Generals revolucionaris al nomenclàtor de Terrassa

A mitjans del segle XIX, la situació a Espanya era molt inestable. El decantament militar, la crítica mediàtica, la guerra carlina i la impopularitat de la reina Isabel II, va fer que, el 1868, la cúpula militar es pronunciés amb l’esclat d’una revolució a la qual se l’anomenà “La Gloriosa”, que va comportar la caiguda de la monarquia i l’exili de la reina a París, on va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870.

Els promotors de la revolució van ser l’almirall Topete, i el generals Serrano i Prim. La Revolucionària de Terrassa (Ajuntament), va aprovar canviar els noms dels carrers amb denominació borbònica pels dels revolucionaris: El carrer Ferran VII pel de Topete; el d’Amàlia per Serrano; el de Princesa per Prim i el d’Isabel per Baldrich.

L'almirall Topete

Juan Bautista Topete Carballo (San Andrés de Tuxtla, Méxic 1821- Madrid, 1885).

Militar i Polític.

De ben jove entrà a la Marina i participà a les guerres d'Àfrica (1860) i del Pacífic, i, sobretot a les guerres carlistes.

El 1868 va ser un dels promotors i impulsors del moviment revolucionari que destronà Isabel II, juntament amb els Generals Prim i Serrano, quan es va pronunciar a Cadis amb la seva esquadra.

Més tard va intervenir en diversos governs com a ministre de Marina i d'Ultramar.

El recorregut d'aquest carrer era el camí que manava a Can Bosc de Basea. L’entrada natural a Terrassa des de Rubí era pels carrers Pare Font, Sant Francesc i Rutlla.

Quan el rei Ferran VII va visitar Terrassa, l'any 1828, se li va voler donar una bona rebuda i es va desviar l'entrada de la vila per l'actual carretera de Rubí i carrer Topete. Arran d'aquesta visita, es va construir un arc del triomf, al cap damunt del carrer, on fins fa poc hi havia hagut la gasolinera, al qual se l'anomenà Portal del Rei i al carrer se li va atorgar el nom de carrer Ferran VII, en homenatge a la visita reial.

Entrada al carrer Topete 1930 / Fons Ragon-AMAT

General Serrano

Francisco Serrano Bedoya. (Quesada (Andalusia), 1813 – Madrid, 1882).Militar

Afiliat a la Unión Liberal, va ser capità general de Burgos (1860). En 1868 fou anomenat director de la Guàrdia Civil i el 1974 director general d’infanteria i ministre de la Guerra. Es distingí en les lluites contra els carlins i formà part de les Juntas Revolucionarias del 1868.

Tot i que encara el camí d’anar a Barcelona no estava urbanitzat, l’Ajuntament li va posar el nom d’Amàlia (la reina mare) el 1848. El 1868 la Junta local revolucionària li assignaren nom del general Serrano.

Procedent del Portal Nou el camí passava per davant del Mas de la Castlania per davallar cap el torrent, tor cercant la Muntanyeta per enfilar cap a Sant Quirze.

Mas de la Castlania al carrer Serrano / Fons Ragon-AMAT

General Prim

Joan Prim i Prats. (Reus, 1814 – Madrid, 1870)

Militar i polític

Als 27 anys ja era coronel. Fou elegit diputat a Corts l’any 1841 i dos anys després era anomenat governador militar de Barcelona. Destacat militar en la guerra carlina va merèixer l’ascens a mariscal i rebé el títol de comte de Reus. L’any 1847 passà a capità general de Puerto Rico i fou observador a la guerra de Crimea. El 1856 va obtenir l’ascens a tinent general. Amb aquest grau participà a la guerra d’Àfrica. També dirigí l’expedició espanyola que lluità a la guerra de Mèxic. Fou l’ànima de la Revolució de Setembre de 1868 que va enderrocar a la reina Isabel II.

Joan Prim portà les gestions per restaurar la monarquia en la persona d’Amadeu I. Morí a Madrid assassinat la nit del 30 de desembre de 1870.

El carrer que porta el seu nom, anteriorment s’anomenava Jacint  Bosch, l’any 1866, en edificar-hi una quadra. Va des de la carretera de Rubí fins al carrer Baldrich; la façana esquerra correspon a la fàbrica Sala i Badrinas i la dreta als darreres de les Freixa i Tarrasa Industrial.

Sala i Badrinas al carrer Prim / Joaquim Verdaguer

General Baldrich

Gabriel Baldrich i Palau.Pla de Cabra (Al Camp), 1814 – Madrid, 1885

Militar i polític      

Afiliat al Partit Liberal va combatre contra el Carlins. Fracassat el moviment contra Isabel II es refugià a França amb el grau de coronel. Al destronament de la reina retornà i fou nomenat comandant general de Tarragona. Fou elegit diputat a Corts pel departament de Manresa i Terrassa. Quan ostentava el grau de general visità Terrassa el 25 octubre 1968. Quatre dies després l’Ajuntament el nomenava Fill Adoptiu de Terrassa. Un més després la Junta revolucionaria canviava el nom del carrer de la Princesa pel de Baldrich i després de plantar les noves plaques va comunicar-ho a l’Ajuntament que s’ho agafa com a fets consumats. El nom de carrer de la Princesa l’havia posat l’Ajuntament l’any 1852 quan encara no hi havia cap casa edificada. El primer edifici fou el Vapor Gran que tenia una de les entrades pel carrer de Baldrich. L’any 1866 l’Ajuntament va comprar els terrenys que feien cantonada amb el carrer de Sant Quirze, per instal·lar-hi uns safareigs públics. El 1912 es va aixecar en aquest lloc el Centre Mèdic, edifici modernista de Josep Coll i Barcadí que fou enderrocat el 1952, per donar pas a un altre immoble per acollir els nous jutjats.

A la cantonada amb el carrer de Sant Marià, l’any 1932 s’inaugurava el Grup Escolar Baldrich, que, l’any 1950, canvià el nom pel de Bisbat d’Ègara.

En general a l’esquerra eren habitatges i a la dreta naus industrials; Vapor Gran, Vapor Matri, Vapor Quell. L’any 1898 l’Ajuntament acorda allarga el carrer per fer-lo arriba fins a la carretera de Rubí. Actualment tota la banda esquerra a estat alliberada de zona industrial per passar a residencial; a la part nord la del Vapor Gran i al sud la del Vapor Pont i Aurell, amb la plaça del Nova al mig.

Carrer Baldrich / AMAT

La Revolució va durar 2 anys.

Curiosament 150 anys després de la seva assignació, els noms d’aquest carrers continuen vigents, tot i el pas dues repúbliques, del retorn dels Borbons i les dictadures de Primo de Rivera i Franco.