Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 de juliol de 2018

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa (2)


Arxiu Tobella
A la façana de l'Arxiu Tobella, placa de pedra amb l’escut de la Arxiu Tobella: Aquest esta format per l’escut de la ciutat i el text «arxiu tobella TERRASSA». A la part baixa hi ha reproduïda una seria d’edificis de la ciutat: El Teatre Principal, Xemeneies, torre del Palau, Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere. L’escut es una adaptació del cartell de propaganda del III Congrés de la Catalunya Esperantista celebrat a Terrassa l’any 1912. El contrast o ombrejats de l’anagrama de l’Arxiu el va realitzar el pintor Floreal Soriguera.
Arxiu Tobella / Joaquim Verdaguer
Escut de la Caixa de Terrassa, ara sucursal del BBVA
A l’edifici de la Rutlla de l’any 1977, hi ha al capdamunt de la façana un escut en relleu de la Caixa de Terrassa. L’escut és una imatge de l’escut de Terrassa, però amb els símbols invertits: La torra a dalt i les quatre barres a sota. En aquest últim quarter hi ha la representació d’una guardiola.
 
Escut de la Caixa de Terrassa / Joaquim Verdaguer
Cal Sastre d’Olesa
El magatzem Torras, més conegut com “Cal Sastre d’Olesa”, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Melcior Viñals construït el 1914. I el seu propietari era en Pere Torres i Obiols, un sastre d’Olesa. Era un magatzem tèxtil que també servia al detall. És un edifici de planta triangular cantonera, entre el carrer de Sant Pere i la Rasa. L’edifici mostra un seguit de relleus brancals d’on destaca l’acabat de la façana ple de relleus.
A la façana del primer pis, destaca un gablet amb decoració floral, una al·legòrica del comerç dins una barca i la data «1914»
Cal Sastre d'Olesa / Joaquim Verdaguer

Camí del Monjos
Camí llegendari que uneix els monestirs de Sant Llorenç i el de Sant Cugat del Vallès, sense travessar cap torrent ni cap curs d’aigua. Al carrer del Camí dels Monjos, al lateral de la paret del Cementiri Municipal, el dia 17 de març de 2009, amb la presència de l’alcalde Pere Navarro, es va inaugurar un gran plafó de ceràmica que representa els principals punts de interès del històric Camí dels Monjos. El plafó va ser elaborat pels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i l’acte comptà amb la presència de veïns del barri abillats amb túniques de monjos.
El Camí dels Monjos / Joaquim Verdaguer
Carlos Armiño
L’escultor nascut a Màlaga va treballar en varis encàrrecs per subsistir. De la seva obra urbana destaca els frontals escultòrics de la Casa Mas de la Rambla d’Ègara, el de les escales d’accés a l’oficina de la Caixa de Terrassa de la Rutlla, el de la façana interior de la Llar de l’Ancianitat, el panteó de la família Blasi del Cementiri Municipal i també el pas del misteri de la “Verònica” de la processó del Dijous Sant.
Obra de carlos Armiño / Joaquim Verdaguer
El carrer Cremat
En l’environament del vial es va procedir a la col·locació, al principi i al final del carrer, de dos murals idèntics de ceràmica en què hi ha la llegenda. Al llarg del carrer hi ha unes altres rajoles de ceràmica amb motius de l’Auca del Sr. Esteve, i al final, tocant al Raval, en el lloc on hi hagué el portal medieval, hi ha un rètol de ceràmica amb el nom «Portal Cremat».
El carrer Cremat / Joaquim Verdaguer

Edifici Cal Bunyolero
Edifici d’habitatges situat al Portal de Sant Roc, núm. 54, construït a finals del segle XIX. L’any 1916 es va remodelar totalment la façana amb un revestiment total de majòliques . Aquesta reforma la portà a terme l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí. Es tracta d’un exemple de modernisme molt tardà. Les rajoles presenten decoració floral de garlandes i corones sobre fons blanc i a la barana ondulada que remata la cornisa de l’edifici acabat amb un trencadís.
Cal Bunyolero / Joaquim Verdaguer
Casa Flotats del carrer de Sant Francesc
A la façana del núm 18 hi ha dues figures; femenina i masculina, que representen la indústria tèxtil i el comerç. Les escultures, de 1944, fetes en pedra almorquí, són obres de Cèsar Cabanes. Varen ser encarregades pel propietari de la casa, l’industrial Francesc Flotats gerent de l’empresa F.Flotats del carrer de Colom.
Actualment la casa està ocupada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Delegació del Vallès Occidental.
Casa Flotats / Joaquim Verdaguer

Clínica del Remei
L’any 1907, l’arquitecte Lluís Muncunill va construir un edifici modernista per serveis sanitaris  al costat de l’Hospital de Sant Llàtzer. Seria la seu del Seguro Tarrasense Contra accidentes de Trabajo i que després es convertiria en la Mútua de Terrassa. L’any 1950 aquesta entitat va edificar un hospital a l’altra banda de la plaça del Doctor Robert al costat del carrer de Sant Antoni. L’antiga seu es va passar a ser en la Clínica de Nuestra Señora del Remedio coneguda popularment com “la Clínica del Remei”, que és el nom que ha sobreviscut. És en aquesta època que es va estucar el gran rètol que presideix la façana amb el nom «Clínica de Nuestra Señora del Remedio» Des de l’any 1960, les seves dependències han acollit el Centre de Rehabilitació, una clínica privada dependent de la Mútua de Terrassa, l’Escola d’ATS i, actualment, l’Escola Universitària de Infermeria de la Creu Roja.
Clínica del Remei / Joaquim Verdaguer
Coro Vell
La Societat Coral Joventut Terrassenca (Coro Vell) celebrava, el dia 19 d’octubre de 1958, l’acte central de les festes del Centenari de l’entitat. Amb una solemne missa cantada a la basílica del Sant Esperit es va procedir a la inauguració de les reformes de la seu de l’entitat i el descobriment de una làpida commemorativa situada a la façana del carrer de Sant Marià
Amb la celebració del 150è aniversari la làpida de la façana es va envoltar amb un gran llorer d’acer inoxidable com a emblema de l’efemèride. El descobriment l’efectuaren, el dia 6 de setembre de 2008, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro i el president de l’entitat, Antoni Justo.
La làpida, obra de Josep Casamada, és de marbre i a les figures d’aquest relleu s’hi pot observar dues muses representatives de les Arts i les Ciències. Una figura porta un triangle musical i l’altra, ajupida, aguanta un escut de Terrassa. El llorer de l’any 2008 és d’acer inoxidable.
Coro Vell / Joaquim Verdaguer
Edifici cantoner Roig Ventura-Provença
Edifici d’ habitatges construït l’any 2005 per l’arquitecte Josep Manuel Infiesta. Relleu cantoner, obra de E.Egea, amb la representació de dues dones nues subjectant un cercle.
Carrer Provença / Joaquim Verdaguer
Escut del Poble de Sant Pere
Escut situat al xamfrà de l’antic Ajuntament del poble de Sant Pere, inaugurat el 1897. Escut amb relleu de l’antic poble de Sant Pere amb la representació dels atributs papals: les claus i la tiara.
Escut del poble de Sant Pere / AMAT
Font Batallé
Edifici d’habitatges construït per l’anònima Font Batallé, a principis del anys 40 del segle XX. A la façana hi ha dos ornaments que donen identitat a l’edifici.
Presideix la façana, la imatge d’una deessa amb una madeixa de llana entre les mans. Sobre la porta hi ha un relleu al·legòric al comerç i a la indústria
Edifici Font Batallé / Joaquim Verdaguer

CONTINUARÀ...

1 comentari: