Plaça de Rosa Mora

Entre els carrers Transversal, Pla de l’Ametllera i de l’Autonomia, hi ha un espai enfonsat que és el que queda visible del torrent del Rossinyol. Aquest tenia el seu naixement a la fondalada on actualment hi ha el camp de joc de l’Estadi Olímpic. El recorregut d’aquest torrent, passant per on ara hi ha la Biblioteca Central arribava fins el carrer del Pantà o els Jardins del Retiro.

L’indret que ocupa l’actual plaça era un espai reinvindicat per l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere, perquè es transformés en jardins públics. Aconseguit aquest objectiu, el següent va ser que l’Ajuntament aprovés la  designació, l’any 1991, a petició de l’Associació de Veïns i grups de cultura popular, com a plaça de Rosa Mora després d’un seguit d’actes d’homenatge pòstum a la promotora cultural.

Inauguració de la plaça / AMAT-Fotos Francino

Però no va ser fins l’any 1994 que acabades les obres d’adequació de 4.000 metres quadrats, es va poder inaugurar, el dia 26 de juny, amb la presència de l’Alcalde i les filles de Rosa Mora, descobrint-se una placa de vidre amb la retolació de «Plaça de Rosa Mora ha estat inaugurada per l’alcalde de Terrassa el dia 26 de juny de 1994». La feblesa de la placa i la seva situació al peu de l’amfiteatre va fer que desaparegués. Per restituir-la es van col·locar dues plaques situades a cada banda de l’entrada de la plaça.

Primera placa dedicada a Rosa Mora / Amat/Fotos Francino

La de l’esquerra són sis de ceràmica que porta la inscripció següent: «plaça Rosa Mora / Vetlladora de la cultura popular».El plafó, acabat amb un detall floral.

Nova placa / Joaquim Verdaguer

La placa de 1994 / Joaquim Verdaguer

La placa de la dreta porta la inscripció «Plaça de Rosa Mora vetlladora de la cultura popular. Sant Cugat, 1935 – Terrassa,1990. Terrassa, 26 de juny 1994”. La placa inclou un relleu del rostre de la homenatjada.

Capgròs de l'Any / AMAT

Rosa Mora i López va néixer a Sant Cugat del Vallés l’any 1936. Veïna i membre de la Associació de Veïns del barri de Sant Pere de Terrassa, va ser una gran impulsora  del moviment veïnal.  A partir de finals dels anys 70 va tenir un paper molt destacat en la recuperació i consolidació de les Festes Majors de Terrassa i dels Carnestoltes, en un moment en què els moviments de cultura popular  d’arreu de  Catalunya  començaven a revitalitzar-se. És especialment recordada per ser la primera dona a disfressar-se del personatge de Carnestoltes oficial. L’any 1987 dintre els actes del desè aniversari de la recuperació del carnaval se li va retre un homenatge. Va morir el 26 de juny 1990. El seu ofici era de fotogravadora i tenia com a afició participar com a actriu en pel·lícules amateur.

Durant l’any 1991, poc desprès de la mort de Rosa Mora, els veïns de Sant Pere i els grups de cultura popular van organitzar un seguit d’actes d’homenatge pòstum a aquesta promotora cultural, entre els quals destaca la nominació de “Capgròs de l’any”.