Robatori a la Masia de Can Figueres del Mas

Mateu Avellaneda i Canyadell va ser un dibuixant terrassenc, nascut el dia de Sant Joan de l'any 1902 a Terrassa. Era descendent de la Masia de Can Figueres del Mas (sobre aquesta masia vegeu en aquest blog “La masia de Can Figueres del Mas).

Aviat, el jove Mateu es va iniciar en el camp artístic i de les Belles Arts de la mà de l’escultor Cèsar Cabanes.

Mateu Avellaneda

L'any 1927 donà a conèixer els seus dibuixos en una exposició col·lectiva a les Galeries Alavedra i era la primera vegada que exposava  en públic les seves creacions.

Durant els anys 1930 i 1940 fa diverses exposicions dels seus dibuixos amb un gran èxit de públic, i també és en aquesta època quan desenvolupa la seva faceta com a il·lustrador de tots els llibres de l’historiador Salvador Cardús.

Alterna el seu treball a la indústria de la llana, amb la feina d’il·lustrador i dibuixant de paisatges i llocs desapareguts de la ciutat, com ermites, masies i antics carrers, que avui encara utilitzem per il·lustrar indrets de la ciutat ja desapareguts.

Mateu Avellaneda esdevindria un dibuixant i il·lustrador molt popular a la nostra ciutat.

Va morir a Terrassa, el 23 d'agost del 1949, després de patir una greu malaltia.

L'any 2002 es va celebrar el centenari del seu naixement.

Té un carrer dedicat a la seva memòria situat a la part oriental del barri de Poble Nou-Zona Esportiva, propera a la carretera de Matadepera.

Can Figueres del Mas / Dibuix Mateu Avellaneda

A més dels seus dibuixos, ens deixà diversos escrits explicant records i tradicions que ell va viure en la seva infantesa o adolescència. Vegeu el llibre “Mateu Avellaneda. Recull. Recopilació feta per la seva filla Maria Rosa.

En un butlletí del Centre Excursionista de Terrassa ens deixà escrit una anècdota que succeí a la Masia pairal de Can Figueres del Mas:

“Som a les acaballes de la tardor de l’any 1874. La guerra carlina toca a la seva fi. Entretant, les partides de bandolers roben, saquegen i maten sense miraments al pobre que va a raure a les seves mans

Cau la tarda. La diligència que ve de Barcelona, para a Can Barba de la Pedra Blanca; en baixa un home i el carruatge segueix novament la seva ruta. Aquest home era el meu avi. Emprèn el camí de la masia [Can Figueres del Mas] i al ésser a mig camí li surten uns emmascarats i el porten a la casa. Allà hi troba a tota la colla de lladregots. Vint i un homes manats per l’Estevet de Sallent, el seu capità, home prou i massa conegut per aquells encontorns.

Finestra del Mas/Rafael Aróztegui

El lladres ja tenien tancats al «quarto de les eines» a l’àvia, als fills i als mossos des de que havien arribat, També hi tenien tancat un procurador de Ripollet que han trobat casualment a la masia.

Mentrestant, lliguen a l’avi i al seu germà en unes cadires a la cuina i proven per tots els mitjans de fer-los dir on tenen els diners. Veient que no volien dir-ho, agafen garbons, els posen sota les cadires calant-hi foc. No cal doncs el martiri que els donen i no tenen més remei de confessar on hi ha els diners. Per certs que alguns d’aquells homes sap prou i massa per on s’ha de passar per anar per tota la casa. Roben diners, joies i més haurien robat si al matí l’avi no hagués pagat dues mules que ha comprat a Barcelona i que valen un grapat d’unces. L’espia ha picat massa tard.

A quarts de dotze de la nit, després d’haver sopat, tota la colla s’endueren al Procurador i deixaren lligats els germans a la cuina i els demés tancats. Aquests últims, al sentir que els lladres ja eren fora, amb un parpal foraden la tàpia de la paret anant a donar auxili als pobres germans que estaven més morts que vius.

L’avi viu uns anys, però el germà ja no fa res més de bo, morint al cap de poc.

Al Procurador el porten a Ripollet i li roben tres o quatre mil duros que té amagats.

Can Figueres del Mas / Rafael Aróztegui

Passa temps. A l’Estevet de Sallent l’agafen a Olesa, robant. Es presenten ell i uns quants disfressats de mossos de l’Esquadra. Agafen a l’amo i a l’hereu i els posen al forn de coure pa, però a mitja feina arriben els mossos de debò, junt amb el Somatent i als uns els maten i als restants els fan presoners.

A l’Estevet li donen garrot a Sallent mateix, junt amb una dona que també era de la colla.

Però encara no s’ha acabat. Passen anys i un dia, el meu pare, parlant amb un home conegut de Can Figueres, aquest diu: - No fa pocs d’anys que no hi he estat a casa teva. No hi estat més des el dia que vàrem cremar el teu pare...”

Més informació:

AVELLANEDA, Maria Rosa. Mateu Avellaneda “Recull”. Copistería Sarrió SL. Terrassa Terrassa 2013.

AVELLANEDA, Mateu. Can Figueres del Mas. A.C.E.T., març-abril 1936

AVELLANEDA, Mateu. Can Figueres del Mas. A.C.E.T., Maig-juny 1936

DÍAZ-PLAJA, Aurora, Mateu Avellaneda. Tarrasa Información, 21 maig 1966

VILLATORO, Vicens. Hoy, veinticisco aniversario de Mateu Avellaneda. Tarrasa Información, 24 agost 1974

MANZANARES, Jordi. Homenaje a Mateu Avellaneda en el centenario de su nacimiento. Diari de Terrassa, 4 des. 2002. p. 12