Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 16 de juny de 2018

La Quadra de Vallparadís


Una quadra és un districte especial dins el terme d’un castell termenat.
Aquest territori amb jurisdicció pròpia mes o menys autònom depenia d’un senyor amb drets sobre un nombre d’explotacions agràries i comptava amb una casa forta o castell.

Al terme del castell de Terrassa hi havia dues quadres: la de Vallparadís i la del Toudell (d’aquesta última podeu consultar aquest blog “La Quadra del Toudell”). També al segle XIII hi havia altres jurisdiccions que es van independitzar totalment del Castell de Terrassa: la vila de Sabadell regida pel castell de Rahona, el castell de Rubí, el castell de Castellar i el castell de Pera.
La Quadra de Vallparadís en un mapa actual de Terrassa
A finals del segle XI en el terme del Castell de Terrassa encara no s’havia creat la vila de Terrassa (1193), però la reconeguda prosperitat ecomòmica de la zona era reconeguda arreu, per auge de les explotación agrícoles hereves de les antigues vil·les romanes. Masies i propietats de opulents hisendats als quals els comtes tenien en molta consideració: Els Basea, Aimerich , Amat, Galí, Sanlà, Boch..., alguns d’elles citats en el cartulari de Sant Cugat de l’any 955.
Al sud de la vall del torrent de les Favolines (torrent de Can Palet) i els Brugrerols (Can Jofresa), la famiía Sanlà era propietària de varis alous o terres. També eren de la seva propietat Can Anglada i Sant Feliu de Vilamilans.
El castell de Valparadís / Fons Ragon-AMAT
En aquella època Berenguer Sanlà, alhora veguer del terme del castell de Terrassa i la seva dona Ermesenda, adquirien, l’any 1110 al comte Ramon Berenguer III unes terres al nord del torrent de les Fevulines, llevant del torrent de Vallparadís, amb la condició del comte de que edifiquessin una fortificació; el Castell de Vallparadís.
La Quadra  segon el cadastre de 1729
Amb aquesta cessió venia aparellada el domini sobre un territori de 4 quilòmetres de llargada per 1 d’amplada corresponia a la vall del toirrent de les Fevolines des de al nord a tocar el camí de Castellar (darreres de l’AEG) i què, baixant per l’actual avinguda de Barcelona, arribava fins a Santa Margarida del Mujal. El territori  que corresponia a la jurisdicció del castlà del Castell de Vallparadís,  comprenia parts dels actuals barris de Vallparadís, del Cementiri Vell, de Can Palet i del polígon de Santa Margarida, des del carrer del camí de Castellar, al nord, fins a tocar a la riera de les Arenes, al sud,  prop de Santa Margarida del Mujal, limitant per ponent amb el terme del castell de Terrassa.
Als ajuntar els seves propietats amb les li havia cedit el comte es forma la Quadra de Vallparadís
La Quadra segons Salvador Cardús i Mateu Avellaneda
Segon Salvador Cardús la primera vegada que està documentat el nom com Quadra de Vallparadís és en una referència en un capbreu de 1346. En aquella època, la Quadra contava amb 8 focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en quedaren 4.
A l’època de Blanca de Centelles, el poblament de la Quadra el formaven els masos Torrella, Borrell, Mona, del Molí, Palet, Mestres, Alomares i la Castlania, tots ells dependents tributàriament i laboralment del Castell, ja que en temps de sega i collita havien de prestar servei als camps pròpiament del Castell.
Cal destacar per la seva importància el mas de la Castlania, manat construir a principi del segle XIV per Blanca Centelles, que és la residència del recaptador de l'impost de castlània i, posteriorment, del de les rendes de la cartoixa.

En un cadastre de l’any 1729, la Quadra comptava amb cinc masies: el Mas del Castell, el mas de la Castlania, la cases del Sot d’en Pi, Mas Palet de la Quadra i el Mas Figueras de la Quadra. Un segle després calia afegir un petit nucli de cases a l’anomenat carrer de la Quadra (principi del carrer de Sant Antoni)
Durant aquests vuit segles, el paisatge que constituïa la Quadra no varià seguint unes característiques purament rurals a redós de les dues vies fluvials: El barranc dels torrents Moner i Vallparadís i el torrent de Can Palet, envoltades de terres de conreu, de vinya i el bosc.
Als torrents Moner i Vallapardís, les seves aigües també eren aprofitades per una novella indústria de molins fariners i, fins hi tot s’ha apuntat la presència d’una fornal que arranjava els estris dels senyors i del pagesos.
Can Palet de la Quadra / AMAT
L’allargat territori era creuat per diversos corriols que manaven als diferents masos i ermites de la rodalia. Només dues vies amb categoria de camí de ferradura travessaven la Quadra: l’antic camí de Terrassa a Sabadell, que des de l’actual carrer del Castell baixava el barranc i enfilava, pel costat del Castell, via Can Gorgs cap a Sabadell.
L’altre camí és el que el rei Jaume I li va donar la categoria de reial essent la via oficial entre Barcelona i Manresa passant per Terrassa. Aquest camí creuava la Quadra a l’altura del mas de la Castlania.

El castell de Vallparadís / Fons Ragon-AMAT
Després de la mort de Blanca de Centelles, última castlana del llinatge del fundadors del Castell, aquest i la Quadra, passà per mans de diversos propietaris; l’Orde Cartoixana, l’Orde del Carme i la família dels Sentmenat.
L’any 1830, desprès de varis plets, el territori de la Quadra era incorporat a la vila de Terrassa perdent el senyor de Sentmenat els drets jurisdiccionals, tot i que aquest conservà la propietat del Castell i un reduït conjunt de terres. La resta de la Quadra quedà dividida amb vuit propietats de les quals destaquen els Palet i els Bru (mas de la Castlania). En aquells moments el Castell abandonat com a residència dels Sentmenat, feia les funcions de casa de pagès, on uns masovers tenien cura de les terres i de la ramaderia del seu senyor. Amb el pas del temps el Castell s’havia anat degradants fins el punt que molta part d’ell estava derruït.
Interior del Castell de Vallpardís / AMAT

Fonts consultades
Bibliografia
CARDÚS, Salvador, “La Quadra de Vallparadís”. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa, Juliol-agost 1926, núm 17.
         El Castillo Cartuja de Vallparadís, Junta  Municipal de Museus. Terrassa,
        1969.
        Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
 “El Castell Cartoixa de Vallparadís”, Quaderns del Museu. Museu de Terrassa. Terrassa, 1995.
SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí Club Pirenenc de Terrassa, març-abril1925, pàg. 133

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada