Mateu Avellaneda i Canyadell va ser un dibuixant terrassenc, nascut el
dia de Sant Joan de l'any 1902
a Terrassa. Era descendent de la Masia de Can Figueres del
Mas (sobre aquesta masia vegeu en aquest blog “La masia de Can Figueres del
Mas).
Aviat, el jove Mateu es va iniciar en el camp artístic i de les Belles Arts
de la mà de l’escultor Cèsar Cabanes.
Mateu Avellaneda |
L'any 1927 donà a conèixer els seus dibuixos en una exposició
col·lectiva a les Galeries Alavedra i era la primera vegada que exposava en públic les seves creacions.
Durant els anys 1930 i 1940 fa diverses exposicions dels seus dibuixos
amb un gran èxit de públic, i també és en aquesta època quan desenvolupa la
seva faceta com a il·lustrador de tots els llibres de l’historiador Salvador
Cardús.
Alterna el seu treball a la indústria de la llana, amb la feina
d’il·lustrador i dibuixant de paisatges i llocs desapareguts de la ciutat, com
ermites, masies i antics carrers, que avui encara utilitzem per il·lustrar
indrets de la ciutat ja desapareguts.
Mateu Avellaneda esdevindria un dibuixant i il·lustrador molt popular a
la nostra ciutat.
Va morir a Terrassa, el 23 d'agost del 1949, després de patir una greu
malaltia.
L'any 2002 es va celebrar el centenari del seu naixement.
Té un carrer dedicat a la seva memòria situat a la part oriental del
barri de Poble Nou-Zona Esportiva, propera a la carretera de Matadepera.
Can Figueres del Mas / Dibuix Mateu Avellaneda |
A més dels seus dibuixos, ens deixà diversos escrits explicant records i
tradicions que ell va viure en la seva infantesa o adolescència. Vegeu el llibre
“Mateu Avellaneda. Recull. Recopilació feta per la seva filla Maria
Rosa.
En un butlletí del Centre Excursionista de Terrassa ens deixà escrit una
anècdota que succeí a la Masia
pairal de Can Figueres del Mas:
“Som a les acaballes de la tardor de l’any 1874. La guerra carlina toca
a la seva fi. Entretant, les partides de bandolers roben, saquegen i maten
sense miraments al pobre que va a raure a les seves mans
Cau la tarda. La diligència que ve de Barcelona, para a Can Barba de la Pedra Blanca; en baixa un home
i el carruatge segueix novament la seva ruta. Aquest home era el meu avi.
Emprèn el camí de la masia [Can Figueres del Mas] i al ésser a mig camí li
surten uns emmascarats i el porten a la casa. Allà hi troba a tota la colla de
lladregots. Vint i un homes manats per l’Estevet de Sallent, el seu capità,
home prou i massa conegut per aquells encontorns.
Finestra del Mas/Rafael Aróztegui |
El lladres ja tenien tancats al «quarto de les eines» a l’àvia, als
fills i als mossos des de que havien arribat, També hi tenien tancat un procurador
de Ripollet que han trobat casualment a la masia.
Mentrestant, lliguen a l’avi i al seu germà en unes cadires a la cuina i
proven per tots els mitjans de fer-los dir on tenen els diners. Veient que no
volien dir-ho, agafen garbons, els posen sota les cadires calant-hi foc. No cal
doncs el martiri que els donen i no tenen més remei de confessar on hi ha els
diners. Per certs que alguns d’aquells homes sap prou i massa per on s’ha de
passar per anar per tota la casa. Roben diners, joies i més haurien robat si al
matí l’avi no hagués pagat dues mules que ha comprat a Barcelona i que valen un
grapat d’unces. L’espia ha picat massa tard.
A quarts de dotze de la nit, després d’haver sopat, tota la colla
s’endueren al Procurador i deixaren lligats els germans a la cuina i els demés
tancats. Aquests últims, al sentir que els lladres ja eren fora, amb un parpal
foraden la tàpia de la paret anant a donar auxili als pobres germans que
estaven més morts que vius.
L’avi viu uns anys, però el germà ja no fa res més de bo, morint al cap
de poc.
Al Procurador el porten a Ripollet i li roben tres o quatre mil duros
que té amagats.
Can Figueres del Mas / Rafael Aróztegui |
Passa temps. A l’Estevet de Sallent l’agafen a Olesa, robant. Es
presenten ell i uns quants disfressats de mossos de l’Esquadra. Agafen a l’amo
i a l’hereu i els posen al forn de coure pa, però a mitja feina arriben els
mossos de debò, junt amb el Somatent i als uns els maten i als restants els fan
presoners.
A l’Estevet li donen garrot a Sallent mateix, junt amb una dona que
també era de la colla.
Però encara no s’ha acabat. Passen anys i un dia, el meu pare, parlant
amb un home conegut de Can Figueres, aquest diu: - No fa pocs d’anys que no hi
he estat a casa teva. No hi estat més des el dia que vàrem cremar el teu
pare...”
Més informació:
AVELLANEDA, Maria Rosa. Mateu Avellaneda “Recull”. Copistería
Sarrió SL. Terrassa Terrassa 2013.
AVELLANEDA, Mateu. Can Figueres del Mas. A.C.E.T., març-abril 1936
AVELLANEDA, Mateu. Can Figueres del Mas. A.C.E.T., Maig-juny 1936
DÍAZ-PLAJA, Aurora, Mateu Avellaneda. Tarrasa Información, 21 maig 1966
VILLATORO, Vicens. Hoy, veinticisco aniversario de Mateu Avellaneda. Tarrasa Información, 24 agost 1974
MANZANARES, Jordi. Homenaje a Mateu Avellaneda en el centenario de su
nacimiento. Diari de Terrassa,
4 des. 2002. p. 12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada