Aquesta masia està situada en l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera,
a 100 metres
de la carretera de Terrassa a Sabadell (N-150), darrere l’Hospital de Terrassa.
És un mas molt poc documentat, tot i que sembla que té un origen molt
antic. Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no
menciona aquest mas ni cap propietat amb el cognom Figueres.
La Masia de Can Figueres del Mas/Rafael Aróztegui |
És una masia de planta rectangular que ha viscut diverses reformes: en
el segle XVII, l’any 1758 i el 1848. Actualment consta de coberta a dues
vessants, de planta baixa, pis i graner. La façana principal està orientada a
migdia, perpendicular al carener i
originàriament és de composició simètrica però, a causa dels afegits
posteriors, el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de
l’edifici.
La façana ens presenta un portal rodó amb carreus de pedra picada.
Consta de diverses finestres, tant a la planta baixa com al primer pis i a les
golfes. En una d’aquestes finestres del primer pis, a l’angle dret de la
façana, hi ha gravat l’any 1589. Una altra finestra, la de la sala principal,
fa com un fistó a la part superior i pels costats baixa una motllura que acaba
en el pedrís. A sota, i amb pedra picada, fa una motllura circular i unes
floretes; una creu la forada en tot el seu gruix. Remata la façana un rellotge
de sol del 1848, molt deteriorat actualment.
El rellotge de sol/dibuix Mateu Avellaneda-Foto Joaquim Verdaguer |
Podem apreciar l’esgrafiat
d’aquest rellotge en un dibuix de Mateu Avellaneda. El més interessant de la façana és el ràfec
de la teulada. Al capdamunt de les dues vessants, travessades per una creu de
ferro forjat, s’avancen les teules del carener i formen el cap d’un monstre
agonitzant.
Tronera / Rafael Aróztegui |
Des de davant de la masia, a cop d’ull, podem observar les diferents
reformes que ha tingut. Als escairats de la façana hi trobem les troneres.
L'entrada / Rafael Aróztegui |
Passat el portal de l’entrada, a la planta baixa, al fons, trobem
l’escala d’accés al pis superior amb el corresponent espiell. A la dreta, el
menjador amb la cuina i la llar de foc. A l’esquerra, cups, carner i premsa
d’oli i, a la part posterior, el celler.
Al primer pis trobem la sala, amb festejador a la finestra, i els
dormitoris, un dels quals amb llar de foc.
Es conserva part del barri i l’era a ponent de la casa i un reguitzell
de corts per als porcs, galliners, corrals, estables, un trull per a les
olives, el molí, etc.
El barri / Rafael Aróztegui |
Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle
XIX, la pubilla Antònia es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de
Ribatallada.
Tal com explica el dibuixant Mateu Avellaneda, «l’últim hereu, el meu
oncle, se la vengué [la masia] a un “americano” carregat de “pesos”».
En terres de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de
Terrassa. Des de les finestres del darrere i des dels últims pisos del complex
hospitalari es pot contemplar una vista expandida i panoràmica de la masia.
Fonts
consultades:
AVELLANEDA,
Mateu. Can Figueres del Mas. Impremta Morral: Terrassa, 1936.
FERRAN,
Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa, 1997.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa,
1981.
TRENCHS, Marian. Mateu Avellaneda. Iconografia terrassenca. Patronat
de la Fundació Soler
i Palet: Terrassa, 1963.
Hola! La masia està abandonada?
ResponElimina