En el costumari santperenc troben una de les
tradicions més antigues del poble: el seu Corpus amb l'enramada o embrancada de
les façanes de les cases.
Des de que el papa Joan XXII va instaurar, l’any 1317, la festa del
Corpus Cristí, aquesta celebració va arrelar ràpidament a Catalunya, tal com es
pot constatar documentalment a Vic l’any 1319, Girona 1320 i, en totes les
parròquies catalanes l’any 1370. Per tant es deduïble que en el segle XIV ja es
celebrés el Corpus a la comarca de Terrassa. Hi ha el precedent documental d’un
Corpus celebrat a la part forana de Sant Pere l’any 1623 en la que es fa esment
a la costum d’embrancar les portalades i façanes de les cases per on passava la
processó.
 |
| Un Corpus passant per la placeta de la Creu / Fons Ragon-AMAT |
El Corpus de Sant Pere, tenia com a fet peculiar l'embrancada de
façanes. El veïnat s'apropava al bosc per proveir-se de branques que
transportaven en carros i en camions. Tot seguit guarnien les façanes i es
procedia a la confecció de catifes florals.
Aquest costum d’engalanar el carrer embrancant-lo, que ja la trobem en
diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que la gent senzilla
aportava pel seu environament ja què econòmicament els resultava gratuït, puix
només havia d’anar al bosc i recollir branques, heures i flors, principalment
ginesta, pel seu bastiment. Cada casa
tenia dos fermat on es lligava la corda que aguantava l’embrancava. En alguna
façana actualment encara queda algun fermat de mostra
Aquesta vella tradició, a l’antic poble de
Sant Pere, va subsistir fins els nostres temps, principalment pel Corpus i,
darrerament per a la seva reindivicació
en les festes majors de l’antic poble de Sant Pere.
 |
| Processó del Corpus. 1958 / Francesc Casajuana |
Tota la població santperenca i la vinguda de
Terrassa i rodalies, es recollia al llarg del trajecte guaitant el pas de la
processó, o participant en la mateixa. El recorregut tradicional començava amb
la sortida de l'església per enfilar el carrer Major amunt cap a la carretera
de Matadepera fins el carrer Ample. Després baixava pel carrer d'Ègara i
trencava pel carrer Sal.lari fins a trobar altrament el pas a nivell, pel el passeig Vint-i-dos de juliol
s'arribava al carrer Mas Adei fins al carrer de la Creu Gran on tombava cap
el pont per retrobar-se amb l'església
La processó mantenia l'ordre d'estar encapçalada, principalment durant
el segle XX, pels entremesos de Terrassa; drac, gegants i cap-grossos. Seguien
els menuts que havien fet la comunió, i la desfilada de "gonfanos" o
estendards de les institucions i entitats de la parròquia, pels sacerdots i per
la Custòdia
sota pali. Tancaven la processó les autoritats, presidides per l'alcalde, abans
de l'annexió, o per un regidor terrassenc després, i per la banda de música.
 |
| Veïns enramant el carrer. 1962 / Francesc Casajuana |
Al llarg dels anys se anat celebrant la
festa del Corpus amb la tradicional processó, llevat dels moment que la
tolerància política no ho va permetre. Després de l’agregació a Terrassa del
poble de Sant Pere, l’any 1904, la processó del Corpus es celebrava, en aquesta
diada, a la parròquia del Sant Esperit, mentre que el diumenge següent
corresponia organitzar-la a la parròquia de Sant Pere. Amb la creació de noves
parròquies, després de la guerra civil, la processó del diumenge s’alternava
cada any per les diverses parròquies. L'última processó de Corpus a Sant Pere
es va celebrar l'any 1962.
 |
| Recuperació del Corpus a Sant Pere / Joaquim Verdaguer |
L'any 2000 mossèn Josep Pauses prior del
Sant Esperit i alhora responsable de la parròquia de Sant Pere, reinicia el pas
de la processó, primer, tímidament, per la plaça del Rector Homs i, l'any
següent al llarg dels carrers Major de Sant Pere i Bonaventura Castellet.
Vers d’un santperenc publicat al diari Crònica Social
el 8 de juny 1912
Per
Corpus l’humil cristià
á
Sant Pere sempre và
En el poble de Sant Pere
bonica costum hi há:
doncs cada any, per aquest dia,
els carrers fem enramà
No’ns dol el tallar les branques
dels abres qu’estan gemats;
per complaure am major gloria
a Jesus Sacrementat
Al ser la tarda ¡quin goig!
¡que preciós! ¡que bonic fá!
el veure aquell bé de Deu
de gentada qu’ens ve honrá
Aqui es veuen trajos bons
ve lo millor del veinat;
aqui hi ha amor, alegria,
pau, ditxa y tranquilitat
¡Y al venir la professó!
¡Quina gran majestat fá!
veureu a cada cantó
adornat y plé a vessar
¡Jo!...ja no se pas com dirho
No se si’m sabre esplicar...
Més dins mon cor hi ha deliri,
y’l senso fort palpitar
Y avans de la professó,
carrer Major, quatre, hi ha...
un que te cera molt bona
y barater la vendrá
un vehí de St, Pere
Fonts consultades:
AMADES, Joan. Costumari
Català. Corpus. Salvat
edicions. Barcelona 1950.
GRAU,
Jan. Corpus a Terrassa Terregada. Ajuntament
de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona 1991
RAGON, Baltasar. Sucedió
en Terrassa. (any?)
RAGON, Baltasar. Terrassa
historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada