Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 de juliol de 2018

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa (2)


Arxiu Tobella
A la façana de l'Arxiu Tobella, placa de pedra amb l’escut de la Arxiu Tobella: Aquest esta format per l’escut de la ciutat i el text «arxiu tobella TERRASSA». A la part baixa hi ha reproduïda una seria d’edificis de la ciutat: El Teatre Principal, Xemeneies, torre del Palau, Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere. L’escut es una adaptació del cartell de propaganda del III Congrés de la Catalunya Esperantista celebrat a Terrassa l’any 1912. El contrast o ombrejats de l’anagrama de l’Arxiu el va realitzar el pintor Floreal Soriguera.
Arxiu Tobella / Joaquim Verdaguer
Escut de la Caixa de Terrassa, ara sucursal del BBVA
A l’edifici de la Rutlla de l’any 1977, hi ha al capdamunt de la façana un escut en relleu de la Caixa de Terrassa. L’escut és una imatge de l’escut de Terrassa, però amb els símbols invertits: La torra a dalt i les quatre barres a sota. En aquest últim quarter hi ha la representació d’una guardiola.
 
Escut de la Caixa de Terrassa / Joaquim Verdaguer
Cal Sastre d’Olesa
El magatzem Torras, més conegut com “Cal Sastre d’Olesa”, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Melcior Viñals construït el 1914. I el seu propietari era en Pere Torres i Obiols, un sastre d’Olesa. Era un magatzem tèxtil que també servia al detall. És un edifici de planta triangular cantonera, entre el carrer de Sant Pere i la Rasa. L’edifici mostra un seguit de relleus brancals d’on destaca l’acabat de la façana ple de relleus.
A la façana del primer pis, destaca un gablet amb decoració floral, una al·legòrica del comerç dins una barca i la data «1914»
Cal Sastre d'Olesa / Joaquim Verdaguer

Camí del Monjos
Camí llegendari que uneix els monestirs de Sant Llorenç i el de Sant Cugat del Vallès, sense travessar cap torrent ni cap curs d’aigua. Al carrer del Camí dels Monjos, al lateral de la paret del Cementiri Municipal, el dia 17 de març de 2009, amb la presència de l’alcalde Pere Navarro, es va inaugurar un gran plafó de ceràmica que representa els principals punts de interès del històric Camí dels Monjos. El plafó va ser elaborat pels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i l’acte comptà amb la presència de veïns del barri abillats amb túniques de monjos.
El Camí dels Monjos / Joaquim Verdaguer
Carlos Armiño
L’escultor nascut a Màlaga va treballar en varis encàrrecs per subsistir. De la seva obra urbana destaca els frontals escultòrics de la Casa Mas de la Rambla d’Ègara, el de les escales d’accés a l’oficina de la Caixa de Terrassa de la Rutlla, el de la façana interior de la Llar de l’Ancianitat, el panteó de la família Blasi del Cementiri Municipal i també el pas del misteri de la “Verònica” de la processó del Dijous Sant.
Obra de carlos Armiño / Joaquim Verdaguer
El carrer Cremat
En l’environament del vial es va procedir a la col·locació, al principi i al final del carrer, de dos murals idèntics de ceràmica en què hi ha la llegenda. Al llarg del carrer hi ha unes altres rajoles de ceràmica amb motius de l’Auca del Sr. Esteve, i al final, tocant al Raval, en el lloc on hi hagué el portal medieval, hi ha un rètol de ceràmica amb el nom «Portal Cremat».
El carrer Cremat / Joaquim Verdaguer

Edifici Cal Bunyolero
Edifici d’habitatges situat al Portal de Sant Roc, núm. 54, construït a finals del segle XIX. L’any 1916 es va remodelar totalment la façana amb un revestiment total de majòliques . Aquesta reforma la portà a terme l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí. Es tracta d’un exemple de modernisme molt tardà. Les rajoles presenten decoració floral de garlandes i corones sobre fons blanc i a la barana ondulada que remata la cornisa de l’edifici acabat amb un trencadís.
Cal Bunyolero / Joaquim Verdaguer
Casa Flotats del carrer de Sant Francesc
A la façana del núm 18 hi ha dues figures; femenina i masculina, que representen la indústria tèxtil i el comerç. Les escultures, de 1944, fetes en pedra almorquí, són obres de Cèsar Cabanes. Varen ser encarregades pel propietari de la casa, l’industrial Francesc Flotats gerent de l’empresa F.Flotats del carrer de Colom.
Actualment la casa està ocupada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Delegació del Vallès Occidental.
Casa Flotats / Joaquim Verdaguer

Clínica del Remei
L’any 1907, l’arquitecte Lluís Muncunill va construir un edifici modernista per serveis sanitaris  al costat de l’Hospital de Sant Llàtzer. Seria la seu del Seguro Tarrasense Contra accidentes de Trabajo i que després es convertiria en la Mútua de Terrassa. L’any 1950 aquesta entitat va edificar un hospital a l’altra banda de la plaça del Doctor Robert al costat del carrer de Sant Antoni. L’antiga seu es va passar a ser en la Clínica de Nuestra Señora del Remedio coneguda popularment com “la Clínica del Remei”, que és el nom que ha sobreviscut. És en aquesta època que es va estucar el gran rètol que presideix la façana amb el nom «Clínica de Nuestra Señora del Remedio» Des de l’any 1960, les seves dependències han acollit el Centre de Rehabilitació, una clínica privada dependent de la Mútua de Terrassa, l’Escola d’ATS i, actualment, l’Escola Universitària de Infermeria de la Creu Roja.
Clínica del Remei / Joaquim Verdaguer
Coro Vell
La Societat Coral Joventut Terrassenca (Coro Vell) celebrava, el dia 19 d’octubre de 1958, l’acte central de les festes del Centenari de l’entitat. Amb una solemne missa cantada a la basílica del Sant Esperit es va procedir a la inauguració de les reformes de la seu de l’entitat i el descobriment de una làpida commemorativa situada a la façana del carrer de Sant Marià
Amb la celebració del 150è aniversari la làpida de la façana es va envoltar amb un gran llorer d’acer inoxidable com a emblema de l’efemèride. El descobriment l’efectuaren, el dia 6 de setembre de 2008, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro i el president de l’entitat, Antoni Justo.
La làpida, obra de Josep Casamada, és de marbre i a les figures d’aquest relleu s’hi pot observar dues muses representatives de les Arts i les Ciències. Una figura porta un triangle musical i l’altra, ajupida, aguanta un escut de Terrassa. El llorer de l’any 2008 és d’acer inoxidable.
Coro Vell / Joaquim Verdaguer
Edifici cantoner Roig Ventura-Provença
Edifici d’ habitatges construït l’any 2005 per l’arquitecte Josep Manuel Infiesta. Relleu cantoner, obra de E.Egea, amb la representació de dues dones nues subjectant un cercle.
Carrer Provença / Joaquim Verdaguer
Escut del Poble de Sant Pere
Escut situat al xamfrà de l’antic Ajuntament del poble de Sant Pere, inaugurat el 1897. Escut amb relleu de l’antic poble de Sant Pere amb la representació dels atributs papals: les claus i la tiara.
Escut del poble de Sant Pere / AMAT
Font Batallé
Edifici d’habitatges construït per l’anònima Font Batallé, a principis del anys 40 del segle XX. A la façana hi ha dos ornaments que donen identitat a l’edifici.
Presideix la façana, la imatge d’una deessa amb una madeixa de llana entre les mans. Sobre la porta hi ha un relleu al·legòric al comerç i a la indústria
Edifici Font Batallé / Joaquim Verdaguer

CONTINUARÀ...

dissabte, 7 de juliol de 2018

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa


Mosaics i relleus als carrers de Terrassa

Els mosaics artístics és una decoració d’una superfície feta de tessel·les de diferents colors o de rajoles majòliques que conformen una escena o una ornamentació.
El relleu és la tècnica escultòrica en què les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla. Els relleus solen usar-se per representar una escena aïllada o ser part d’una seqüència narrativa

Relleu del carrer de Cantarer.
Sobre el portal del núm 5 del carrer de Cantarer hi ha un relleu amb dos imatges d’un home i una dona subjectant un distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi.
relleu el el núm 5 del carrer de Cantarer / Joaquim Verdaguer
Porta de Sant Pere de la catedral del Sant Esperit
Al segle XVII es va ampliar la capella del Sant Crist i el 1893, el prior Josep Oriol Roig, entre les millores que va portar a terme al temple, va obrir un pas cap el carrer de la Font Vella des de la mateixa capella. Aquesta sortida actualment està en desús des de que un incendi l’any 1978 la va destruir i es va reconvertir l’espai en museu. Sobre la porta que donava al carrer de la Font Vella hi ha un relleu circular amb la imatge del Sant Esperit sobre la tiara de Sant Pere i les claus.
La porta de Sant Pere al Sant Esperit / Joaquim Verdaguer
Impremta Ventayol
És un dels primers edificis construït per l’arquitecte Lluís Muncunill, situat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 9. Té una portalada  de mig punt amb la inscripció del nom de la impremta a l’extradós de l’arc, amb lletres d’inspiració gòtica, amb una decoració floral.
Actualment (2011) l’edifici està en procés d’enderroc salvant la portalada la qual està protegida.
Impremta Ventalló /Joaquim Verdaguer
Societat General d’Electricitat
Aquesta societat es funda a Terrassa l’any 1896, per tal de produir i subministrar fluid elèctric destinat a usos particulars, industrials i públics. L’arquitecte Lluís Muncunill projecta un edifici de planta rectangular formada per dues naus paral·leles amb elements característics de moltes de les seves quadres industrials: coberta de maó pla i parament de maó vist. A la façana hi ha aplicat un rètol de ceràmica vidriada amb la inscripció del nom de la societat.
La Central de Electricitat / Joaquim Verdaguer
Acondicionament Terrassenc
Edifici situat al passeig del Vint-i-dos de juliol, destinat al servei de les empreses per tal de acondicionar les fibres tèxtils. A la façana de l’edifici, construït per Lluís Muncunill, hi han unes lletres de motllo «Acondicionamiento Tarrasense».
Condicionamemt Terrassenc / AMAT
Parc de Desinfecció
L’edifici presenta una decoració colorista amb un mosaic amb l’escut de la ciutat i el nom de l’edifici orna el gablet de la façana. El Parc de Desinfecció, obra de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí, es va inaugurar el 5 de juliol de 1920.
Parc de Desinfecció / Joaquim Verdaguer
Casa  del carrer del Recreo
Habitatge núm. 21 construït l’any 1936. A la seva façana presenta, entre la xifra 1936, una imatge femenina.
Casa del carrer del Recreo / Joaquim Verdaguer

