Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 27 d’octubre de 2018

Els barris perifèrics: Can Palet de Vista Alegre, Les Martines, Can Gonteres, Font de Espardenyera

El barri de Can Palet de Vista Alegre
El nom prové de la masia de Can Palet de Vista Alegre, actualment desapareguda. És una urbanització situada al nord de la serra de les Martines (Serra de Can Costa), entre la carretera de Martorell i el torrent del Salt. Ocupa 0’18 km².
Durant anys aquesta zona amb una vintena d’habitatges era coneguda com el Sosiego. La formació del sector de barri tenia el seu origen  amb la construcció de torres de segona residència a començaments dels anys seixanta del s.XX, conformant una urbanització que aleshores era il·legal. El greu problema que patien els veïns de la zona era el de l’aigua, la qual s’havia de portar amb cisternes perquè no hi havia cap tipus d’instal·lació.
Molts dels veïns provenien del barri de les Arenes, els quals van permutar els seus terrenys per noves parcel·les en aquest barri, després de les riuades del 1962.
L’any 1995 es portà a terme la urbanitzacio de la zona gestionada per una Junta Administrativa de Cooperació integrada per representants de l’Ajuntament i del veïnat. El sector era un dels darrers sectors periurbans que faltava per urbanitzar. El barri té els accessos per la carretera de Martorell, tant pels Quatre Vents com per la cruïlla de la carretera d’Ullastrell. També pel camí vell a Ullastrell que puja per les terres de Can Poal.
Ocupa les terres de Can Palet de Vista Alegre d’on pren el nom el barri. El seu punt més alt és el turó Montagut (403 m.), del qual ja se’n coneixen referències des d’època de l’alt-medieval.
L’Ajuntament amb el consentiment del veïnat aprovà la nomenclatura dels carrers. Es van rescatar topònims del lloc: font del Ferro, torrent del Salt, etc. A la resta se’ls hi assignà noms d’aus: cadernera, pigot, pinsà.
Barri de Can Palet de Vista Alegre / AMAT
El barri de les Martines
El  barri pren el nom de la serralada que s’enfila des de Terrassa cap les Carbonelles i els Quatre Vents.
La carena ha estat lloc de pas des de l’antiguitat per anar de Rubí cap Ullastrell i Martorell. Des del 1240 es té constància de l’existència d’aquest topònim per a designar la serra que hi ha a l’oest de la ciutat. L’origen del nom ens defuig i dir que aquelles terres eren d’algú que es deia Martí pot semblar una obvietat. La serra disposa d’un riquíssim ventall de topònims que s’han recuperat a l’hora de denominar els carrers que la vertebren. Tanmateix, a l’actualitat els mateixos veïns parlen de dues zones diferenciades: el sector de les Carbonelles i el sector de les Martines. El barri és relativament nou, fins ara havia estat zona considerada com a rústica. De fet l’edificació de cases a les Carbonelles és més recent que no pas la de les Martines, que daten de la dècada dels 50.
Al punt més alt del lloc anomenat Creu de Conill, en un encreuament de camins, hi ha un basament d’una antiga torre de guaita. Per això es coneguda popularment com la torre de la Creu de Conill. Des de la mateixa es podia vigilar el pas del coll de Galliners o de la riera de Rubí així com els camins que l’envolten.
A la vessant nord de la serra de les Martines, a la zona coneguda com les Carbonelles hi havia hagut el masos de Sant Feliu de les Alzines i Curet, i al camí que baixa a Terrassa, un cementiri medieval jueu.
La zona, declarada rústica dins el Pla General d'Ordenació dels anys vuitanta, va veure l’edificació de quasi un centenar de cases aïllades, la majoria envoltades de terreny, únic requisit per poder-hi edificar. La primera casa d'aquest barri es va construir a principi dels anys cinquanta. Hi ha un petit veïnat conegut com la Guitarda.
Barri de les Martines / Joaquim Verdaguer
Barri de Can Gonteres
Aquest barri és el més allunyat del centre de la ciutat. Limita amb el terme de Viladecavalls, situat entre el transvasament de la riera del Palau i la riera de Gaià, prop del camí Romeu a Montserrat. Aquest sector urbà està dividit en dos nuclis: el  del nord que depèn de Terrassa, i el del sud de Viladecavalls. El barri deu el seu nom a la masia de Can Gonteres, la qual es troba dins el terme municipal de Viladecavalls. El nom de “Gonteres” no deriva de “Guanteres” com la denominació popular podria fer pensar. El nom deriva d’un antropònim germànic “Guanta”, que amb el pas del temps i amb la catalanització dels topònims va derivar en “Gonteres”, en plural. Ja des del s.XIV es tenen notícies d’aquesta denominació.
La formació del sector que depèn de Terrassa, té el seu origen amb la construcció de torres de segona residència en una urbanització, aleshores il·legal, a començaments dels anys seixanta. Aquesta situació, però, es va normalitzar durant els anys vuitanta amb el reconeixement, per part de l’Ajuntament, de la seva oficialitat com a zona urbana.
Barri de Can Gonteres / AMAT
Barri de la Font de l’Espandenyera
Deu el seu nom a la sorgent d’aigua anomenada Font de l’Espardenyera situada a la vessant del torrent de les Monges. Per tant les seves aigües s’aboquen a la conca del riu Besós. La urbanització la formen un llarg de cases arrenglerades a banda i banda del passeig de Matadepera i del camí de la Font de l’Espadenyera. A la pràctica es tracta d’una perllongació d’una urbanització de Matadepera a l’interior del terme municipal de Terrassa. Aquesta situació ha produït, si més no, diferents problemes de cobertura d’infraestructures i serveis.
Barri de la Font de l'Espardenyera / Joaquim Verdaguer


Fonts consultades:
LOZANO, Ferran; ROMERO, Jesús; VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
OLLER, Joan Manel. Núcleos perifèricos, Diari de Terrassa. 31 juliol 2004. pp. 11-13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada