Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 de gener de 2019

Les Barraques de la plaça Major


A principis de l’any 1891, l’Ajuntament, davant la manca d’espai a la plaça Major per allotjar el mercat, va decidir quadrar-la. L’únic obstacle per fer-ho eren les Cases del Castell que sobresortien de l’alienació de la resta de cases de la part nord de la plaça. El 30 de març de 1891 es va procedir al seu enderroc (vegeu en aquest blog “L’enderroc de les cases del Castell de Terrassa”.http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/05/lenderroc-de-les-cases-del-castell.html).
Enderroc de les cases del castell / Arxiu Tobella
L’any 1894 per tal d’alliberar la mala imatge de les runes en què havia quedat la resta de l’edifici després del seu enderroc, així com les parets veïnals dels edificis del carrer Cremat, l’Ajuntament va aprovar el projecte de l’arquitecte municipal, Lluis Muncunill, de construir-hi a la part sobrat de la via pública cinc quioscs de lloguer destinat a la venda.


Part alliberada de la plaça Major/ ACVOT
La licitació per la seva construcció es va portar a terme el 16 de juny de 1894 i va ser guanyada per Josep Vich  que es va comprometre a la seva construcció per un cost de 2.980 ptes.
El preu de lloguer de cada quiosc variava segons la seva profunditat. El quiosc núm. 1, el més llarg, el seu llogater era Joan Puigventós; pagava de lloguer 325 ptes.. El dos, llogat per Joan Alemany, 250 ptes.. El tres, també per Joan Alemany, 200 ptes. El  quart, se’l quedà Joan Anguera Morral per 175 ptes., i el cinquè, el més petit va quedar per ús municipal destinat al veterinari del municipi per, principalment, la inspecció de gallines.
Projecte dels nous quiosc de la plaça Major / ACVOT

La veu popular anomenà el conjunt de quiosc, Les barraques”. Probablement per la seva semblança a les barraques valencianes.
Plaça Major amb les barraques construïdes i l'entrada al Caf'è Colon/ Fons Ragon -AMAT
El quiosc o barraca núm.1, Joan Puigventós el va traspassar a Enric Taló Durant, un personatge fascinerós ben singular que anomenaven El Tripa. Aquest va instal·lar-hi una cantina o bodega. Ja en regentava una l’altra a la plaça del Progrés on gestionava un bordell. Al fons de la cantina de la plaça Major es jugava a cartes a jocs prohibits com La senyora. En una ocasió fou enxampat i multat per aquest fet.
D'esquerra a dreta; el quiosc 2, el 1 il'entrada al cafè Colon / AMAT
La nova entrada al Cafè Colon / AMAT

A la dreta del quiosc núm. 1 hi havia un casal privat que donava al darrera del cafè Colom del carrer Cremat núm. 8, propietat de Jaume Barceló. Per donar més vistositat a l’entrada del seu establiment, va construir una portalada d’estil modernista per la plaça Major núm.16 que destacava entre les barraques i el bar de les Víctimes (aquest últim, més endavant, “las Vegas” i el “Grinzing”)

A l’esquerra de les Barraques a la cantonada amb el carrer Cremat es va construir una Torre d’aigües i una font que recollia les aigües de la Mina de la Vila. Abans de l’enderrocament de les Cases del Castell, a la cantonada de la plaça amb el carrer Cremat, davant per davant de l’estanc i de la farmàcia, hi havia l’abeurador i la font de la vila medieval, que recollia les mencionades aigües de la Mina de la Vila, per donar servei a la població.
Al fons, nou edifici després d'enderrocar les barraques / AMAT
El 1918 es va fer un projecte redactat per Lluís Muncunill per enderrocar les barraques i l’entrada del cafè Colom i fer un edifici de planta baixa  i dos pisos per habitatges. El dia 21 de novembre de 1927 s’inaugurava el nou edifici propietat del sr. Donadeu, amb bar, saló de billars i saló de cafè. A la segona meitat del segle XX bona part de la planta baixa i el que havia estat el Café Colom del carrer Cremat estava ocupat per la Ferreteria Puigmartí.
Un comerciant dels que tenien llogada una barraca, al ser enderrocades, es va traslladar al carrer cremat, als baixos de la casa del poble, i posteriorment a l’emplaçament actual del carrer Musterol. Un decendent  dels propietaris de les Barraques de del carrer Cremat va muntar una tenda de betes i fils al carrer Major de Sant Pere. La botiga era coneguda com Les Barraques.
La botiga de les Barraques al carrer Cremat / Proc. Rafael Aróztegui
La botiga de les Barraques al carrer Musterol / Proc. Rafael Aróztegui

Fonts consultades:
Informació facilitada per Rafael Aróztegui.
PEREGRINA, Neus- TAPIOLES, Judit. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996.
Diari Egara del 15 de juliol del 1894.
FERRAN, Domènec. Terrassa; patrimoni Industrial. Ajuntament de Terrassa. 1998
ACVOC. Expedient de Gestió de lloc de venda. Capsa 2352. 1894-1896

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada