal com diuen les
cròniques de l’època, formava part dels actes de la celebració del XV Centenari
de la Fundació de la Seu Episcopal d’Ègara.
assassinat a la catedral / Tarrasa Información |
Festivals d’Espanya.
El Castell de Vallparadís és un edifici del segle XII que va
ser reconvertit en cartoixa al segle XIV. Després de passar per diversos
propietaris, l’any 1947 fou adquirit per l’Ajuntament de Terrassa per, després
de reconstruir-lo, destinar-lo a Museu de ciutat, el qual s'inaugurava l’any
1959. L’any 1954 es va inaugurar la primera fase de restauració amb diversos
actes: exposicions, conferències, teatre, concerts, etc. Un d’aquests actes va
ser la reconversió d’un espai exterior en un improvisat amfiteatre on, en el
seu escenari s’hi van escenificar diverses representacions que van ser incloses
en els Festivals d’Espanya que organitzava el Ministeri d’Informació i Turisme
i, que en el cas de Terrassa, comptà amb el patrocini de la Diputació de
Barcelona i de l’Ajuntament de la ciutat. El primer magne espectacle va ser la
representació, el dia 19 de juny de Hamlet
de Shakespeare, dirigida per Artur Martorell i que va ser un memorable
èxit. El 21 de juny la companyia de Maria Jesus Valdés posava en escena La fierecilla domada del mateix autor
anglès. La mateixa companyia escenificava, tres dies després Electra i, ja dins els actes de la Festa
Major la companyia Luca de Tena amb l’actriu Aurora Bautista al capdavant
presentava Antígona de Jean Anouilh.
L’espectacularitat de les obres amb l’ajut del castell com a decorat va
merèixer el qualificatiu “de cosa única i inoblidable” pels espectadors i la
crítica de l’època.
Becket o l’honor de déu. Dins el bagatge d’innovacions de la Festa Major de
l’any 1967, amb les que el regidor Llorenç Padró va voler donar viratge a la
insipidesa en què estaven immerses les festes, el Casal de Sant Pere i l’EPIC
van organitzar una magna representació al bell mig del jardins del conjunt
monumental de les esglésies de Sant Pere, el dia 2 de juliol, escenificant
l’obra de Jean Anouilh, Becket o l’honor
de Deu, a càrrec del grup Palestra de Sabadell, guanyador del primer
concurs de teatre “Ciutat de Terrassa”.
Partida vivent d'escacs / Fotos Francino |
Partida vivent d’escacs i teatre. Per la Festa Major de l'any 1968 el
Casal de Sant Pere i el Club d'Escacs Terrassa van estructurar una partida
d'escacs vivent sobre un gran tauler muntat dins l'envelat de Festa Major. En
aquest recinte, situat a la part nord de la Rambla, van enfrontar-se aquestes
dues entitats que, seguint les incidències del joc, feien bellugar les fitxes vivents
les quals estaven representades per soldats d'infanteria de Barcelona abillats
amb sumptuoses vestimentes medievals. La partida va despertar una gran
expectació tot i l’excessiva temperatura que es respirava dins l'envelat, degut
al calorós matí del diumenge de Festa Major i a l'estructura transparent del
sostre, que feia suar de valent als figurants.
Al vespre, el Casal de Sant Pere i l'EPIC van organitzar una selecta
vetllada teatral al Castell Cartoixa de Vallparadís pel grup
"Camaleón" de Madrid, que posà en escena l'obra "La zapatera
prodigiosa" de Federico García Lorca.
Fonts
Consultades:
Tarrasa Información, 10 juliol 1950. P. 4
Tarrasa Información, 20 juny 1954, p.3
Diario de Tarrasa. Cròniques
puntuals de Festa Major dels anys
seixanta.
VILLATORO.
Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa
1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.
Programes
de Festa Major 1950, 1954, 1967 i 1968
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada