EL POBLE DE SANT PERE A LA GUERRA DE PORTUGAL
L’any 1756 a Europa va esclatar la Guerra dels Set Anys. Era
una lluita entre Gran Bretanya i França per la supremacia colonial d’Amèrìca
del Nord. Aquest conflicte va derivar en un guerra europea entre la Gran Bretanya amb
els seus aliat Prusia contra França i Àustria, al que se hi afegirien pel mig
Rússia i Suècia i, més endevant Espanya.
 |
| El rei Carles III |
El rei Carles III per tal
de portà a terme la guerra va demanar l’ajut als pobles de Castella, Aragó i
Catalunya. Aquest segons la importància d’ells oferien més o menys quan podien
per sortir del pas. A més de tropa feia falta transport per la intendència. Hi
això va ser el que fa oferir el poble de Sant Pere de Terrassa; un carro i tres
mules.
El 2 de novembre 1762 es
reunia el Consell de la
Universitat Forana de Terrassa per aprovà l’acord següent:
«Els regidors s de la Universitat forana de
Tarrassa baix firmats, en attenció que Francisco Salas y Vives pages de la Parrochia de Sant Julia
de Altura, terme de la part forana de Tarrassa, ab son carro ab tres mules està
destinat per anar a transportar los pertretxos de guerra per los seveys del Rey
(q. Deu guart) en la campanya de Portuga, attenent les contingencies y perill que hi hà en una
campanya y poden esdevenir en un camí tan llarch de mes de 200 llegues
exposantse a perdre dit carro y mules:
convenen y prometen a dit Salas y Viver, donarli y pagarli en lloch y
compensació de la contingencia en que se exposa de perdre a las mulas ó alguna
de elles; la quantitat de 75 lliuras barcelonesas, a més de lo extipendi diari
que lo Rey dona per cada carro y mulas pagadoras de diners de la bonificació
que la Magestat
ha fet a dita Universitat forana per rahó del valiment del trenté dels anys
1741-42, 43 y 44. Y perque conste fem la present en Tarrassa 2 novembre 1762,
Josep Carbonell y companys».
Per tant, podem dir que el
poble de Sant Pere va participar a la
Guerra de Portugal, això si amb un carro, tres mules i un
santperenc..
L’EMBRANCADA
(ENRAMADA) DEL CORPUS
El Corpus de Sant Pere tenia com a fet peculiar
l’embrancada de façanes. El veïnat s’apropava al bosc per proveir-se de
branques que transportaven en carros i en camions. Tot seguit guarnien les
façanes i es procedia a la confecció de catifes florals.
 |
| Professor del Corpus amb el carrer enramat/ Foto Casajuana-Arxiu Antic Poble |
Aquest costum d’engalanar el carrer embrancant-los,
que ja la trobem en diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que
la gent senzilla aportava pel seu environament ja que econòmicament els
resultava gratuït, puix només havia d’anar al bosc i recollir branques, heures
i flors, principalment ginesta, pel seu bastiment. Aquesta vella tradició, a
l’antic poble de Sant Pere, va subsistir fins l’any 1962.
 |
| Enramada del 1962 / Foto Casajuana-Arxiu Antic Poble |
Embrancada de les façanes del carrer. Cada casa
tenia dos fermats on es lligava la corda que aguantava l’embrancada. En alguna
façana actualment encara queda algun fermat de mostra.
 |
| El poble de Sant Pere a finals del segle XIX/ Fons Baltasar Ragon-AMAT |
Vers d’un santperenc publicat al diari Crònica Social el 8 de
juny 1912
Per Corpus l’humil cristià
á Sant Pere sempre và
En el poble de Sant Pere
bonica costum hi há:
doncs cada any, per aquest dia,
els carrers fem enramà
No’ns dol el tallar les branques
dels abres qu’estan gemats;
per complaure am major gloria
a Jesus Sacrementat
Al ser la tarda ¡quin goig!
¡que preciós! ¡que bonic fá!
el veure aquell bé de Deu
de gentada qu’ens ve honrá
Aqui es veuen trajos bons
ve lo millor del veinat;
aqui hi ha amor, alegria,
pau, ditxa y tranquilitat
¡Y al venir la professó!
¡Quina gran majestat fá!
veureu a cada cantó
adornat y plé a vessar
¡Jo!...ja no se pas com dirho
No se si’m sabre esplicar...
Més dins mon cor hi ha deliri,
y’l senso fort palpitar
Y avans de la professó,
carrer Major, quatre, hi ha...
un que te cera molt bona
y barater la vendrá
un vehí de St, Pere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada