Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de setembre de 2018

Plaça dels Països Catalans


Plaça dels Països Catalans

El nom de la plaça es va aprovar el 29 abril  de1987 i fa referència al conjunt de països situats a l’est de la península Ibèrica i a la Mediterrània, que tenen el català com a idioma comú: Catalunya Nord, Catalunya Sud, País Valencià, Franja de Ponent, Illes Balears, Andorra.
La corba que esdevindrà plaça/ Fotos Ragon-AMAT

La plaça està situada a l’esquerra de la carretera de Montcada on s’aboquen els vials del carrer de Pau Marsal, l’Avinguda de Barcelona, els carrers de la Mare de Déu de la Llum, de Santa Marta i l’avinguda de les Glòries Catalanes.
La carretera de Montcada i la corba . 1952 /AMAT
El perquè d’aquest espai esdevingués una plaça, l’hem de cercar en el traçat de la carretera de Montcada, que en arribar a aquest punt, per salvar el torrent de Can Palet feia un pronunciat revolt per fer més planer el seu pas. Quan es va omplir de terra l’espai perquè la carretera seguís el seu traçat en línia recta, l’espai alliberat del revolt quedà com un descampat, entre la sortida i l’entrada de l’avinguda de Barcelona, fins que el 1984 es va fer una primera urbanització com a plaça.
Primera urbanització de la plaça 1987 / AMAT
Inauguració de la nova plaça / Fotos Francino-AMAT
La nova plaça / Badia Casanova-AMAT
De camí cap els Jocs Olímpics de Barcelona’92 es va voler millorar la imatge de les entrades de la ciutat i dotar-la d’uns elements que li donessin personalitat i l’enriquissin culturalment. El projecte proposava la instal·lació de quatre noves escultures a la via pública en llocs estratègics d’entrada a la ciutat. Un d’aquests elements va ser l’escultura “Camins” realitzada per l’artista Elisa Arimany, situant-la a la plaça dels Països Catalans remodelada per aquest fi, creant-se uns espais de lleure.
L’escultura “Camins” obra de l’artista Elisa Arimany, segons la descripció que fa Pilar Parquerises al catàleg editat per Amics de les Arts, “obra constituïda per quatre planxes consten de 120 mm de gruix, doblegades i soldades, amb unes dimensions de 5 m d’alçada, 4 m d’amplada i 4 m de llargada.
La peça es completa amb una pila de pedres que dibuixen la corba de les xemeneies industrials”.
L’escultura va ser patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Terrassa, que va ser inaugurada el dia 25 d’abril de 1992.
L'escultura camins / Badia Casanova-AMAT
La plaça no té res més remarcable. Només una curiositat: al voral a l’esquerra de la plaça, hi ha un curiós pi de tres branques que neixen al sotarrell de la soca de l’abre.

Fons consultades
PARQUERISES, Pilar.Cataleg CATEX ENTORN. Amics de les Art. Terrassa 1992

dissabte, 8 de setembre de 2018

Generals revolucionaris al nomenclàtor de Terrassa


A mitjans del segle XIX, la situació a Espanya era molt inestable. El decantament militar, la crítica mediàtica, la guerra carlina i la impopularitat de la reina Isabel II, va fer que, el 1868, la cúpula militar es pronunciés amb l’esclat d’una revolució a la qual se l’anomenà “La Gloriosa”, que va comportar la caiguda de la monarquia i l’exili de la reina a París, on va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870.
Els promotors de la revolució van ser l’almirall Topete, i el generals Serrano i Prim. La Revolucionària de Terrassa (Ajuntament), va aprovar canviar els noms dels carrers amb denominació borbònica pels dels revolucionaris: El carrer Ferran VII pel de Topete; el d’Amàlia per Serrano; el de Princesa per Prim i el d’Isabel per Baldrich.

L'almirall Topete
Juan Bautista Topete Carballo (San Andrés de Tuxtla, Méxic 1821- Madrid, 1885).
Militar i Polític.
De ben jove entrà a la Marina i participà a les guerres d'Àfrica (1860) i del Pacífic, i, sobretot a les guerres carlistes.
El 1868 va ser un dels promotors i impulsors del moviment revolucionari que destronà Isabel II, juntament amb els Generals Prim i Serrano, quan es va pronunciar a Cadis amb la seva esquadra.
Més tard va intervenir en diversos governs com a ministre de Marina i d'Ultramar.

El recorregut d'aquest carrer era el camí que manava a Can Bosc de Basea. L’entrada natural a Terrassa des de Rubí era pels carrers Pare Font, Sant Francesc i Rutlla.
Quan el rei Ferran VII va visitar Terrassa, l'any 1828, se li va voler donar una bona rebuda i es va desviar l'entrada de la vila per l'actual carretera de Rubí i carrer Topete. Arran d'aquesta visita, es va construir un arc del triomf, al cap damunt del carrer, on fins fa poc hi havia hagut la gasolinera, al qual se l'anomenà Portal del Rei i al carrer se li va atorgar el nom de carrer Ferran VII, en homenatge a la visita reial.
Entrada al carrer Topete 1930 / Fons Ragon-AMAT
General Serrano
Francisco Serrano Bedoya. (Quesada (Andalusia), 1813 – Madrid, 1882).Militar
Afiliat a la Unión Liberal, va ser capità general de Burgos (1860). En 1868 fou anomenat director de la Guàrdia Civil i el 1974 director general d’infanteria i ministre de la Guerra. Es distingí en les lluites contra els carlins i formà part de les Juntas Revolucionarias del 1868.
Tot i que encara el camí d’anar a Barcelona no estava urbanitzat, l’Ajuntament li va posar el nom d’Amàlia (la reina mare) el 1848. El 1868 la Junta local revolucionària li assignaren nom del general Serrano.
Procedent del Portal Nou el camí passava per davant del Mas de la Castlania per davallar cap el torrent, tor cercant la Muntanyeta per enfilar cap a Sant Quirze.
Mas de la Castlania al carrer Serrano / Fons Ragon-AMAT
General Prim
Joan Prim i Prats. (Reus, 1814 – Madrid, 1870)
Militar i polític
Als 27 anys ja era coronel. Fou elegit diputat a Corts l’any 1841 i dos anys després era anomenat governador militar de Barcelona. Destacat militar en la guerra carlina va merèixer l’ascens a mariscal i rebé el títol de comte de Reus. L’any 1847 passà a capità general de Puerto Rico i fou observador a la guerra de Crimea. El 1856 va obtenir l’ascens a tinent general. Amb aquest grau participà a la guerra d’Àfrica. També dirigí l’expedició espanyola que lluità a la guerra de Mèxic. Fou l’ànima de la Revolució de Setembre de 1868 que va enderrocar a la reina Isabel II.
Joan Prim portà les gestions per restaurar la monarquia en la persona d’Amadeu I. Morí a Madrid assassinat la nit del 30 de desembre de 1870.
El carrer que porta el seu nom, anteriorment s’anomenava Jacint  Bosch, l’any 1866, en edificar-hi una quadra. Va des de la carretera de Rubí fins al carrer Baldrich; la façana esquerra correspon a la fàbrica Sala i Badrinas i la dreta als darreres de les Freixa i Tarrasa Industrial.
Sala i Badrinas al carrer Prim / Joaquim Verdaguer

General Baldrich
Gabriel Baldrich i Palau.Pla de Cabra (Al Camp), 1814 – Madrid, 1885

Militar i polític      
Afiliat al Partit Liberal va combatre contra el Carlins. Fracassat el moviment contra Isabel II es refugià a França amb el grau de coronel. Al destronament de la reina retornà i fou nomenat comandant general de Tarragona. Fou elegit diputat a Corts pel departament de Manresa i Terrassa. Quan ostentava el grau de general visità Terrassa el 25 octubre 1968. Quatre dies després l’Ajuntament el nomenava Fill Adoptiu de Terrassa. Un més després la Junta revolucionaria canviava el nom del carrer de la Princesa pel de Baldrich i després de plantar les noves plaques va comunicar-ho a l’Ajuntament que s’ho agafa com a fets consumats. El nom de carrer de la Princesa l’havia posat l’Ajuntament l’any 1852 quan encara no hi havia cap casa edificada. El primer edifici fou el Vapor Gran que tenia una de les entrades pel carrer de Baldrich. L’any 1866 l’Ajuntament va comprar els terrenys que feien cantonada amb el carrer de Sant Quirze, per instal·lar-hi uns safareigs públics. El 1912 es va aixecar en aquest lloc el Centre Mèdic, edifici modernista de Josep Coll i Barcadí que fou enderrocat el 1952, per donar pas a un altre immoble per acollir els nous jutjats.
A la cantonada amb el carrer de Sant Marià, l’any 1932 s’inaugurava el Grup Escolar Baldrich, que, l’any 1950, canvià el nom pel de Bisbat d’Ègara.
En general a l’esquerra eren habitatges i a la dreta naus industrials; Vapor Gran, Vapor Matri, Vapor Quell. L’any 1898 l’Ajuntament acorda allarga el carrer per fer-lo arriba fins a la carretera de Rubí. Actualment tota la banda esquerra a estat alliberada de zona industrial per passar a residencial; a la part nord la del Vapor Gran i al sud la del Vapor Pont i Aurell, amb la plaça del Nova al mig.
Carrer Baldrich / AMAT


La Revolució va durar 2 anys.

Curiosament 150 anys després de la seva assignació, els noms d’aquest carrers continuen vigents, tot i el pas dues repúbliques, del retorn dels Borbons i les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

dissabte, 1 de setembre de 2018

Les autopistes C58 i C16/E09


Abans del 1975, la comunicació terrestre entre Barcelona i Terrassa es feia per la Nacional-150 (carretera de Montcada) o per la carretera BP-1503 (carretera de Rubí). A principi dels anys setanta, es va projectar una autopista entre Barcelona i Terrassa via Sabadell.
L’autopista entrava al terme de Terrassa aprofitant els plans de Can Sabater del Torrent i els de Can Sabater de la Riera, seguint per la vall del torrent de Santa Margarida, fins a entrar a Terrassa per la Rambleta del Pare Alegre.
En aquest recorregut va ser necessari fer dos grans viaductes per salvar les rieres de les Arenes i del Palau. El primer és un llarg viaducte, on prop del mateix  es va establir un centre comercial, el qual, per donar facilitats d’accés, va construir un gual de formigó sota el pont. Les autoritats municipals, davant del perill que es podia produir amb el pas d’una rierada, van anular el gual. Arran de la construcció dels accessos de l’autopista a la ronda del Vallès es va construir un doble pont, paral·lel i adossat a l’autopista, que facilitava el pas d’incorporació a l’autopista i al centre comercial. El pont se’l coneix popularment com el pont del PRYCA, que era el nom antic del centre comercial.

L’altre pont sobre la riera del Palau té 8 pilastres i és el viaducte més llarg de Terrassa. Durant els treballs de rebaix i adequació d’una de les pilastres, prop de l’anomenada vinya d’en Manel, es van trobar vestigis d’una vil·la romana i el seu forn de cocció de ceràmica, així com un enterrament de tègula. Era la vil·la romana de Basea, que, probablement, degut a les intermitents avingudes de la riera del Palau, els propietaris van decidir traslladar-la a la part alta, on ara hi ha la plaça de Can Bosc de Basea.
Inauguració dels pisos de Can Jofresa i de l'autopista C58
El dia 14 de juliol de 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven l’autopista i els nous grups de pisos de can Jofresa. El dia 23 de novembre de 1976, el ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo Sotelo va inaugurar la seva posada en servei. És una de les poques autopistes lliures de peatge de Catalunya.
Entrada a Terrassa / Teresa LLordés-AMAT
Cap als any vuitanta, es va construir la continuació de l’autopista en direcció a Manresa, també anomenada autopista de Montserrat.

Els anys 80 Terrassa i Sabadell es van embrancar en una lluita per aconseguir la rellevància de cada una de les ciutats envers el Vallès. S’estava gestant en el Parlament quina de les dues ciutats havia de ser la capital del Vallès Occidental. Terrassa, davant els mèrits que s’atribuïa l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, va contrarestar amb una campanya ciutadana per aconseguir la capitalitat de la comarca. Finalment es va resoldre amb una solució salomònica: El Parlament de Catalunya va resoldre i aprovar que el Vallès Occidental tindria dues capitals, Sabadell i Terrassa.
Mentre durà aquesta controvèrsia també s’estava gestant la construcció dels túnels de Vallvidrera que uniria Barcelona amb Manresa, amb l’important nus de comunicacions de Terrassa.
El cap gros d'Antoni Farrés, alcalde de Sabadell
L’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, es va oposar a la construcció d’aquest túnel. Segons els interessos de Sabadell era més important desenterrar el vell projecte dels túnels d’Horta. Es tractava de la perforació de la serra de Collserola per construir una sortida per carretera fins al Vallès. Això significaria marcar el pas de l’eix del Llobregat per Sabadell que obtindria un nus de comunicació important. L’alcalde de Sabadell també va perdre aquesta batalla. La seva obstinació en convertir Sabadell en una gran capital el va portar a ser elegit, per la Festa Major de Terrassa del 1988, Cap Gros de l’Any, amb el títol “el Cèsar del Vallès”. Es l’únic cap gros elegit no terrassenc
Autopista a Manresa / Genis Pino-AMAT
Amb la construcció del túnel de Vallvidrera es va enllaçar Barcelona amb Terrassa per mitjà d’una segona autopista, que unia Terrassa amb l’autopista de Manresa.
La seva construcció es va dissenyar com a eix central de sud a nord de Catalunya. Per enllaçar amb Pamiers i Toulousse pel túnel de Cadí i de Puymorens.
Amb la inauguració d’aquesta autopista i el seu enllaç amb de la Barcelona-Sabadell-Terrassa, la nostra ciutat passà a ser un nus important de comunicacions viàries.

Fonts consultades
VALLS I VILA, Jaume. Autopista de Manresa. AUTEMA

dissabte, 21 de juliol de 2018

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa (i 3)


Grup de Montserrat
Aquest grup d’habitatges es va inaugurar el 12 de juliol de 1957. A l’entrada del Grup hi havia una gran placa amb el text «Delegación Nacional de Sindicatos Grupo Sñra de Montserrat. 528 vivendes. Año 1955». Amb la remodelació de l’any 1981 la placa va ser retirada.
Grups Montserrat / AMAT
Jaume Jover i Valentí Alagorda
Placa dedicada a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats posteriorment. Se’ls va rendir un homenatge dedicant-los una placa metàl·lica que estava situada a la cantonada de l’antic Ajuntament, del Raval amb el carrer Cremat. S’ignora el seu contingut i el dia que es va descobrir. Tampoc se sap quan va ser retirada.
Homenatge a Jover i Alagorda / Fons Ragon-AMAT
Sant Jeroni de Can Guitard de la Riera
En un costat de l’entrada de Can Guitard de la Riera hi ha un plafó de ceràmica sobre una antiga font. És un mosaic de majòliques amb la representació de  la imatge de Sant Jeroni.
Sant Jeroni de Can Guitard / Joaquim Verdaguer
Sant Miquel
L’any 1961 es va inaugurar un grup d’habitatges econòmics a la plaça de Sant Miquel. A l’entrada a la plaça hi ha una vistosa i artística placa de ceràmica amb la representació de Sant Miquel trepitjant un drac amb el nom de l’indret «Plaza de Sant Miquel»

Sant Pau
Retaule de 15 majòliques amb la representació de Sant Pau  amb la grafia  «Calle de San Pablo. Año 1958”. L’antic retaule destrossat durant la Guerra Civil es conserva al Museu de Terrassa. L’any 1958, el veïnat va col·locar un retaule nou del Sant.
Mosaic nou i antic del carrer Sant Pau

Santa Agnès
Mosaic de ceràmica amb una representació de la Santa amb la inscripció «carrer / calle Santa Agnès», al sector de Can Falguera al barri de Les Fonts.
Mosaic de Santa Agnés / Joaquim Verdaguer
Santa Magdalena.
Mosaic de majòliques amb la imatge de Santa Magdalena, situat a l’entrada de Can Petit. Porta la inscripció “Sta. Maria Magdalena” (a la part superior) i “Can Bosch des de 1912-Can Petit” (a la part inferior).
Santa Magdalena a Can Petit / Joaquim Verdaguer
La Magdalena
La fabrica de Joan March o ”Cal March·” era coneguda popularment com “La Magdalena”. Ocupava la illa entre els carrers de Faraday, Watt, Galvani i la plaça de Baltasar Ragon. Dalt de la façana que dóna a la plaça Baltasar Ragon hi ha un relleu, obra de l’escultor Carles Armiño, representa una al·legòrica sobre el món tèxtil llaner.
La Magdalena / Joaquim Verdaguer
Mas de la Castlania
Situat al carrer de Serrrano núm. 37. És un dels pocs edificis residencials d'època medieval que es conserva al nucli urbà de Terrassa. Va ser fet construir entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa, castlana del castell de Vallparadís, perquè hi residís el seu procurador. Blanca estava casada amb Guillem de Calders. El símbol de la família Calders figura en un relleu del portal de la casa. Durant el segle XIX va pertànyer a la família Canela, per això es coneix també com can Canela. La casa es coneixia també com a Torre d'en Bru, per una torre cilíndrica que encara es mantenia dempeus al segle XIX.
A la façana sobre el portal adovellat de mig punt,  destaquen tres pedres esculpides: la del centre representa a Sant Miquel matant al drac o dimoni, amb l’espasa que du a la mà dreta, mentre que a l’altra mà subjecta les balances de la justícia.
El relleu de la dreta ens diu que estem en terres de molins i, el relleu de la esquerre, el més significatiu,  hi ha esculpida una dona (sembla ser que representa a Blanca de Centelles) amb un calder a la mà esquerra i un jou a la de la dreta.
El Mas de la Castlania / Rafael Aróztegui
Can Marcet
Avinguda de Can Boada al costat de la Masia de Can Boada del Pi
Masia construïda al costat de la de Can Boada per substituir la inhabilitat de la antiga masia.
Construïda a principi del segle XX seguint un estil noucentista d’inspiració barroca.
A la façana té un medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres «Masia Marcet» al seu damunt.
 
Façana de la Masia Marcet / Joaquim Verdaguer
Mare de Déu del Roser
Mosaic que està situat al carrer Cremat núm. 21 a l’alçada del primer pis de l’actual botiga de pernils.
A començament de la Guerra Civil, la Brigada Municipal va arrencar curosament les rajoles del plafó per resguardar-lo, més endavant, al Museu de Terrassa.
La Mare de Déu del Roser era la patrona del carrer Cremat. Hi ha notícies de que abans hi havia una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu.
Són 12 rajoles de majòlica amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. A la part baixa, un 1824 ens indica l’any en que es va col·locar el mosaic.
La Mare de Deu del carrer Cremat / Museu de Terrassa
Església de Sant Pau.
Després de cinc anys de la creació de la nova Parròquia de Sant Pau, per donar cobertura eclesiàstica als barris Sant Pere Nord i de Can Tusell, i de romandre, pel serveis espirituals, provisionalment en els baixos del carrer Historiador Cardús núm. 66; el 7 de juny de 1998 s’inaugurava la nova església parroquial de Sant Pau, situada davant d’un descampat que més endavant esdevindria la plaça de la Constitució. El nou temple va ser consagrat pel bisbe auxiliar de Barcelona, Carles Soler i Perdigó, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes i, del rector de la parròquia, Marcel·lí Ortega. Un dels elements que ornaven l’exterior de la església eren els retaules de la Passió que hi havia repartits al llarg de les laterals i els darreres de l’església.
Parròquia de Sant Pau / Joaquim Verdaguer
Carrer de Sant Antoni
A finals del anys 40 i principis dels 50 els veïns van voler revifar les festes del carrer. A la diada del Sant del juny de 1950, entre altres festejos que es van celebrar, el veïnat va col·locar un retaule de majòliques amb la imatge del  Sant Antoni. Va ser un dels carrers de moda per edificar i residir-hi la classe benestant.
Carrer de Sant Antoni / Joaquim Verdaguer
Racó de Sant Galderic
Amb la presència de l’alcalde Pere Navarro i dels presidents de les associacions de pagesos, el dia 16  d’octubre de 2011 tenia lloc el descobriment de la placa que donava nom al nou espai del Mercat de la Independència, com a Racó de Sant Galderic  Una ceràmica, obra de Rosa Pasqual, que està formada per quatre ceràmiques. En una quartera es pot llegir «Racó de Sant Galderic». A la resta de la placa, una imatge del Sant rodejat de productes de camp acompanya el text següent «En homenatge a les pageses de Terrassa i comarca que tenien les seves parades en aquest indret. 16 oct. 2010»
 
Racò de Sant Galderic / Joaquim Verdaguer
Sant Isidre de Can Fonollet.
Com a mas de Can Fonollet està documentat des de l’any 1287, tot i que el lloc ja està documentat des de l’any 1005. Les troballes arqueològiques demostren l’existència d’ocupació humana de l’època romana. L’any 1942 es va portar a terme una remodelació de la masia
La seva ocupació actual és de masoveria i el celler com a restaurant. A la façana hi ha un retaule de majòliques amb la representació de la imatge de Sant Isidre, patró de la pagesia.
Sant Isidre de Can Fonollet / Joaquim Verdaguer
Carrer de Sant Jaume
El mosaic es va col·locar el dia 25 de juliol de 1940. Enquadrat el plafó ens presenta la imatge de Sant Jaume dalt de cavall atacant a un sarraí. Porta el text «Calle de San Jaime» i la datació «1940». Està situat a l’entrada del carrer de Sant Jaume pel carrer de Puignovell, a la primera casa a la dreta.
Baltasar Ragon en el seu llibre «Els carrers de Terrassa l’any 1900» ens diu “A l’entrar pel carrer de Puignovell, a la paret de Cal Trias, a la dreta hi havia la imatge del sant tutelar amb rajola de València, que en 1936 varen tenir cura d’arrencat salvades i portades a la Biblioteca-Museu Soler i Palet”. L’antic mosaic, arrancat durant la Guerra Civil,  està dipositat a l’exposició permanent del Castell de Vallparadís. L’any 1940 es va reposar un altre plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jaume. El plafó sufragat pel veïnat va ser beneït pel pare Adolf Roger, amb la presència del comte d’Egara, Alfons Sala i l’alcalde de Terrassa. Per amenitzar l’acte, en acabar es va oferir una ballada de sardanes.

Carrer de Sant Jaume / Joaquim Verdaguer


dissabte, 14 de juliol de 2018

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa (2)


Arxiu Tobella
A la façana de l'Arxiu Tobella, placa de pedra amb l’escut de la Arxiu Tobella: Aquest esta format per l’escut de la ciutat i el text «arxiu tobella TERRASSA». A la part baixa hi ha reproduïda una seria d’edificis de la ciutat: El Teatre Principal, Xemeneies, torre del Palau, Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere. L’escut es una adaptació del cartell de propaganda del III Congrés de la Catalunya Esperantista celebrat a Terrassa l’any 1912. El contrast o ombrejats de l’anagrama de l’Arxiu el va realitzar el pintor Floreal Soriguera.
Arxiu Tobella / Joaquim Verdaguer
Escut de la Caixa de Terrassa, ara sucursal del BBVA
A l’edifici de la Rutlla de l’any 1977, hi ha al capdamunt de la façana un escut en relleu de la Caixa de Terrassa. L’escut és una imatge de l’escut de Terrassa, però amb els símbols invertits: La torra a dalt i les quatre barres a sota. En aquest últim quarter hi ha la representació d’una guardiola.
 
Escut de la Caixa de Terrassa / Joaquim Verdaguer
Cal Sastre d’Olesa
El magatzem Torras, més conegut com “Cal Sastre d’Olesa”, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Melcior Viñals construït el 1914. I el seu propietari era en Pere Torres i Obiols, un sastre d’Olesa. Era un magatzem tèxtil que també servia al detall. És un edifici de planta triangular cantonera, entre el carrer de Sant Pere i la Rasa. L’edifici mostra un seguit de relleus brancals d’on destaca l’acabat de la façana ple de relleus.
A la façana del primer pis, destaca un gablet amb decoració floral, una al·legòrica del comerç dins una barca i la data «1914»
Cal Sastre d'Olesa / Joaquim Verdaguer

Camí del Monjos
Camí llegendari que uneix els monestirs de Sant Llorenç i el de Sant Cugat del Vallès, sense travessar cap torrent ni cap curs d’aigua. Al carrer del Camí dels Monjos, al lateral de la paret del Cementiri Municipal, el dia 17 de març de 2009, amb la presència de l’alcalde Pere Navarro, es va inaugurar un gran plafó de ceràmica que representa els principals punts de interès del històric Camí dels Monjos. El plafó va ser elaborat pels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i l’acte comptà amb la presència de veïns del barri abillats amb túniques de monjos.
El Camí dels Monjos / Joaquim Verdaguer
Carlos Armiño
L’escultor nascut a Màlaga va treballar en varis encàrrecs per subsistir. De la seva obra urbana destaca els frontals escultòrics de la Casa Mas de la Rambla d’Ègara, el de les escales d’accés a l’oficina de la Caixa de Terrassa de la Rutlla, el de la façana interior de la Llar de l’Ancianitat, el panteó de la família Blasi del Cementiri Municipal i també el pas del misteri de la “Verònica” de la processó del Dijous Sant.
Obra de carlos Armiño / Joaquim Verdaguer
El carrer Cremat
En l’environament del vial es va procedir a la col·locació, al principi i al final del carrer, de dos murals idèntics de ceràmica en què hi ha la llegenda. Al llarg del carrer hi ha unes altres rajoles de ceràmica amb motius de l’Auca del Sr. Esteve, i al final, tocant al Raval, en el lloc on hi hagué el portal medieval, hi ha un rètol de ceràmica amb el nom «Portal Cremat».
El carrer Cremat / Joaquim Verdaguer

Edifici Cal Bunyolero
Edifici d’habitatges situat al Portal de Sant Roc, núm. 54, construït a finals del segle XIX. L’any 1916 es va remodelar totalment la façana amb un revestiment total de majòliques . Aquesta reforma la portà a terme l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí. Es tracta d’un exemple de modernisme molt tardà. Les rajoles presenten decoració floral de garlandes i corones sobre fons blanc i a la barana ondulada que remata la cornisa de l’edifici acabat amb un trencadís.
Cal Bunyolero / Joaquim Verdaguer
Casa Flotats del carrer de Sant Francesc
A la façana del núm 18 hi ha dues figures; femenina i masculina, que representen la indústria tèxtil i el comerç. Les escultures, de 1944, fetes en pedra almorquí, són obres de Cèsar Cabanes. Varen ser encarregades pel propietari de la casa, l’industrial Francesc Flotats gerent de l’empresa F.Flotats del carrer de Colom.
Actualment la casa està ocupada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Delegació del Vallès Occidental.
Casa Flotats / Joaquim Verdaguer

Clínica del Remei
L’any 1907, l’arquitecte Lluís Muncunill va construir un edifici modernista per serveis sanitaris  al costat de l’Hospital de Sant Llàtzer. Seria la seu del Seguro Tarrasense Contra accidentes de Trabajo i que després es convertiria en la Mútua de Terrassa. L’any 1950 aquesta entitat va edificar un hospital a l’altra banda de la plaça del Doctor Robert al costat del carrer de Sant Antoni. L’antiga seu es va passar a ser en la Clínica de Nuestra Señora del Remedio coneguda popularment com “la Clínica del Remei”, que és el nom que ha sobreviscut. És en aquesta època que es va estucar el gran rètol que presideix la façana amb el nom «Clínica de Nuestra Señora del Remedio» Des de l’any 1960, les seves dependències han acollit el Centre de Rehabilitació, una clínica privada dependent de la Mútua de Terrassa, l’Escola d’ATS i, actualment, l’Escola Universitària de Infermeria de la Creu Roja.
Clínica del Remei / Joaquim Verdaguer
Coro Vell
La Societat Coral Joventut Terrassenca (Coro Vell) celebrava, el dia 19 d’octubre de 1958, l’acte central de les festes del Centenari de l’entitat. Amb una solemne missa cantada a la basílica del Sant Esperit es va procedir a la inauguració de les reformes de la seu de l’entitat i el descobriment de una làpida commemorativa situada a la façana del carrer de Sant Marià
Amb la celebració del 150è aniversari la làpida de la façana es va envoltar amb un gran llorer d’acer inoxidable com a emblema de l’efemèride. El descobriment l’efectuaren, el dia 6 de setembre de 2008, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro i el president de l’entitat, Antoni Justo.
La làpida, obra de Josep Casamada, és de marbre i a les figures d’aquest relleu s’hi pot observar dues muses representatives de les Arts i les Ciències. Una figura porta un triangle musical i l’altra, ajupida, aguanta un escut de Terrassa. El llorer de l’any 2008 és d’acer inoxidable.
Coro Vell / Joaquim Verdaguer
Edifici cantoner Roig Ventura-Provença
Edifici d’ habitatges construït l’any 2005 per l’arquitecte Josep Manuel Infiesta. Relleu cantoner, obra de E.Egea, amb la representació de dues dones nues subjectant un cercle.
Carrer Provença / Joaquim Verdaguer
Escut del Poble de Sant Pere
Escut situat al xamfrà de l’antic Ajuntament del poble de Sant Pere, inaugurat el 1897. Escut amb relleu de l’antic poble de Sant Pere amb la representació dels atributs papals: les claus i la tiara.
Escut del poble de Sant Pere / AMAT
Font Batallé
Edifici d’habitatges construït per l’anònima Font Batallé, a principis del anys 40 del segle XX. A la façana hi ha dos ornaments que donen identitat a l’edifici.
Presideix la façana, la imatge d’una deessa amb una madeixa de llana entre les mans. Sobre la porta hi ha un relleu al·legòric al comerç i a la indústria
Edifici Font Batallé / Joaquim Verdaguer

CONTINUARÀ...