Sant Antoni Abat
Imatge amb rajola de majòlica amb la imatge del sant, situat a la façana del núm. 143 del carrer Doctor Ullés.
Sant Antoni al carrer Doctor Ullés
Fundació Busquets
A la façana oest de la Fundació Buquets del carrer de Vinyals, hi ha un esgrafiat amb un tema relacionat amb la institució: la beneficència, la ajuda al necessitat, etc., representat per una germana de la caritat amb un nena i un nen a cada costat. Al fons, les esglésies de Sant Pere i les indústries terrassenques.
L’obra va ser realitzada, el 1948, per l’artista Ferdinandus Serra (Ferran Sala i Sala)
Fundació Busquets / Joaquim Verdaguer
Dom Bosco a l’Escoles Salesianes
La parròquia de Maria Auxiliadora fou creada l’any 1962 i regentada pels Pares Salesians. En un principi era un oratori fins que es va inaugurar el temple l’any 1964. L’activitat salesiana, però, ja funcionava des de l’any 1957 amb la construcció del col·legi dirigit pel pare Ròmul Piñol que ostentaria el rectorat de la parròquia. L’any 1967, a la façana de l’escola, es va col·locar un relleu monumental, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve, de Dom Bosco fundador de la Congregació Salesiana
Escoles Salecianes / Joaquim Verdaguer
Raval de Montserrat
Representació de la deessa Diana caçadora situada sobre un cérvol, a l’edifici núm 36 del Raval de Montserrat
Deessa al Raval / Joaquim Verdaguer
Arquímedes, núm. 42
Relleu escultòric amb dues figures femenines aguantant un escut sense armes
Relleu al carrer Arquímedes núm. 42 / Joaquim Verdaguer
Carretera de Montcada, 89-91
Mosaic de trencadís que ocupa el lateral d’un edifici d’habitatge.
Carretera de Montcada núm. 91 / Joaquim Verdaguer
Torres d’aigua
Detall habitual a tots el plomers dissenyats per Juan Baptista Feu. El podem trobar a les torres dels carrers Sant Genís, Joaquim de Paz, Sant Valentí i a la plaça del Doctor Robert.
Detall d'alguns plumers d'aigua / Joaquim Verdaguer
Escut Garcia-Cascón
Relleu de pedra de l’escut ubicat sobre la Casa Garcia Cascón situada al carrer del Forn núm. 4. La família Garcia-Cascon, industrials  de la llana de la ciutat de Béjar, Salamanca, es van establir comercialment a Terrassa fins que es van assentar definitivament a la ciutat
Casa García Gascón / Joaquim Verdaguer
Sant Jordi
Mosaic de rajoles majòliques situat a la façana del núm. 50 del carrer del Puignovell
Sant Jordi del Puig Novell / Joaquim Verdaguer
Dacosta 1
Mosaic situat a la façana de l’edifici Dacosta 1, al carrer del Doctor Salvà, núm. 30
Dacosta 1 / Joaquim Verdaguer
Dacosta 2
Mosaic situat a la façana de l’edifici Dacosta 2, al carrer del Doctor Salvà, núm. 39
Dacosta 2 / Joaquim Verdaguer
Sant Llorenç
Un relleu de la imatge de Sant Llorenç del Munt, situat a la façana cantonera del carrer del Portal Nou i del Racó.
Sant Llorenç al Portal Nou / Joaquim Verdaguer
Carretera de Martorell cantonada carrer d’Arquímedes
Edifici que als anys 90 hi havia ubicada una discoteca. Tota la façana i el lateral del carrer d’Arquímedes està decorat en la seva totalitat amb ceràmica
Discoteca ctra. Martorell / Joaquim Verdaguer
 “Com el Vallès no hi ha res”
Amb motiu de la inauguració de la nova seu de la Caixa de Terrassa l’any 2001, dins els espais privats oberts al públic a l’entorn de l’edifici, es van complementar amb diversos ornaments. Un d’ells és una cal·ligrafia feta sobre un paviment de pedra, obra de l’artista Robert Cabeza. És un fragment del llibre de poesia de l’escriptor terrassenc Ferran Canyameres titulat Com el Vallès no hi ha res (1957).
Com el Vallès no hi ha res / Joaquim Verdaguer
Buda
Espectacular rostre d’un jove Buda fet de fusta que destaca a la façana de l’establiment Louddha’s Bar del carrer de Sant Francesc núm. 64.
El Buda / Joaquim Verdaguer
Porras ScP.
Mosaic situat a la façana de l’empresa Porras SCP, al carrer de Isaac Peral núm. 59, dedicada a envans pluvials i aïllaments.
Porras ScP / Joaquim Verdaguer

CONTINUARA.......

dissabte, 30 de juny de 2018

Les grans escenificacions de la Festa Major (anys 50 i 60)


Cal destacar la diversitat d’iniciatives portades a terme amb grans produccions que s’han recreat, principalment, a l’època medieval i s’han acotxat en els finiseculars decorats de les esglésies de Sant Pere i del castell de Vallparadís. Aquestes escenificacions emmarcades dins de l’àmbit del drama sacre o del teatre clàssic són l’esforç esmerçat per entitats que han fet possible la seva espectacularitat, comptant amb la col·laboració de la diversitat de grups musicals i de cultura popular que s’han afegit a aquests projectes d’elevada qualitat artística que han deixat bocabadats als espectadors.
Assassinat a la catedral / AMAT
Assassinat a la catedral. Els jardins de les esglésies de Sant Pere es van il·luminar la nit del 8 de juliol de 1950 per acollir la representació de l’obra “Asesinato en la catedral” del premi Nobel T.S. Eliot, traduïda per Francesc de A. Carreras i interpretada per l’elenc del Institut de Teatre de Barcelona, dirigits per Artur Martorell i acompanyats per la Capella de Música de Sant Pere i la Schola Cantorum. El drama sacre inspirat en el martiri de Sant Tomàs Becket, revivia una de les millors pintures del segle XII que es conserven dins l’església de Santa Maria i que escenifica l’esmentat martiri. La representació, seguida per un “públic selecte i nombrós i per recordar per la magnitud de l’espectacle” tal com diuen les cròniques de l’època, formava part dels actes de la celebració del XV Centenari de la Fundació de la Seu Episcopal d’Ègara.
assassinat a la catedral / Tarrasa Información
Festivals d’Espanya.
El Castell de Vallparadís és un edifici del segle XII que va ser reconvertit en cartoixa al segle XIV. Després de passar per diversos propietaris, l’any 1947 fou adquirit per l’Ajuntament de Terrassa per, després de reconstruir-lo, destinar-lo a Museu de ciutat, el qual s'inaugurava l’any 1959. L’any 1954 es va inaugurar la primera fase de restauració amb diversos actes: exposicions, conferències, teatre, concerts, etc. Un d’aquests actes va ser la reconversió d’un espai exterior en un improvisat amfiteatre on, en el seu escenari s’hi van escenificar diverses representacions que van ser incloses en els Festivals d’Espanya que organitzava el Ministeri d’Informació i Turisme i, que en el cas de Terrassa, comptà amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de la ciutat. El primer magne espectacle va ser la representació, el dia 19 de juny de Hamlet de Shakespeare, dirigida per Artur Martorell i que va ser un memorable èxit. El 21 de juny la companyia de Maria Jesus Valdés posava en escena La fierecilla domada del mateix autor anglès. La mateixa companyia escenificava, tres dies després Electra i, ja dins els actes de la Festa Major la companyia Luca de Tena amb l’actriu Aurora Bautista al capdavant presentava Antígona de Jean Anouilh. L’espectacularitat de les obres amb l’ajut del castell com a decorat va merèixer el qualificatiu “de cosa única i inoblidable” pels espectadors i la crítica de l’època.

Becket o l’honor de déu. Dins el bagatge d’innovacions de la Festa Major de l’any 1967, amb les que el regidor Llorenç Padró va voler donar viratge a la insipidesa en què estaven immerses les festes, el Casal de Sant Pere i l’EPIC van organitzar una magna representació al bell mig del jardins del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, el dia 2 de juliol, escenificant l’obra de Jean Anouilh, Becket o l’honor de Deu, a càrrec del grup Palestra de Sabadell, guanyador del primer concurs de teatre “Ciutat de Terrassa”.
Partida vivent d'escacs / Fotos Francino
Partida vivent d’escacs i teatre. Per la Festa Major de l'any 1968 el Casal de Sant Pere i el Club d'Escacs Terrassa van estructurar una partida d'escacs vivent sobre un gran tauler muntat dins l'envelat de Festa Major. En aquest recinte, situat a la part nord de la Rambla, van enfrontar-se aquestes dues entitats que, seguint les incidències del joc, feien bellugar les fitxes vivents les quals estaven representades per soldats d'infanteria de Barcelona abillats amb sumptuoses vestimentes medievals. La partida va despertar una gran expectació tot i l’excessiva temperatura que es respirava dins l'envelat, degut al calorós matí del diumenge de Festa Major i a l'estructura transparent del sostre, que feia suar de valent als figurants.  Al vespre, el Casal de Sant Pere i l'EPIC van organitzar una selecta vetllada teatral al Castell Cartoixa de Vallparadís pel grup "Camaleón" de Madrid, que posà en escena l'obra "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca.

Fonts Consultades:
Tarrasa Información, 10 juliol 1950. P. 4
Tarrasa Información, 20 juny 1954, p.3
Diario de Tarrasa. Cròniques puntuals de Festa Major dels anys  seixanta.
VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.
Programes de Festa Major 1950, 1954, 1967 i 1968


dissabte, 23 de juny de 2018

La Mancomunitat Sabadell-Terrassa


Davant l’allau migratori de finals dels anys 50 i el seu assentament a la perifèria de les ciutats de Sabadell i Terrassa, els ajuntaments d’ambdues  administracions, preveient el perill de l’especulació dels terrenys entre Terrassa i Sabadell o l’assentament de barris desestructurats, acordaren, el 1958, la designació d’una comissió per redactar un projecte de serveis  mancomunats amb la finalitat de solucionar els problemes vinculats a un creixement  de població desmesurat.

El 15 de maig de 1959, els plens de les ciutats veïnes, Terrassa i Sabadell, van aprovar la constitució de la Mancomunitat intermunicipal amb la voluntat de crear, fomentar i mantenir una infraestructura que oferís serveis en favor de la ciutadania. La direcció de l’ens era exercida per un president i un vicepresident amb caràcter rotatiu. Es proposà la creació d’un nou nucli de població destinat a 100.000 persones. Quan la idea va arribar a les orelles de terrassencs i sabadellencs, ràpidament es va estendre la denominació popular de Sabatasa del Caudillo, com a presumpte nom que es posaria a la nova ciutat. La proposta de nova ciutat i la del nom, absolutament delirants, no van anar enlloc i tot plegat va quedar en un no res.
Seu de la Mancomunitat, ara del Consell Comarcal- AMAT
La constitució de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa com a corporació de dret públic amb categoria d’entitat municipal, formada per l’associació voluntària d’aquest municipis va ser aprovada per decret el 1963, i constituïda el 23 de setembre 1964 amb la presència dels alcaldes de Terrassa i Sabadell, Onandia i Llonch i del Governador Civil, Ibánez Freire.
Els objectius principals eren la creació i sosteniment de serveis en general, i d'una manera específica l’ordenació urbanística dels terrenys situats entre ambdues ciutats, les comunicacions interurbanes, un escorxador, un mercat central i uns frigorífics, una central lletera, un parc de bombers, una casa de salut, un centre d'ensenyament secundari, un servei d'aigua potable i un tractament d'escombraries.
Mercat de Fruites i Verdures del Vallès OC
Circuït de Motocros de Can Barba
La zona d'influència, inicialment de 1.229 ha, fou ampliada a 1.650 ha el 1972 per a la creació d'una Àrea d'Actuació Urgent (ACTUR) de l'Instituto Nacional de Urbanización. Els serveis establerts a la zona mancomunada foren la seu corporativa, dos instituts de batxillerat, un mercat central de fruita i verdura, una central lletera, dues centrals elèctriques, una estació reguladora de gas natural, una secció de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, etc. També gestionà durant anys, el Circuït del Vallès de motocròs de Can Barba, que des de finals dels anys 60 fins a mitjans dels 80 acollí Grans Premis Internacionals d’aquest esport i fou considerat un dels millor del món.

El Mop-Obres publiques
El dia 25 d’abril de l’any 1986, fruit de les necessitats formulades pel Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, es va crear el Centre de Tecnologia aplicada del Vallès (CTAV) amb l’objectiu de promoure i desenvolupar projectes i programes amb incidència territorial.
Les ciutats de Terrassa i Sabadell van guanyar protagonisme en detriment de la Mancomunitat Intermunicipal en la prestació de serveis, i així, el dia 24 de desembre de 1993, es va dissoldre definitivament la aquesta Mancomunitat.
Institut Egara, actualment Central dels Mossos d'Esquadra 
El 4 d’abril de 1987 la Generalitat de Catalunya aprovava una llei d’organització comarcal, oficialitzant la del Vallès Occidental. Terrassa i Sabadell es disputaven la capitalitat d’aquesta comarca. La rivalitat entre ambdues poblacions venia de lluny: vegeu en aquet blog “Terrassa mala raça, Sabadell mala pell” http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/05/terrassa-mala-raca-sabadell-mala-pel.html.
Els terrassencs van fer campanya per la divisió en dues comarques, Terrassa volia comarca pròpia. Aquesta reclamació va comportar que la Generalitat pregués una solució salomònica proclamant la co-capitalitat de les dues ciutats.
El 9 de març de 1988 es va celebrar al Teatre de la Faràndula de Sabadell l’acte de Constitució del Consell Comarcal i un mes més tard es va celebrar el primer Ple de la nova administració.

El 24 de desembre de 1993 es va dissoldre definitivament la Mancomunitat Intermunicipal, assumint el Consell la gestió del mercat comarcal de fruites i verdures.

Fonts consultades:
Llibret de l’exposició que vam fer pels 30 anys del Consell Comarcal.

dissabte, 16 de juny de 2018

La Quadra de Vallparadís


Una quadra és un districte especial dins el terme d’un castell termenat.
Aquest territori amb jurisdicció pròpia mes o menys autònom depenia d’un senyor amb drets sobre un nombre d’explotacions agràries i comptava amb una casa forta o castell.

Al terme del castell de Terrassa hi havia dues quadres: la de Vallparadís i la del Toudell (d’aquesta última podeu consultar aquest blog “La Quadra del Toudell”). També al segle XIII hi havia altres jurisdiccions que es van independitzar totalment del Castell de Terrassa: la vila de Sabadell regida pel castell de Rahona, el castell de Rubí, el castell de Castellar i el castell de Pera.
La Quadra de Vallparadís en un mapa actual de Terrassa
A finals del segle XI en el terme del Castell de Terrassa encara no s’havia creat la vila de Terrassa (1193), però la reconeguda prosperitat ecomòmica de la zona era reconeguda arreu, per auge de les explotación agrícoles hereves de les antigues vil·les romanes. Masies i propietats de opulents hisendats als quals els comtes tenien en molta consideració: Els Basea, Aimerich , Amat, Galí, Sanlà, Boch..., alguns d’elles citats en el cartulari de Sant Cugat de l’any 955.
Al sud de la vall del torrent de les Favolines (torrent de Can Palet) i els Brugrerols (Can Jofresa), la famiía Sanlà era propietària de varis alous o terres. També eren de la seva propietat Can Anglada i Sant Feliu de Vilamilans.
El castell de Valparadís / Fons Ragon-AMAT
En aquella època Berenguer Sanlà, alhora veguer del terme del castell de Terrassa i la seva dona Ermesenda, adquirien, l’any 1110 al comte Ramon Berenguer III unes terres al nord del torrent de les Fevulines, llevant del torrent de Vallparadís, amb la condició del comte de que edifiquessin una fortificació; el Castell de Vallparadís.
La Quadra  segon el cadastre de 1729
Amb aquesta cessió venia aparellada el domini sobre un territori de 4 quilòmetres de llargada per 1 d’amplada corresponia a la vall del toirrent de les Fevolines des de al nord a tocar el camí de Castellar (darreres de l’AEG) i què, baixant per l’actual avinguda de Barcelona, arribava fins a Santa Margarida del Mujal. El territori  que corresponia a la jurisdicció del castlà del Castell de Vallparadís,  comprenia parts dels actuals barris de Vallparadís, del Cementiri Vell, de Can Palet i del polígon de Santa Margarida, des del carrer del camí de Castellar, al nord, fins a tocar a la riera de les Arenes, al sud,  prop de Santa Margarida del Mujal, limitant per ponent amb el terme del castell de Terrassa.
Als ajuntar els seves propietats amb les li havia cedit el comte es forma la Quadra de Vallparadís
La Quadra segons Salvador Cardús i Mateu Avellaneda
Segon Salvador Cardús la primera vegada que està documentat el nom com Quadra de Vallparadís és en una referència en un capbreu de 1346. En aquella època, la Quadra contava amb 8 focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en quedaren 4.
A l’època de Blanca de Centelles, el poblament de la Quadra el formaven els masos Torrella, Borrell, Mona, del Molí, Palet, Mestres, Alomares i la Castlania, tots ells dependents tributàriament i laboralment del Castell, ja que en temps de sega i collita havien de prestar servei als camps pròpiament del Castell.
Cal destacar per la seva importància el mas de la Castlania, manat construir a principi del segle XIV per Blanca Centelles, que és la residència del recaptador de l'impost de castlània i, posteriorment, del de les rendes de la cartoixa.

