Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 6 d’octubre de 2018

Masia de Can Barba de la Pedra Blanca


Aquest mas està arran de la carretera de Terrassa a Sabadell, al km. 15’50, prop de la Central Elèctrica i de la deixalleria de Terrassa i a tocar al torrent de la Grípia.
Antigament, la trobem documentada com Ca n’Amat de la Font. No és fins al segle XIV, que la trobem com Can Barba de la Pedra Blanca. El sobrenom de “Pedra Blanca” fa referència a una fita blanca que hi havia a l’antic camí de Sant Quirze de Matadepera i que indicava la divisió parroquial de Sant Pere i Sant Julià d’Altura.
Masia de Can barba / AMAT
El mas està compost per diversos cossos afegits al llarg del temps. El principal de planta baixa i pis, coberta de dues aigües. La façana principal dirigida a migdia, perpendicular al carener.
Entrada a la Masia / Museu de Terrassa
A la façana principal destaca el portal de mig punt dovellat i una finestra del primer pis amb capitells i llinda esculturada de motius gòtics. Al costat dret de la finestra, el mas tenia un rellotge de sol, però en una remodelació d’arrebossat de la façana es va tapar els grafismes del rellotge. Actualment es pot contemplar l’agulla solitària marcant qualsevol hora.
Detall de la finestra de la façana / Rafael Aróztegui
Rellotge de sol amb l'agulla solitaria /Rafael Aróztegui
Passada la porta d’entrada presenta el vestíbul i, a la dreta el menjador i a l’esquerra l’accés a l’estable. A la part posterior de la entrada , a la dreta la cuina i la llar de foc, on trobem com a mobiliari els complements de la llar com són l’escó, el banc el perol . Té un forn per coure pa . A l’esquerra  trobem l’escala d’accés al pis superior, amb dos espiells i a sota l’accés al celler amb tines.
La masia en l'actualitat / Rafael Aróztegui 
El barri / Rafael Aróztegui

Al costat de l’entrada, s’obre una galeria d’arcs de mig punt on s’assecava el gra. Tot aquest pati del davant està tancat per una paret que dóna accés al barri.
A la dreta del barri hi ha els corrals on es poden contemplar les vaques pasturant en el petit cercat.
La masia té com utilització regular, l’explotació agrícola i ramadera.
Circuït de motocros

L’any 1968, les terres de conreu del davant de la masia van ser invalidades per la construcció d’un circuit de motocròs: el Circuit del Vallès, tot i que el terrassencs l’anomenaven el Circuit de Can Barba. Allà es van celebrar curses internacionals i estava considerat pels experts com un dels millors del món.
Va estar en servei fins l’any 1985, en que es va haver de suspendre les seves activitats, víctima de l’especulació urbanística i el creixement de les poblacions circumdants
Circuït de Motocros

Fonts consultades
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa, 1997.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa, 1981.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada