Els historiadors Salvador Cardús
i Josep Soler i Palet, quan parlen d’aquesta masia, ho fan amb la sigla “CHS”,
tot i que en d’altres escrits podem trobar-la amb les sigles “GS” o “CS”, més
concordants amb l’actual fonètica.
La masia estava situada en
l’actual encreuament de l’avinguda de Barcelona amb la plaça de Catalunya.
Documentalment, la trobem en el
fogatge de 1455 com a mas de les Arenes Jussanes. El 1558, en un altre fogatge,
el seu propietari era Pere Gorgs, àlies Sala, casat amb Elisabet. El fill d’ambdós
es va casar, el 1575, amb Quitèria
Llobateres i, una filla d’aquest últim matrimoni, Maria Gorgs, es maridà,
el 1609, amb Jaume Robell del Mas Robell, futur mas Anglada.
La masia de Can Gorg / Magdalena Domingo |
En aquella època, el mas Gorgs
era una de les moltes masies que formaven part de la Universitat Forana
de Sant Pere i, més endavant, el 1800, del poble de Sant Pere. Va ser una de
les cinquanta masies que varen passar a l’administració de Terrassa quan el
poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa i a Sabadell.
El mas Gorgs sempre ha esdevingut
un topònim tradicional, tot i que ha canviat d’amos al llarg dels segles. Un
dels últims propietaris va ser Ignacio de Bufalà i els últims masovers, Ramon
Fontanellas i Mercè Paradell, tenien una vaqueria de més de 30 vaques, ovelles
i porcs. Repartien la llet de casa en casa amb un carro. Quan s’acostava el bon
temps hi havia molt moviment del nou veïnat, ja que a l’era s’organitzaven
balls amb un piano o acordió.
Can Gorgs / Arxiu Tobella |
La masia va ser enrunada entre 1965 i 1967 per deixar pas a la urbanització
de l’avinguda de Barcelona. Era una masia de grans proporcions amb un teulat de
dues vessants. Era de planta baixa i dos pisos; quatre finestres en el primer i
quatre en el segon. Tenia un rellotge de sol situat entre la finestra principal i la de la dreta,
del qual ens queda constància per un dibuix de Mateu Avellaneda.
Davant la façana hi havia una sínia que treia aigua d’un pou que alimentava
una gran bassa, amb la qual regaven totes les terres.
Rellotge de Sol / Mateu Avellaneda |
Un veí del mas, Andreu Junyent, descriu els límits dels terrenys de Can
Gorgs: “començaven a l’Escola Industrial, continuaven cap al carrer de Colom; al
carrer de Miquel Vives vorejaven els horts de Can Corbera [actual Escola Superior
d’Enginyers]. Tirant en línia recta, traspassaven l’avinguda de Barcelona, fins
a l’església de Sant Cristòfol; a la dreta hi havia Ca n’Anglada. Seguint per
la riera, cap a Can Viver, continuaven cap al pont de la via; allà hi havia un
tros de terreny que arribava a la
Grípia i vorejava Can Montllor. Després baixava la carretera
de Castellar, cap a les cases del grup Ègara, inclosa la fàbrica de l’Electra.
Seguien de dret cap al camí de Castellar, on tocaven els olivars de Can Fatjó,
i continuaven l’avinguda de Jaume I, traspassaven la via cap al carrer Prat de la Riba, on eren contigus als
terrenys del senyor Mauri i del senyor Salvans, i ja som un altre cop a l’Escola
Superior d’Enginyers. Imagineu-vos tot l’esmentat entre camps de conreu,
olivars i vinyes! Certament, els terrenys de la masia de Can Gorgs eren
extensos”.
Les coves de Can Gorgs / AMAT |
A la masia s’hi arribava pel camí dels Ametllers, actual carrer de Lleó
XIII. Entre aquest camí, la carretera de Castellar i Can Gorgs hi havia una
bòbila amb uns talussos que es van aprofitar, un cop tancada, per criar
xampinyons. Cap a finals dels anys quaranta, aquestes coves foren ocupades per
immigrants dels sud d’Espanya, faltats de sostre en arribar a Terrassa.
Durant el mandat de l’alcalde Donadeu s’aconseguí la declaració de zona
no edificable. El dia 22 d’abril de 1984 s’inaugurava la nova plaça de
Catalunya, de prop de 9.000
m². La plaça reemplaçava l’antiga bòbila i el mas de Can
Gorgs.
La plaça la formen el corresponent enjardinament, un brollador, un
amfiteatre i l’escultura mòbil El
Drac Màgic, d’Àngel Màdico. A
l’amfiteatre se celebren cada any sessions de jazz, en el marc del Festival de
Jazz de Terrassa.
L’únic record que queda de la
Masia de Can Gorgs és el nom d’una plaça situada darrere
l’església de la Immaculada,
del barri d’Ègara, a la qual l’Ajuntament li va posar el nom de plaça de Can
Gorgs.
Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Can Gorgs. P.F.M. Barri Escola
Industrial-Plaça de Catalunya, 1986.
BOIX,
Josep. La Masía de Can Gorgs, en el viejo
recuerdo de la historia. Diari de Terrassa, 6 de març de 1999, p. 26.
Programes de la Festa Major del barri Escola
Industrial a la plaça de Catalunya, 1984-1994.
Té collons que hi hagi una plaça que recordi Can Gorgs al barri d'Ègara no pas en el que havia estat el seu emplaçament
ResponElimina