Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 1 de setembre de 2018

Les autopistes C58 i C16/E09


Abans del 1975, la comunicació terrestre entre Barcelona i Terrassa es feia per la Nacional-150 (carretera de Montcada) o per la carretera BP-1503 (carretera de Rubí). A principi dels anys setanta, es va projectar una autopista entre Barcelona i Terrassa via Sabadell.
L’autopista entrava al terme de Terrassa aprofitant els plans de Can Sabater del Torrent i els de Can Sabater de la Riera, seguint per la vall del torrent de Santa Margarida, fins a entrar a Terrassa per la Rambleta del Pare Alegre.
En aquest recorregut va ser necessari fer dos grans viaductes per salvar les rieres de les Arenes i del Palau. El primer és un llarg viaducte, on prop del mateix  es va establir un centre comercial, el qual, per donar facilitats d’accés, va construir un gual de formigó sota el pont. Les autoritats municipals, davant del perill que es podia produir amb el pas d’una rierada, van anular el gual. Arran de la construcció dels accessos de l’autopista a la ronda del Vallès es va construir un doble pont, paral·lel i adossat a l’autopista, que facilitava el pas d’incorporació a l’autopista i al centre comercial. El pont se’l coneix popularment com el pont del PRYCA, que era el nom antic del centre comercial.

L’altre pont sobre la riera del Palau té 8 pilastres i és el viaducte més llarg de Terrassa. Durant els treballs de rebaix i adequació d’una de les pilastres, prop de l’anomenada vinya d’en Manel, es van trobar vestigis d’una vil·la romana i el seu forn de cocció de ceràmica, així com un enterrament de tègula. Era la vil·la romana de Basea, que, probablement, degut a les intermitents avingudes de la riera del Palau, els propietaris van decidir traslladar-la a la part alta, on ara hi ha la plaça de Can Bosc de Basea.
Inauguració dels pisos de Can Jofresa i de l'autopista C58
El dia 14 de juliol de 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven l’autopista i els nous grups de pisos de can Jofresa. El dia 23 de novembre de 1976, el ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo Sotelo va inaugurar la seva posada en servei. És una de les poques autopistes lliures de peatge de Catalunya.
Entrada a Terrassa / Teresa LLordés-AMAT
Cap als any vuitanta, es va construir la continuació de l’autopista en direcció a Manresa, també anomenada autopista de Montserrat.

Els anys 80 Terrassa i Sabadell es van embrancar en una lluita per aconseguir la rellevància de cada una de les ciutats envers el Vallès. S’estava gestant en el Parlament quina de les dues ciutats havia de ser la capital del Vallès Occidental. Terrassa, davant els mèrits que s’atribuïa l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, va contrarestar amb una campanya ciutadana per aconseguir la capitalitat de la comarca. Finalment es va resoldre amb una solució salomònica: El Parlament de Catalunya va resoldre i aprovar que el Vallès Occidental tindria dues capitals, Sabadell i Terrassa.
Mentre durà aquesta controvèrsia també s’estava gestant la construcció dels túnels de Vallvidrera que uniria Barcelona amb Manresa, amb l’important nus de comunicacions de Terrassa.
El cap gros d'Antoni Farrés, alcalde de Sabadell
L’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, es va oposar a la construcció d’aquest túnel. Segons els interessos de Sabadell era més important desenterrar el vell projecte dels túnels d’Horta. Es tractava de la perforació de la serra de Collserola per construir una sortida per carretera fins al Vallès. Això significaria marcar el pas de l’eix del Llobregat per Sabadell que obtindria un nus de comunicació important. L’alcalde de Sabadell també va perdre aquesta batalla. La seva obstinació en convertir Sabadell en una gran capital el va portar a ser elegit, per la Festa Major de Terrassa del 1988, Cap Gros de l’Any, amb el títol “el Cèsar del Vallès”. Es l’únic cap gros elegit no terrassenc
Autopista a Manresa / Genis Pino-AMAT
Amb la construcció del túnel de Vallvidrera es va enllaçar Barcelona amb Terrassa per mitjà d’una segona autopista, que unia Terrassa amb l’autopista de Manresa.
La seva construcció es va dissenyar com a eix central de sud a nord de Catalunya. Per enllaçar amb Pamiers i Toulousse pel túnel de Cadí i de Puymorens.
Amb la inauguració d’aquesta autopista i el seu enllaç amb de la Barcelona-Sabadell-Terrassa, la nostra ciutat passà a ser un nus important de comunicacions viàries.

Fonts consultades
VALLS I VILA, Jaume. Autopista de Manresa. AUTEMA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada