Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 9 de juny de 2018

El modernisme neó-àrab de Terrassa


El corrent Art Nouveau que corria per Europa, a Catalunya el coneixem, en general, com a modernisme, tot i que, té diverses denominacions: historicisme de finals del segle XIX, modernisme de principis del segle XX i, noucentisme a continuació. Tots tres sentits era una amalgama de molts estils diversos de lliure interpretació.

A Terrassa trobem el neoromànic com un estil arquitectònic emmarcat en el corrent de l’historisme, com per exemple, l’Escola Industrial, o neogòtics a la façana de l’Ajuntament.
Alguns arquitectes o mestres d’obres aplicaren característiques estètiques neó-àrabs influenciats per la vuitcentista guerra espanyola a l’Àfrica.
Casa Baumann / Rafael Aróztegui

La ciutat de Terrassa encara conserva bastantes referències neó-àrab com per exemple, la casa Baumann, el Magatzem Corcoy a la placeta de Mossèn Jacint Verdaguer, obra de l’arquitecte Melcior Vinyals. Abans de ser magatzem era un habitatge unifamiliar de dos pisos . Els elements de la façana presenten una disposició simètrica, amb la porta d’entrada al bell mig i una finestra que dóna al pis superior tancada mitjançant una testera de línies corbes. Dins la senzillesa de l’edifici, l’element que el caracteritza ve donat per les formes de les finestres en arc de ferradura, els remats modernistes i l’acurat acabat amb cornises i baranes.
Magatzem Corcoy / Rafael Aróztegui
L’arquitecte Lluis Muncunill va adaptar per la construcció de la Masia Freixa en l’escaire nord de l’edifici, una torre mirador que recorda un minaret àrab.
Altres edificacions que trobem el rastre de l’estil neó-àrab és en bona part de les torres d’aigua o plomers que queden en peu arreu de la ciutat; la seva decoració amb plafons en forma d’estels i finestres amb forma d’arc de ferradura.
Plaça del Doctor Robert / Fons Ragon-AMAT

La més característica és la torre d’aigua, de la plaça del Doctor Robert adossada a una façana entre l’Hospital de Sant Llàtzer i la Clínica del Remei. Aquesta torre és la més interessant des del punt de vista constructiu de totes de les que es conserven i de les que es van aixecar. Es mou en un estil neó àrab.  Originàriament era un edifici aïllat i l’alçada de la torre arribava només fins a la segona finestra. L’any 1919, l’arquitecte Melcior Vinyals reforma el repartidor i augmenta fins al doble l’alçada original de la torre, coronant-la amb la teulada a quatre vessants i l’efectista cúpula. Va mantenir l’estil neó àrab de Joan Baptista Feu i Puig; ús del maó vist, decoracions d’estrelles de vuit puntes i finestres en arc de ferradura. Era el plomer número 6 de la Mina, com ho recorda el plafó de ceràmica encastat sobre una de les finestres i que porta aquesta inscripció.
Torre d'Aigues del Remei / Rafael Aróztegui
El plomer està decorat amb elements neó-àrabs (plafons en forma d’estels, finestres en arc de ferradura). És totalment d’obra vista, amb verdugades a cada forjat. Té un ric motlluratge a la cornisa de coronament, una teulada a quatre aigües de teules vidriades i una cúpula ultrapassada recoberta d’escames de ceràmica vidriada de color groc.
Casa Curet / Josep Boix- proc. Rafael Aróztegui
El mestre d’obres Miquel Curet va ser l’autor, l’ant 1878, del primer Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat per donar el salt a l’altra banda de la riera del Palau. En Curet, entre altres edificacions que va projectar, va construir la seva pròpia casa al carrer de la Rasa cantonada amb el carrer de la Industria.
L’edifici modernista presentava unes característiques neó- àrabs, des de la porta als salons interiors. Era ben visible des de l’exterior la paret del seu jardí en formes arabesques. L’edifici va ser enderrocat l’any 1977 just quan s’estava confeccionant el Catàleg d’Edificis d’Interès Històric de l’any 1981.
Casa Curet / Pau Gorina-AMAT
Fonts consultades:
BOIX, Josep. L’olvidada Casa Curet de cuidado estilo arabesco. Diari de Terrassa, 25 octubre 1993. P. 32
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’Edificis d’Interès Històric. Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada