El barri d'Ègara

El barri està delimitat per l’avinguda del Vallès, el passeig Vint-i-dos de Juliol, l’avinguda Jaume I i el carrer del Periodista Grané. Té una població aproximada de 4.000 habitants i una superfície de 0’44 km2. Antigament eren terres de Can Montllor.

El Grup d'Ègara / RFSACE

El barri d'Ègara

La precària situació de falta d’habitatges durant la postguerra a Terrassa  davant l’allau d’emigrants del sud de la península, va fer que l’Obra Sindical del Hogar emprengués, l’any 1952, la construcció d’un polígon de cases enjardinades de planta baixa i dos pisos.

El lloc triat per edificar va ser uns terrenys que hi havia a l’esquerra de la carretera de Castellar, passada la via del tren, al costat de l’Electra Industrial. Aquests terrenys els va cedir el Ministeri de Defensa que els tenia reservats des d’abans de la Guerra Civil per construir-hi casernes militars.

Aquest va ser l’embrió del barri al qual se li va assignar el nom d’Égara.

Al carrers se’ls va anomenar amb lletres, fins que el 1961 se’ls va posar noms de topònims francesos en record de l’agermanament de les ciutats de Pàmies i Terrassa.

Agermanament Terrassa-Pàmies/AMAT

A l’altra banda de la carretera, també en terrenys cedit pel Ministeri de Defensa, l’Ajuntament va projectar la construcció d’una Zona Esportiva Municipal amb un estadi, piscines i camps d’hoquei. Es començà el projecte amb la construcció d’un Camp Municipal d’Hoquei al davant del polígon d’Égara, però motius especulatius van propiciar l’engrandiment del barri sense un raonament ni un sentit urbanístic. Es va edificar des de la carretera fins a la riera de les Arenes, construint en bona part sobre el llit antic de la riera. Això va provocar un daltabaix de vides i cases durant les rierades del 1962. A la part oriental del barri a tocar la riera de les Arenes es va edificar sobre el que antigament havien estat varis ramals de la riera. Al taponar-se el pont de la via del tren, es va formar un pantà que quan va rebentar, les aigües arrasaren aquella zona provocant els conseqüents estralls. Després del desastre, la solució va ser la canalització de la riera.

El desbordament de la Riera de les Arenes / AMAT

El estralls de la riuada / AMAT

La capella de la Immaculada va passar a ser Parròquia que englobava els barris d’Égara i Sant Llorenç. Aquesta parròquia fou capdavantera dels moviments socials i de lluita dins de les tensions polítiques del moment. L’any 1963 començava a exercir les funcions de rector, Damià Sánchez, que fins aleshores havia estat a l’Ordal. Començava a caminar una parròquia obrera conciliant amb un estil de convivència de capellans i poble.

L’any 1965, les activitats del barri cridaren l’atenció de la policia i el barri juntament amb el de Sant Llorenç, Arenes i Ca n’Anglada es posicionaren com a capdavanters del món obrer a Terrassa.

La capella de la Immaculada / AMAT

Els impulsors eren capellans popularment anomenats «curas rojos», marxistes i revolucionaris motivats per una realitat obrera que els empenyia a associar evangeli i proletariat predicant un canvi a l’estructura social, al mateix temps que un canvi a l’estructura eclesial.

Sardanes a la plaça /AMAT

Paral·lelament també funcionava una associació de Veïns que aconseguí millores pel barri: el centre d’injectables i local de reunions. L’arranjament de les vivendes a càrrec del ministeri d’Obres Públiques amb teulades més segures i una instal·lació de clavegueram. A la part sud del barri farcit d’indústries era prioritari l’asfaltat  i la il·luminació dels carrers. A les vivendes d’Égara  es van renovar el seu enllumenat i arranjament de les voreres.

La “Electra Industria”, més endavant AEG Industrial, era el màxim exponent de la indústria de barri. Aquesta fàbrica es fundà l’any 1912, com una petita fàbrica de motors ubicada a la cantonada del carrers del Pantà i Sant Isidre. Naixia la fàbrica que acabaria sent un dels principals referents de la indústria no tèxtil de Terrassa. L’any 1942, l’empresa com a filial alemanya va traslladar la fàbrica a uns terrenys de la carretera de Castellar, a tocar de la via del tren. La segona meitat de la dècada dels anys seixanta marcaria un punt d’inflexió dins l’empresa. L’any 1965 vivia el major índex de producció, el major volum d’operaris i la plena ocupació física de la factoria, obrint les línies de producció de transformadors i interruptors. El 1968 desapareix el mític nom d'«Electra» per anomenar-se AEG Ibèrica Industrial. En aquesta època es començà a albirar-se els primers símptomes de crisi. L’any 1979 es fa el primer expedient de regulació de la plantilla. El 1980 tanca diverses línies de producció dedicant-se només als motors. Durant els anys setanta i vuitanta, tot i la pressió social, va reduir intermitentment la plantilla. A finals dels anys noranta l’empresa abandonava les instal·lacions de la carretera de Castellar per ubicar-se al polígon de Can Petit. Finalment, després de dues suspensions de pagament, l’any 2005 l’empresa tancava definitivament.

El 2006 s’aprovava el Pla de millora urbana de l’Àrea de l’AEG, projectant el traçat de quatre carrers i una plaça deixant en peu l’antic edifici de direcció de l’Electra. A un dels espais se li assignà el nom de «plaça de l’Electra»

L'Electra Industrial / AMAT

El sud del barri era estrictament industrial. Vàries empreses sorgiren al voltant de l’Empresa Tèxtil Clapés SA que es va fundar l’any 1874 com a Josep Clapés i Cia. L’any 1945 va establir la seva factoria en terres de Can Gorgs, prop de la línia del tren. La fàbrica va patir els estralls de les rierades del 1962. Un dels seus gerents va ser Josep Clapés i Targarona, alcalde de la ciutat (1953-1964). Va tancar l’any 1990.

onts consultades.

BATALLA, Vicenç. Anem pel barris. Barri d’Egara. Revista Al Vent. Terrassa 1984.

LOZANO, Ferran; ROMERO, Jesús; VERDAGUER, Joaquim. Els carrer de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995.

RICART, Josep. Egara: una Parròquia Obrera bajo el franquismo (1963-1977), Editora Pedagògica del Vallés. Terrassa 1979.

TRENCS, Marià, Terrassa 1877-1977 Cent anys de Vida religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1977

OLIVA, VILÀ, Montse. El barri d’Ègara, Terrassa. Generalitat de Catalunya, Terrassa 1995