Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de desembre de 2018

Carreteres de Martorell i d’Olesa


Abans del segle XX, els terrassencs, per anar a Martorell baixaven per la riera del Palau i travessant en diagonal l’actual barri de la Cogullada, enfilaven Les Carbonelles cap a Martorell. Encara queden restes d’aquell camí:  un corraló en diagonal que va des del carrer de Linné al de Lavoisier ens ho recorda. També es podia accedir pel camí de la masia de Ca n’Aurell que portava al camí Vell de Ullastrell.
No és fins l’any 1883 que s’inicien els treballs de moviment de terres i d’explanació per a construir la carretera de Martorell. Uns mesos més tard, un fort temporal, sense precedents, produí diversos estralls a la ciutat, entre ells l'arrasament de les obres esmentades. Tot i això el 7 d’abril de 1883 s’inaugurava la carretera, anomenada carretera de Vilafranca del Penedès a Terrassa i més tard C243. Dos anys més tard es completava l’obra amb la construcció d’un pont per salvar la riera del Palau i enllaçar la carretera amb la de Montcada.
Carretera de Martorell. 1885 / AMAT
Des de la Riera del Palau fins al torrent de les Aymerigues, la carretera discorre per un llarg de mig quilòmetre en línia recta. És la part urbana de la mateixa. Després de bifurca; la continuació de la de Martorell i la d’Olesa. La Martorell té 14 quilometres de corbes; 6 de pujada i 8 de baixada.
Arran la seva inauguració, es van construir les primeres cases prop del carrer d’Arquímedes, mentre que més a ponent, al genuí “Ca n’Aurell” es construiren les primeres cases arran la carretera, en el que es coneixia com a carrer de Can n’Aurell, l’actual carrer Ramón Llull.
Al núm. 2 de la carretera hi havia el cinema Doré inaugurat el 1929. I a la  cantonada amb el carrer Concili Egarenc, la fàbrica de cal Niquet.
A mig carrer al costat del torrent del Batlle; el primer camp de futbol dels Kubales i la Piscina Vella. Al final, també a l’esquerra; la Masia de Ca n’Aurell.
Cursa ciclista passant per la carretera de Martorell / AMAT
Entrada a la carretera de Martorell/AMAT
Passat un pont per salvar l’encreuament dels 3 torrents, el de les Aymerigues, el de la Maurina i el de les Gueraldes, la carretera es bifurcava cap a Martorell i cap Olesa.
Antigament per anar a Olesa els vilatans terrassencs prenien el camí per l’actual carrer de Marte i, després de seguir pel carrer Dr. Ullés baixava cap el torrent de les Aymerigues i, en diagonal anava a trobar el coll de Bonastre sota el turó del Roc Blanc per entrar en terres de Can Misser i seguir cap Olesa. El motiu de donar aquesta petita volta era que en línia recta pel que és l’actual carrer Gutenberg i Doctor Salvà degut a la profunditat en que es trobava el torrent del Batlle era impracticable pel pas del transit dels carruatges. L’actual entrada del carrer Doctor Salvà tenia tres metres d’alçada.
L’any 1883 es va començar a construir la carretera de Martorell. Quan aquesta va arribar a l’actual cruïlla, es va començar la construcció de la d’Olesa fins al coll de Bonastre on enllaçava amb l’antic camí.
La primera construcció al barri va ser, l'any 1915, la del Parc de Desinfecció.
El Parc de Desinfecció / Fons Ragon-AMAT
Després de la Guerra Civil, el marge dret de la carretera d'Olesa es va poblar d'edificacions ocupades per immigrats en una zona que era coneguda despectivament com les cases del Femer del Faba, en relació a l'abocador d’escombraries que hi havia més enllà de la carretera d'Olesa. Era n lloc tan isolat que, junt amb la Isla Perdida, fins ben entrats els anys setanta no s'aconseguí l'enllumenat públic.
Carretera de Martorell / AMAT

La forta immigració dels anys cinquanta va accelerar el desenvolupament urbanístic del sector. Per solucionar algunes deficiències es va crear la Comissió Local Pro-Edificis Religiosos i Culturals que va portar al barri, l'any 1956, l'establiment de la Casa de Formació Professional dels Salesians, que donaren cobertura a l'ensenyança en el barri.
Carretera de Martorell .2010 / Joaquim Verdaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada