La rambla del Pare
Alegre, coneguda popularment com «la Rambleta», és la continuació natural de la
Rambla d’Ègara, però no de la riera del Palau. Al començament de la Rambleta,
la riera es desvia cap a l’esquerra fent un gran arc dins el barri Segle XX,
per tornar a enllaçar al final de la Rambleta en el punt que la riera s’ajunta
amb el torrent de Can n’Aurell (Hotel Don Cándido). En principi, la Rambleta
era una esplanada davant la cruïlla de les carreteres de Montcada i Martorell,
que poc a poc va anar urbanitzant-se com un vial ample amb forma de rambla amb
els seus corresponents arbres.
 |
| La canalització de la riera del Palau (Fons Ragon-AMAT |
Al final de la
Rambleta, a la dreta on ara hi ha una benzinera, abans de la guerra hi havia el
camp de futbol del Casino del Comerç i, també el camp de bàsquet d’aquesta
entitat. Després de la Guerra, el lloc fou ocupat per l’equip del Kubales.
 |
| El Pare Alegre |
El 19 febrer 1936 l’Ajuntament li assignà el
nom de Rambleta del Pare Alegre, en homenatge al jesuïta Jacint Alegre i Pujals
(1874-Barcelona 1930). Fill de la nissaga dels Alegre de Sagrera, fou ordenat
sacerdot el 1907. Ingressà al Col·legi Sagrat Cor de Barcelona i dirigí la
Congregació Mariana menor de Barcelona. Es va dedicar especialment a la tasca
caritativa vers els malalts i els pobres. Promogué l’obra anomenada Cottolengo
a Barcelona. Actualment existeixen 8 Cottolengos del Pare Alegre a tot el món.
El seu retrat figura des de 1970 a la Galeria de Terrassencs il·lustres. Està
en procés de beatificació.
Durant la República la Rambleta portà el nom
de Jaume Compte.
Des del 1954 fins al
1962, la Rambleta va acollir el mercat del dimecres i les fires d’estiu i
d’hivern. També era el lloc on s’instal.laven les carpes dels circs
 |
| La Fira a la rambleta / Fons Ragon-AMAT |
 |
| La Fira a la Rambleta / proc. Rafael Aróztegui |
Dels estralls de la riada del 1962, tota
l’aigua de la Rambla d’Ègara va desembocar a la Rambleta fins a convertir-la en
un cementiri de cotxes.
 |
| Estralls de la riuada del 62 a la rambleta / Carles Duran-AMAT |
L’any 1975 es va
inaugurar l’autopista de Barcelona a Terrassa donant-li l’entrada a la nostra
ciutat per la Rambleta que es va convertir en un vial de servitud de
l’autopista. En el projecte d'entrada de la mateixa a Terrassa s'havia aprovat el seu soterrament
per sota de l'enllaç de la carretera de Montcada amb la de Martorell, des del
carrer Pintor Fortuny fins a l'alçada del carrer del Comte Borrell. En principi el projecte
contemplava 4 carrils però finalment va quedar en dos per donar cabuda a les
diverses connexions amb les carreteres esmentades. Amb aquesta proposta desapareixien
300 metres de rambla i uns 100 arbres del passeig central.
 |
| Començament de les obres del pas soterrat / Proc. Rafael Aróztegui |
El maig de 1977 arran de començar-se les obres del pas
inferior, el fet va agafar per sorpresa al veïnat que es va mobilitzar en
contra del projecte.
Les pluges van retardar el començament de les obres
creant-se innumerables polèmiques, enfrontant l'Ajuntament i els veïns de la
zona sud de la Rambla que es consideraven afectats directament per l'obra
L'Ajuntament argumentà la inexistència de reclamacions
dins del termini establert per la llei i
que, el projecte havia estat aprovat en un Ple de l'Ajuntament de l'any 1972.
Però els veïns aduïen que l’aprovació es va fer en un època en que la
participació ciutadana, en assumptes municipals, era molt dubtosa.
 |
| Manifestació contra el pas semi-soterrat / Diari de Terrassa |
La campanya de descontent popular va començar amb la
penjada de pancartes al llarg de la Rambla amb llegendes com Salven la Rambla i El paseo lo necesitan los ancianos y los niños. El moment més tens
va arribar quant els operaris van començar a desmuntar el monument del final de
la Rambla als 25 años de paz, amb la
concentració de manifestants i la intervenció de la força pública.
Veien el caire que prenia el tema, tot i que el veïns
no volien polititzar-lo, l'alcalde Donadeu va convocar als incipients partits
democràtics per plantejar-hi la problemàtica, acordant-se l'aplaçament de les
obres per donar temps a buscar una altra solució.
El moment polític, arran la mort d'en Franco, i la marxa de l’alcade Donadeu com a
subgovernador civil de la província va fer possible que el tema s'anés diluïnt
en l'oblit.
 |
| L'entrada de l'autopista a Terrassa / AMAT |
L'any 1985, amb el soterrament del Ferrocarrils de la
Generalitat, el passeig central de la Rambla, en aquesta zona, es va desplaçar
cap a un costat i, cap els anys noranta, l’entrada de l'autopista es va
solucionar amb una rotonda.
 |
| La Rambleta del Pare Alegre en el segle XXI / AMAT |
Hola! M'agraden molt els articles del teu blog. Només una puntualització: el Pare Alegre no pertany a la nissaga dels Alegre de Sagrera. Va ser el seu germanastre gran, anomenat Francesc Alegre i Roig el que es va casar amb una Sagrera. Ell era fill de la segona dona del Gaietà Alegre i Trias anomenada Joaquima Pujals Bosch (dels Bosch de Basea dels que parles en una altra entrada).
ResponElimina