En un cadastre de l’any 1729, la Quadra comptava amb cinc masies: el Mas del Castell, el mas de la Castlania, la cases del Sot d’en Pi, Mas Palet de la Quadra i el Mas Figueras de la Quadra. Un segle després calia afegir un petit nucli de cases a l’anomenat carrer de la Quadra (principi del carrer de Sant Antoni)
Durant aquests vuit segles, el paisatge que constituïa la Quadra no varià seguint unes característiques purament rurals a redós de les dues vies fluvials: El barranc dels torrents Moner i Vallparadís i el torrent de Can Palet, envoltades de terres de conreu, de vinya i el bosc.
Als torrents Moner i Vallapardís, les seves aigües també eren aprofitades per una novella indústria de molins fariners i, fins hi tot s’ha apuntat la presència d’una fornal que arranjava els estris dels senyors i del pagesos.
Can Palet de la Quadra / AMAT
L’allargat territori era creuat per diversos corriols que manaven als diferents masos i ermites de la rodalia. Només dues vies amb categoria de camí de ferradura travessaven la Quadra: l’antic camí de Terrassa a Sabadell, que des de l’actual carrer del Castell baixava el barranc i enfilava, pel costat del Castell, via Can Gorgs cap a Sabadell.
L’altre camí és el que el rei Jaume I li va donar la categoria de reial essent la via oficial entre Barcelona i Manresa passant per Terrassa. Aquest camí creuava la Quadra a l’altura del mas de la Castlania.

El castell de Vallparadís / Fons Ragon-AMAT
Després de la mort de Blanca de Centelles, última castlana del llinatge del fundadors del Castell, aquest i la Quadra, passà per mans de diversos propietaris; l’Orde Cartoixana, l’Orde del Carme i la família dels Sentmenat.
L’any 1830, desprès de varis plets, el territori de la Quadra era incorporat a la vila de Terrassa perdent el senyor de Sentmenat els drets jurisdiccionals, tot i que aquest conservà la propietat del Castell i un reduït conjunt de terres. La resta de la Quadra quedà dividida amb vuit propietats de les quals destaquen els Palet i els Bru (mas de la Castlania). En aquells moments el Castell abandonat com a residència dels Sentmenat, feia les funcions de casa de pagès, on uns masovers tenien cura de les terres i de la ramaderia del seu senyor. Amb el pas del temps el Castell s’havia anat degradants fins el punt que molta part d’ell estava derruït.
Interior del Castell de Vallpardís / AMAT

Fonts consultades
Bibliografia
CARDÚS, Salvador, “La Quadra de Vallparadís”. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa, Juliol-agost 1926, núm 17.
         El Castillo Cartuja de Vallparadís, Junta  Municipal de Museus. Terrassa,
        1969.
        Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
 “El Castell Cartoixa de Vallparadís”, Quaderns del Museu. Museu de Terrassa. Terrassa, 1995.
SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí Club Pirenenc de Terrassa, març-abril1925, pàg. 133