Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 21 de juliol de 2018

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa (i 3)


Grup de Montserrat
Aquest grup d’habitatges es va inaugurar el 12 de juliol de 1957. A l’entrada del Grup hi havia una gran placa amb el text «Delegación Nacional de Sindicatos Grupo Sñra de Montserrat. 528 vivendes. Año 1955». Amb la remodelació de l’any 1981 la placa va ser retirada.
Grups Montserrat / AMAT
Jaume Jover i Valentí Alagorda
Placa dedicada a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats posteriorment. Se’ls va rendir un homenatge dedicant-los una placa metàl·lica que estava situada a la cantonada de l’antic Ajuntament, del Raval amb el carrer Cremat. S’ignora el seu contingut i el dia que es va descobrir. Tampoc se sap quan va ser retirada.
Homenatge a Jover i Alagorda / Fons Ragon-AMAT
Sant Jeroni de Can Guitard de la Riera
En un costat de l’entrada de Can Guitard de la Riera hi ha un plafó de ceràmica sobre una antiga font. És un mosaic de majòliques amb la representació de  la imatge de Sant Jeroni.
Sant Jeroni de Can Guitard / Joaquim Verdaguer
Sant Miquel
L’any 1961 es va inaugurar un grup d’habitatges econòmics a la plaça de Sant Miquel. A l’entrada a la plaça hi ha una vistosa i artística placa de ceràmica amb la representació de Sant Miquel trepitjant un drac amb el nom de l’indret «Plaza de Sant Miquel»

Sant Pau
Retaule de 15 majòliques amb la representació de Sant Pau  amb la grafia  «Calle de San Pablo. Año 1958”. L’antic retaule destrossat durant la Guerra Civil es conserva al Museu de Terrassa. L’any 1958, el veïnat va col·locar un retaule nou del Sant.
Mosaic nou i antic del carrer Sant Pau

Santa Agnès
Mosaic de ceràmica amb una representació de la Santa amb la inscripció «carrer / calle Santa Agnès», al sector de Can Falguera al barri de Les Fonts.
Mosaic de Santa Agnés / Joaquim Verdaguer
Santa Magdalena.
Mosaic de majòliques amb la imatge de Santa Magdalena, situat a l’entrada de Can Petit. Porta la inscripció “Sta. Maria Magdalena” (a la part superior) i “Can Bosch des de 1912-Can Petit” (a la part inferior).
Santa Magdalena a Can Petit / Joaquim Verdaguer
La Magdalena
La fabrica de Joan March o ”Cal March·” era coneguda popularment com “La Magdalena”. Ocupava la illa entre els carrers de Faraday, Watt, Galvani i la plaça de Baltasar Ragon. Dalt de la façana que dóna a la plaça Baltasar Ragon hi ha un relleu, obra de l’escultor Carles Armiño, representa una al·legòrica sobre el món tèxtil llaner.
La Magdalena / Joaquim Verdaguer
Mas de la Castlania
Situat al carrer de Serrrano núm. 37. És un dels pocs edificis residencials d'època medieval que es conserva al nucli urbà de Terrassa. Va ser fet construir entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa, castlana del castell de Vallparadís, perquè hi residís el seu procurador. Blanca estava casada amb Guillem de Calders. El símbol de la família Calders figura en un relleu del portal de la casa. Durant el segle XIX va pertànyer a la família Canela, per això es coneix també com can Canela. La casa es coneixia també com a Torre d'en Bru, per una torre cilíndrica que encara es mantenia dempeus al segle XIX.
A la façana sobre el portal adovellat de mig punt,  destaquen tres pedres esculpides: la del centre representa a Sant Miquel matant al drac o dimoni, amb l’espasa que du a la mà dreta, mentre que a l’altra mà subjecta les balances de la justícia.
El relleu de la dreta ens diu que estem en terres de molins i, el relleu de la esquerre, el més significatiu,  hi ha esculpida una dona (sembla ser que representa a Blanca de Centelles) amb un calder a la mà esquerra i un jou a la de la dreta.
El Mas de la Castlania / Rafael Aróztegui
Can Marcet
Avinguda de Can Boada al costat de la Masia de Can Boada del Pi
Masia construïda al costat de la de Can Boada per substituir la inhabilitat de la antiga masia.
Construïda a principi del segle XX seguint un estil noucentista d’inspiració barroca.
A la façana té un medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres «Masia Marcet» al seu damunt.
 
Façana de la Masia Marcet / Joaquim Verdaguer
Mare de Déu del Roser
Mosaic que està situat al carrer Cremat núm. 21 a l’alçada del primer pis de l’actual botiga de pernils.
A començament de la Guerra Civil, la Brigada Municipal va arrencar curosament les rajoles del plafó per resguardar-lo, més endavant, al Museu de Terrassa.
La Mare de Déu del Roser era la patrona del carrer Cremat. Hi ha notícies de que abans hi havia una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu.
Són 12 rajoles de majòlica amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. A la part baixa, un 1824 ens indica l’any en que es va col·locar el mosaic.
La Mare de Deu del carrer Cremat / Museu de Terrassa
Església de Sant Pau.
Després de cinc anys de la creació de la nova Parròquia de Sant Pau, per donar cobertura eclesiàstica als barris Sant Pere Nord i de Can Tusell, i de romandre, pel serveis espirituals, provisionalment en els baixos del carrer Historiador Cardús núm. 66; el 7 de juny de 1998 s’inaugurava la nova església parroquial de Sant Pau, situada davant d’un descampat que més endavant esdevindria la plaça de la Constitució. El nou temple va ser consagrat pel bisbe auxiliar de Barcelona, Carles Soler i Perdigó, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes i, del rector de la parròquia, Marcel·lí Ortega. Un dels elements que ornaven l’exterior de la església eren els retaules de la Passió que hi havia repartits al llarg de les laterals i els darreres de l’església.
Parròquia de Sant Pau / Joaquim Verdaguer
Carrer de Sant Antoni
A finals del anys 40 i principis dels 50 els veïns van voler revifar les festes del carrer. A la diada del Sant del juny de 1950, entre altres festejos que es van celebrar, el veïnat va col·locar un retaule de majòliques amb la imatge del  Sant Antoni. Va ser un dels carrers de moda per edificar i residir-hi la classe benestant.
Carrer de Sant Antoni / Joaquim Verdaguer
Racó de Sant Galderic
Amb la presència de l’alcalde Pere Navarro i dels presidents de les associacions de pagesos, el dia 16  d’octubre de 2011 tenia lloc el descobriment de la placa que donava nom al nou espai del Mercat de la Independència, com a Racó de Sant Galderic  Una ceràmica, obra de Rosa Pasqual, que està formada per quatre ceràmiques. En una quartera es pot llegir «Racó de Sant Galderic». A la resta de la placa, una imatge del Sant rodejat de productes de camp acompanya el text següent «En homenatge a les pageses de Terrassa i comarca que tenien les seves parades en aquest indret. 16 oct. 2010»
 
Racò de Sant Galderic / Joaquim Verdaguer
Sant Isidre de Can Fonollet.
Com a mas de Can Fonollet està documentat des de l’any 1287, tot i que el lloc ja està documentat des de l’any 1005. Les troballes arqueològiques demostren l’existència d’ocupació humana de l’època romana. L’any 1942 es va portar a terme una remodelació de la masia
La seva ocupació actual és de masoveria i el celler com a restaurant. A la façana hi ha un retaule de majòliques amb la representació de la imatge de Sant Isidre, patró de la pagesia.
Sant Isidre de Can Fonollet / Joaquim Verdaguer
Carrer de Sant Jaume
El mosaic es va col·locar el dia 25 de juliol de 1940. Enquadrat el plafó ens presenta la imatge de Sant Jaume dalt de cavall atacant a un sarraí. Porta el text «Calle de San Jaime» i la datació «1940». Està situat a l’entrada del carrer de Sant Jaume pel carrer de Puignovell, a la primera casa a la dreta.
Baltasar Ragon en el seu llibre «Els carrers de Terrassa l’any 1900» ens diu “A l’entrar pel carrer de Puignovell, a la paret de Cal Trias, a la dreta hi havia la imatge del sant tutelar amb rajola de València, que en 1936 varen tenir cura d’arrencat salvades i portades a la Biblioteca-Museu Soler i Palet”. L’antic mosaic, arrancat durant la Guerra Civil,  està dipositat a l’exposició permanent del Castell de Vallparadís. L’any 1940 es va reposar un altre plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jaume. El plafó sufragat pel veïnat va ser beneït pel pare Adolf Roger, amb la presència del comte d’Egara, Alfons Sala i l’alcalde de Terrassa. Per amenitzar l’acte, en acabar es va oferir una ballada de sardanes.

Carrer de Sant Jaume / Joaquim Verdaguer


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada