Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de juny de 2019

Paulina Pi de la Serra


Paulina Pi de la Serra i Joly / Terrassa 1905-1991. Escriptora. Pionera de la participació femenina en la vida política i cultura. Fulla de Francesc Pi de la Serra i Mata de la Barata i de Maria Joly. El seu pare fou un home reconegut en l’ambient polític i cultural de la Terrassa de primers de segle i el primer director de l’Acondicionamiento Tarrasense.
Casament de la Paulina i el Carles Fliu
La Paulina als 18 anys es va casar amb Carles Feliu i se’n va anar a viure a Barcelona, Però al cap de poc temps va quedar vídua i va tornar a Terrassa, on inicia la seva activitat política. Fou presidenta de la secció femenina de la Lliga a Terrassa, i és a través d’aquesta activitat que aconseguí una beca d’estudis per anar a l’Escola de la Societat de les Nacions a Ginebra. En un viatge d’estudis a Itàlia viu l’esclat de la Guerra Civil i s’exilia a París, on coneix intel·lectuals, pintors, artistes i polítics, A partir del 1937, col·labora amb Cambó com a secretaria particular,
La Paulina va tenir una filla secreta amb el diplomàtic Joan Estelrich tots dos vinculats a la Lliga Regionalista. Helena Feliu Pi de la Serra que l'any 2012 va publicar la novel·la Pecat original en la que va destapar la relació i la seva història. L'Helena va néixer a Suïssa, durant un viatge que Paulina va tapar amb una beca i es va criar a casa d'un matrimoni de Gràcia.
Una classe de català a la Biblioteca Salvador Cardús / AMAT
Una greu malaltia dels seu pare la fa tornar a Terrassa el 1945, on participa des d’Amics de les Arts en la represa cultural i en la divulgació de la llengua catalana per mitjà de la narrativa, la docència i programes de ràdio. Va pronunciar nombroses conferències, convertint-se en un referent cultural de la resistència antifranquista. El 1963 va impulsar la constitució d'un centre de la Unesco de Terrassa. Paulina va encoratjar al seu nebot Quico Pi de la Serra a convertir-se en cantautor.
Jurat del premi Ciutat de Terrassa de Teatre Amateur / Proc. Miquel Verdaguer

L’any 1983 la ciutat  li va retre un homenatge i se li va concedir la Medalla de plata de la ciutat. El seu retrat figura  a la galeria de Terrassencs il·lustres de de 1992.
Concessió de la Medalla de la Ciutat / Fotos Francino
El seu retrat a la Galeria de Terrassencs Il.lustres
També, el 11 de desembre 1991 l’Ajuntament aprovà posar a un espai de la ciutat amb el seu nom: plaça de Paulina de la Serra, a la confluència dels carrer Gasòmetre, Azcárate i Vinyals, Era un lloc que havia estat la llera de la riera del Palau, quan aquesta abandona la recta la la rambla per desviar-se cap a llevant per continuar pels darreres de la plaça del Segle XX. A principis  del segle passat va projectar una plaça a l’espai esmentat o mes de l’actual estació d’autobusos, posa-li el nom del segle XX, Però una part  de l’espai fou ocupat posteriorment per construir-hi l’escorxador, i el nom de la plaça es va adjudicar a una altre lloc prop l’antiga fàbrica Vinyals, és l’actual plaça del Segle XX i de la qual el barri ha pres el nom,
Camp del Belil 1910 / Fons Baltasar Ragon-AMAT
On ara hi ha la plaça Paulina de la serra hi havia ,l’any 1910, el camp del Belil primer terreny on es va jugar el Joung’s Club Terrassa, antecessor del Terrassa FC.
 
La plaça dedicada a Paulina Pi de la Serra
Actualment la plaça està dedicada a tota classe de jocs infantil i es lloc de pas del transit que per carrer Joan Mompeó van a la recerca de la carretera de Rubí

Fonts consultades
PAULINA PI DE LA SERRA. Garreta, Jordi. Diario Terrassa.  F.S., 8 juny 1991, p. 3
UNA MEMORIA VIVA. PAULINA PI DE LA SERRA. Rovira, Joan. Diario Terrassa.  Magazine, 26 agost 1995, p. 20

dissabte, 1 de juny de 2019

La senyora Rosa Margarita Terrassa


A finals de l’estiu del 1996, un matrimoni de Puerto Rico de creuer pel Mediterrani va recalar a Barcelona. Mirant un mapa van veure que prop de la ciutat comtal hi havia una població que s’anomenava Terrassa. Encuriosits, es van arribar fins a la nostra ciutat, doncs la senyora es deia Rosa Margarita Terrassa i volien saber d’on provenia aquest nom.
Es van presentar a l’Oficina de Turisme i de rebot a l’Arxiu Municipal de Terrassa. Allà s’assabentaren d’on provenia el nom de la nostra ciutat.
Rosa Margarita Terrassa
La sorpresa pels arxivers que els van atendre va ser quan la senyora va explicar que l’avi havia emigrat a Puerto Rico procedent de Mallorca. A Catalunya, quan va morir Blanca de Centelles i Terrassa, castlana del Castell de Vallparadís, sense descendència es va perdre el cognom Terrassa. No és el cas de Mallorca ja que actualment encara hi ha mallorquins amb aquest cognom. El motiu és que el rei Jaume I, l’any 1229, per la seva campanya sobre la conquesta de Mallorca, va reclutar cavallers i peons catalans dels pobles de Catalunya. El castlar del castell de Vallparadis Guillem III de Terrassa aportà una host capitanejada pel seu fill Berenguer i els cavallers del terme, Bernat de Puig, Pere de Fàbrica i Bernat de Toronges i uns quants peons. Així fou com Berenguer de Terrassa es va veure involucrat a l’aventura mallorquina.

Us recomano veure en aquest blog “Terrassencs a la conquesta de Mallorca”.
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/05/terrassencs-la-conquesta-de-mallorca.html

L'any 1233, del repartiment que Nuño Sanç en nom del rei, va efectuar de les terres conquerides a favor dels nobles i cavallers, va consignar possessions per Berenguer el qual s'assentà a l'illa, fundant la branca dels Terrassa de Mallorca que ha arribat fins els nostres dies.
La senyora Terrassa i el seu marit / Diari de Terrassa- Ricard Domènech
La senyora Rosa Margarita Terrassa i el seu marit quedaren sorpresos, igual que els arxivers, ja que per ells era una hipòtesi que els visitants fossin descendents del Castell de Vallparadís que s’hauria de documentar, i que, per tant, probablement fos una descendent del llinatge dels Terrassa.
A la tarda d’aquell dia convocaren al mitjans de comunicació per assabentar-los que probablement la saga dels Terrassa havien tornat per un dia al Castell de Vallparadís.
Els arxivers acompanyaren tan inesperats visitants a la visita guiada pel Castell. I davant la roda de premsa, la senyora va confessar “mai vaig pensar que aniria a parar al castell del meus possibles avantpassats. Nosaltres venien amb els referents de Mallorca. Som els únics de Puerto Rico amb el cognom Terrassa. Va ser una casualitat que quan al comprar un llibre turisme i vàrem veure que prop de Barcelona hi havia una ciutat que es deia com jo, llavors vaig sentir curiositat per veure-la”.

Aquesta afirmació de que Rosa Margarida fos descendent del llinatge dels Terrassa potser és molt agosarada, però les peces encaixen tot i la falta de documentació.

dissabte, 18 de maig de 2019

Els cementiris de Sant Pere


El perímetre urbà que ocupen les esglésies de Sant Pere i l’antic poble de Sant Pere, ha estat al pas del temps, “lloc de repòs etern”.

Ja en època romana, els llocs d’enterraments eren fora de la població, arran dels camins, tal com estaba establert al costumari romà. Els egarencs eren inhumats al costat del camí que anava d’Ègara a Aquae Calidae (Caldes de Monbui), majoritàriament als patis del carrer Puig i Cadafalch o del carrer Major de Sant Pere, on ha estat freqüent les troballes arqueològiques, principalment de tombes, algunes d’elles de les anomenades de tègula.
Tomba de tègula romana (aprox. segle II), trobada als patis del carrer Major de Sant Pere l'any 1986/ procedència Joaquim Verdaguer
Amb l’arribada dels cristianisme, els enterraments es concentraven a les sagreres, espais al voltant de les esglésies de Sant Pere, tal com ho desmostren les 18 tombes de l’època de l’alt medieval que els arqueòlegs van trobar durant les excavacions de l’any 2003.
Durant segles, dites tombes havien quedant sepultades per quasi un metro de terra que el temps i les riuades havien anat, paulatinament, deixant a l’oblit.


Entrant al segon mil-leni, la part forana i, més tard, l’incipient prepoble de Sant Pere, varen tornar a fer els enterraments a la sagrera de les esglésies i a l’interior de Santa Maria, on trobem les sepultures de cavallers com en Muntanyans o dels priors Busquets, Sabat i Gaspar.

L’any 1458 dins el cementiri es varen reunir el Consell de Filigresos per acordar cercar un pintor que decorés un altar de l’església. Ja al segle XVIII, el cementiri estava configurat amb una fil-lera de ninxos a la paret nord de Santa Maria, a llevant de Sant Miquel.
Arran la tanca que separava aquestes esglésies de la parroquial de Sant Pere hi havia dos panteons que hem de suposar que els seus propietaris eren famílies benestants del poble de Sant Pere.
Entrada al cementiri de Sant Pere / Baltasar Ragon-Amat
Els nínxols de la paret de Santa Maria /Fons Baltasar Ragon. AMAT
El cementiri / Usbaldo Iranzo -Museu de Terrassa
L’any 1904, quan va tenir lloc l’anexió del poble de Sant Pere a Terrassa, entre altres acords, el consistori terrassenc el 19 de juliol de 1904 acordà; «Se sancionó el acuerdo adoptado por la Junta Local de Sanidad, acerca de la conveniencia del inmediato cierre del cementerio de S. Pedro de Tarrasa por no reunir ninguna de las condiciones que en materia de cementerios establece la vigente legislación y especialmente porque se halla dentro de poblado, y en tal concepto debe desaparecer por estar terminantemente prohibido; y se acordó no permitir en lo sucesivo enterramiento en la fosa común ni en nincho de alquiler de dicho cementerio, y por lo que respecta á los de propiedad particular del mismo, la Comisión de Gobernación proceda al estudio é instrucción del aportuno expediente para su clausura definitiva».
Interior del cementiri / Fons Baltasar Ragon-AMAT
L’any 1906 s’exhumaren els cadàvers traslladant-los al Cementiri de Terrassa (el Vell). Es desmantellaren les rengleres de nínxols i es procedí a les primeres intervencions arqueològiques. Els primers resultats van ser el descobriment de tres tombes romanes, fragments de ceràmica i monedes de coure.

Els nínxols de darrera Sant Miquel / I, Pauli i L Bartrina -Museu de Terrassa

Desmantellament del cementiri / Fons Baltasar Ragon-AMAT

Fonts consultades:
FERRAN,Domènec. Ecclesiae Egrarenses. Les esglésies de Sant Pere. Lunweg. S.L. Terrassa 2009.
Ajuntament de Terrassa. Acte del Ple del 19 de juliol 1904

dissabte, 4 de maig de 2019

Balbino Cuscó Raventós, rector de Sant Pere durant la postguerra.


Acabada la Guerra Civil, el bisbe de Barcelona, Miguel de los Santos Díaz Gomera, anomenà rector de la parròquia de Sant Pere a mossèn Balbino Cuscó que substituïa a l’anterior rector mossèn Josep Homs assassinat l’any 1936. Balbino Cuscó ja coneixia la parròquia de Sant Pere, ja que el 1936 fou enviat pel Bisbat per ajudar, en qualitat d’ecònom, a mossèn Homs.
Durant la guerra, mossèn Balbino havia estat amagat a Gavà.
Mossén Balbino Cuscó / Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí
Quan va prendre possessió de les esglésies de Sant Pere, es va trobar com a primera tasca haver d’adecentar-les per tal de poder fer la funció que tenien encomanada. Mentre succeïa això i per decisió del rector, el Casal de Sant Pere va acollir les funcions dedicades al culte parroquial, misses, confessions, comunions, enterraments, bateig, etc.
Fins el 2 d’abril no es va restablir el culte a les tres esglésies de Sant Pere. Entre d’altres, una de les tasques que emprengué el rector va ser la de reorganitzar l’apostolat dins el marc de l’Acció Catòlica, creant les diferents branques: homes, dones, joves i aspirants.

Una de les primeres decisions va ser treure i traslladar la campana de Sant Maria i col·locar-la, el 4 de setembre de 1939 al campanar de Sant Pere, a l‘espera de penjar noves campanes.

Aquestes arribaren dos anys després. El 20 d’abril de 1941 foren beneïdes per mossèn Balbino Cuscó, les quatre noves campanes que s’havien de reintegrar al campanar de l’església de Sant Pere. Amb la presència de l’alcalde Joaquim Amat i del comandant militar Francesc Armengol, actuaren de padrins; Antoni Sala en representació del comte d’Ègara, Alfons Sala i de Mercè Amat de Sala; Adelaida Costa, vídua de Vallhonrat, i Domènec Vallhonrat Costa; Joan Marqués i Maria Roumens de Marqués; Salvador Carbonell i Vicenta Marcet.
L’acte va estar amenitzat per la banda municipal de música.



Benedicció de les noves campanes / Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí

La Parròquia recuperà les processons de Rams i de Corpus. En aquesta última (de Corpus), va recuperar la tradició d’enramar les façanes de carrer, amb la complicitat del veïnat.
Recuperació de la processó del Corpus / Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí
Un dels segells que deixà Mossèn Balbino va ser la restauració de la capella del Santíssim Sagrat Cor, inaugurada el 25 d’abril de 1948.
Aquell mateix any, el tercer diumenge de Pasqua va beneir la bandera dels Homes d’Acció Catòlica.

Benedicció de la bandera dels Homes d'Acció Católica /
                                               Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí


El mes de juliol abandonà la Parròquia al ser destinat a la de Santa Madrona de Barcelona. El va substituir mossèn Jaume Crespi procedent de la parròquia d’Esparraguera.

Fonts consultades:
La Vanguardia 22 de juliol 1948
TRENCS, Marià. Cents anys de vida religiosa. 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977.
CASALS. M. Teresa, GARRICh, Josep, VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas 1930-1990. 1993
Família Carbonell Estapé de Gavà


dissabte, 20 d’abril de 2019

El Club Sagrada Família - SFERIC


La creació de la parròquia de la Sagrada Família, vers l’any 1932, i la integració d’alguns membres dels Joves Cristians de Catalunya del Sant Esperit, va fomentar la pràctica del bàsquet entre les catequesis respectives. Per a l’esbargiment s’habilitaren uns camps situats entre els carrers de Ramon Llull i Antoninus Pius, amb entrada pel carrer de Nicolau Talló. Allí s’hi practicaren diversos esports, d’entre els quals destacà el bàsquet. De manera rudimentària, si es vol, es començaren a jugar diversos partits amistosos contra altres equips parroquials de la ciutat i de les rodalies. 
Primer equip de la Parróquia/Proc. Sants Gutierrez
Després de la Guerra Civil renaixia, d’una manera rudimentària, la pràctica del bàsquet. Però no va ser fins el 1943 que es va crear una junta per dirigir un equip de bàsquet per jugar el campionat diocesà, amb el nom de JACE Sagrada Família.
L'equip del JACE Sagrada Família 1943 / Proc. Sants Gutiérrez
Un any després, el 1944, es va inaugurar el camp nou, al carrer de l’Infant Martí, dins els terrenys del Casal de la Sagrada Família, i el 1948 s’inaugurà la primera pista de ciment, que va fer possible la pràctica d’un altre esport: l’hoquei sobre patins.
Aquell mateix any la secció d’esports aconseguia plena autonomia, per això van adoptar el nom de Sagrada Família Terrassa. L’any 1949 l’equip es va inscriure en el campionat de la Federació Catalana de Bàsquet. L’equip va anar escalant categories fins arribar a la Segona Divisió Nacional. Pel que fa a l’hoquei sobre patins, l’any 1967 va aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor, on milità durant uns anys.
La nova pista  / Proc. Josep M. Tobella
El 18 de juny del 1966 es va inaugurar el nou pavelló cobert, amb un important esdeveniment esportiu: es van disputar les finals de la Copa del Generalisimo entre el FC Barcelona, el Joventut de Badalona, l’Estudiantes i el Reial Madrid, que quedà campió. Per primera vegada a Terrassa, i amb motiu de la retransmissió d’aquesta final, hi van ser presents les càmeres de Televisió Espanyola.
El pavelló cobert / Proc. Josep M. Tobella
A l’opuscle editat amb motiu del cinquantenari de la Parròquia de la Sagrada Família, l’historial amb data de 24 de març del 1973 deia: Assemblea general extraordinària i com a tema central Mn. Bardés presenta als socis la voluntat de dividir el Casal. Sorpresa i disconformitat generalitzada: el debat dura més de tres hores. El Sr. rector presenta una nova proposta que diu textualment: “l’Assemblea accepta que es facin els passos necessaris per constituir en societat civil l’anomenat Casal Sagrada Família i que, mentre la Parròquia no tingui uns nous locals per a les seves activitats, continuarà usant el del carrer Infant Martí, 101”.
El 24 de setembre es va celebrar una nova assemblea i a l’esmentat opuscle Mn. Bardés reiterava la separació de les activitats civils de les pastorals. Mentre tenien lloc les gestions per compondre l’entitat definitiva, es creà una comissió mixta que es fes càrrec dels afers més immediats. Pel que fa al nom, s’estipulà que es podia continuar fent servir el del Casal, però no creien oportú fer servir noms religiosos, per tant caldria substituir el de Sagrada Família. Es proposaren les sigles SFERIC (Sagrada Família Entitat Recreativa i Cultural) i posteriorment es lliurà la sol·licitud al Govern Civil perquè l’aprovés. Al mateix moment van ser llegits els Estatuts del que seria la nova entitat. Com a nou president, es proposà Francesc Puig Ubach, que substituïa Màrius Heras.
Els equips de bàsquet de l'SFERIC en l'actualitat
La secció de bàsquet del nou club va seguir una línia ascendent que culminà l’any 1988 en el punt més alt de la seva història. Batallant a la Segona Divisió Nacional, aquesta secció lluità per l’ascens a Primera Nacional B. La no-consecució d’aquesta fita portà l’entitat a replantejar-se el retorn a l’amateurisme tradicional.


Fonts consultades:
VERDAGUER, Joaquim. El Bàsquet a Terrassa. 75 anys d’història. Arxiu Tobella. Terrassa 1992

dissabte, 6 d’abril de 2019

No ets de Terrassa si no... (Segona part)


Món Terrassa, Diari Digital recull algunes de les aportacions i n'afegeix d'altres de pròpies recopilades al llarg dels anys. Hi ha de tot una mica, i aspectes seriosos i no tant. Tot plegat, ajuda a conèixer millor la història.


Si no has anat a esmorzar al Closa               
Si no has premut desesperadament el botó que feia moure el nino d'una botiga de màquines de la Rambla
Si no saps que la cartellera dels cinemes estava al carrer del Puig Novell
Si no saps què era Rialles
Si no saps res de la fàbrica Cropan
Si  no saps què és la Clínica del Remei
Si no has provat dels braves de Cal Toni
Si no havies anat mai a Las Ventas de Ca n'Anglada
Si no saps què era la plaça Roja
Si no saps quin barri és las Islas Perdidas
Si no saps què l'Esport Center
Si no saps quin carrer puja o baixa, Arquimedes o Galileu
Si no saps què era el Bar Don Juan i les seves braves
Si no saps que Sant Roc amb Rambla hi havia un policia al mig de la rotonda dirigint el trànsit
El guàrdia urbà dirigint el tràfic a la Rambla / AMAT
Si no saps que l'aigua captada a Terrassa se la beuen a Sabadell
Si no saps qui era el Matraca
Si no saps qui era La Molinillos
Si no has menjat pollastres a l'ast de la Lleonart de la Rambla
Si no saps què és jugar al "teje"
Si no t'has banyat a la Balsa del Loco
Si no has caçat sargantanes als camps ara urbanitzats
Si no recordes el Mesón de los Arcos
El Mesón de los Arcos / AMAT
Si no saps quin és el carrer dels Bancs
Si no saps quin és el carrer del Peix
Si no recordes un jugador del futbol que es deia Bio
Si no saps què és una llançadora
Si no has vists els "serenos"
Si no has dit alguna vegada: "Baixem a Terrassa".
Si no saps que la Rambla és una riera
Si no has sentit a dir que Terrassa (fa molts anys) el model de mal urbanisme a una universitat de Japó
Si no escoltaves Radio Club 25
Si no vas anar a veure Els Pecos
Si no vas anar al Panorama
Si no recordes el Globus de la zona esportiva
Si no has anat mai al Reina Victòria
Si no has anat a la Discoteca Noname
Si no has anat a la Font de Les Canyes
Si no has comprat discos al Dalmau
Si no saps que el Zara és el Cinema Rambla
Si no saps que el Bus 2 anava a Ca n'Anglada
Si no has vist mai els Pastorets del Social
El Pastorets / AMAT
Si no has menjat Terregada
Si no has anat a buscar bolets al Parc de Sant Llorenç
Si no has pujat a la Mola
Si mai has comprat un bitller de Renfe on posava: "Ida, vuelta y regreso"
Si no has dit mai el tren dels Catalans
Si no has dit mai el Tren del Nord
Si no recordes que hi havia passos a nivell molt perillosos
Pas a nivell perillós / AMAT
Si no saps que Terrassa és una ciutat de Llambordes
Si no saps quina és la Ciutat del Fum
Si no saps on era el "Mataderu"
Si no saps què és el Lago Gran
Si no saps què és el Lago Petit
Si no saps on és Can Torrella
Si no t'has queixat mai de les caques de gos
Si no t'has preguntat qui segrestava el Nen Jesús del Pessebre del Raval
Si no saps que al sortir del cinema et venien en un paperet amb els resultats del futbol
Si no saps què és la Corva del Fill de Puta
Si no saps on és la plaça del Coño
Si no saps on és la Cuina Moderna
Si no saps que la Mútua és un hospital
Si no saps que la Mina és una empresa d'aigües
Si no recordes el Pub Sa Barrac
Si no has comprat discos al Recording
Si no has menjat xuxes del Montboix (c/Cardaire)
Si no has sopat al Cafè Teatre
Si no has celebrat un banquet a l'Hostal del Fum o al Milton
Si no has fet fotocòpies al Cardellach i després jugaves a les "màquines" del local del costat (c/sant Pere)
Si no has comprat unes bambes a la botiga "Esports i Nàutica" (escola Industrial)
Si no has fet cua a les escales del cinema Rambla
Si no havies anat a fer uns xatos a Los Faroles
Los Faroles / AMAT
Si no has pujat en bicicleta el Tourmalet (Tram del 22 Juliol, entre en carrer Beethoven i Josep Trueta
Si no saps qui era el Pepito va de curt

dissabte, 23 de març de 2019

No ets de Terrassa si no... (Primera part)



El grup de Facebook “Tu no eres de Terrassa si no...” mostra les darreres setmanes aportacions sobre records, fets i llocs de la ciutat. Uns aspectes que s'aborden que, en molts casos, fan dir: "Sí que és veritat", "jo vaig ser-hi", "jo ho vaig veure", "jo en sé més".

Món Terrassa, Diari Digital recull algunes de les aportacions i n'afegeix d'altres de pròpies recopilades al llarg dels anys. Hi ha de tot una mica, i aspectes seriosos i no tant. Tot plegat, ajuda a conèixer millor la història.

No ets de Terrassa si no (una llista que amb la col·laboració de tothom ampliarem)

Si no has conduït pel Carrer de Sant Pere
Si no recordes el "clonc clonc" que feia el cotxe al creuar el pas a nivell
Si no has jugat a ls màquines del Casinet Magnètic
Si no has dinat a l’Sport del carrer Sant Pere
Si no anaves a veure els aparadors del 95
"El 95" / Carles Duran-Amat
Si no saludaves al “Tarzán”
Si no compraves les ensaïmades al “Picman”
Si no recordes on és el Sanatori de Terrassa
Si no has comprat un llibre a Cal Grau
Si no saps qui es el XiuXiu
Si no has ballat lents al Gran Casino
Si  o has begut cervesa al Centre Aragonés
Si no has fet un entrepà de truita francesa a Las Vegas (després el Grinzing)
Si no has anat  al bar el Cortijo del Pare Llaurador.
Si no has comprat un llibre al Cau Ple de Lletres al carreró de la Plaça Vella
Si no saps que on hi ha el Pulla@beat hi havia l'Stylmark.
Sí no havies comprat alguna cosa al Sans de la Font Vella
Si no saps quin era el carrer del gel
Si no recordes l'estació dels Catalans al Portal de Sant Roc i les andanes a l'aire lliure
Si no has anat a l'obrador del Canigó a comprar berenar, al carrer de l'Era
Si no saps què són les setrilleres i si no has anat a berenar al Catalònia
Si no havies comprat sidral i pegadolsa a ca’’l Pepitu, queviures carrel del Vall cantonada Plaça Dr. Cadevall
Si no havies fet una bona xocolata desfeta amb nata (suís) a la Granja de la Rambla
Si no has menjat mai un croissant de cal Roigé o coca d'oli del forn de la Rutlla
Si no saps què és La Montserratina, la Lyonesa, el Serra o el Piera
Si no has visitat el parc de Bombers de petit
Si no continúes quedant al Jamaica de la Plaça Vella
Si no havies demanat on fer la cervesa, al bar dels pijos o dels progres (plaça Vella).
Si no trobes a faltar les Esglèsies de Sant Pere abans de les reformes
Si no has parlat mai de la Riuada del 1962
Si no creus que els cinemes AMC estaven millor
Si no creus que Terrassa és millor que Sabadell, tot i no tenir l’Ikea, El Corte Inglés i el bitllet de tren és més car
Si no recordes el drac platejat de la Plaça Catalunya.
Has menjat xocolata amb xurros a la Granja de l'avinguda d'Àngel Sallent després d'una nit de "marxa"
Has menjat xocolata amb xurros a Ca n'Anglada després d'una nit de "marxa"
Has begut aigua a la font de xarrup que hi havia a la plaça davant de l'edifici de Mútua
Font del Xarrup de la Mútua / AMAT
Has anat a ballar al Tangaroa
Has anat a ballar al Libbens
Has anat a ballar al Mc Kintosh
Has anat a ballar al Maggotty
Has anat a ballar a La Nau
Has segut al galliner de la Vella (les baranes que hi havia abans de la reforma)
Saps què és el Monument als Caiguts
Saps què és el Camp del Mono
Saps qui són els Kubales
Saps què és la font del Caus
Saps que al Cinema Recreo feien pel·lícules eròtiques
Has anat a la muntanyeta a fer l'amor
Els teus pares no et van comprar la roba de la comunió al Canyameres
Saps que era l'Europrix
Saps que era el Pryca
Si ets de Sabadell
Si no havies anat al Chapeau
Si no havies comprat esquis als Deportes Alpinos
Si no saps què és el Viandox
Si no has menjat frankfurts del Gavatxons
Els frankfurts de carrer Gavatxons 1964 / Casa Vallès 
Si no has jugat al Quinto al Casino
Si no has sentit mai a parlar de Caninglada, Campalet i Can Contreras
Si no has creuat per la muntanyeta que hi havia a l’Estació del Nord no soterrada per anar o tornar del barri de Sant Pere
Si no saps què és un potro
Si no saps qui era el Cantinflas (de Terrassa)
Si no has vist passar els Reis d'Orient per l'avinguda tTrradellas
Si no penses que l'orxata del Ribera és la millor del món
Si no has comprat llaminadures al Ramonín
Si no has baixat en bici per les onades de la muntanyeta
Si no has comprat i de vegades endut sense pagar llaminadures del Dulcilandia
Si no has comprat bombes fètides al Gusi
Si no t'has emportat un pollet del Súper 8 de Les Arenes quan els pares compraven ous
Si  no saps què vol dir Mala peça al teler
Si no recordes el noi que amb poca traça dirigia el trànsit a la confluència de ctra. d'Olesa amb Martorell
Si no has dit mai: "Agafa el cotxe que anirem a aparcar a la plaça Vella"
Si no has trucat als timbres i has sortit corrents
                                                                                           Continuarà........