Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 26 de gener del 2019

Rambla del Pare Alegre o Rambleta


La rambla del Pare Alegre, coneguda popularment com «la Rambleta», és la continuació natural de la Rambla d’Ègara, però no de la riera del Palau. Al començament de la Rambleta, la riera es desvia cap a l’esquerra fent un gran arc dins el barri Segle XX, per tornar a enllaçar al final de la Rambleta en el punt que la riera s’ajunta amb el torrent de Can n’Aurell (Hotel Don Cándido). En principi, la Rambleta era una esplanada davant la cruïlla de les carreteres de Montcada i Martorell, que poc a poc va anar urbanitzant-se com un vial ample amb forma de rambla amb els seus corresponents arbres.
La canalització de la riera del Palau (Fons Ragon-AMAT
Al final de la Rambleta, a la dreta on ara hi ha una benzinera, abans de la guerra hi havia el camp de futbol del Casino del Comerç i, també el camp de bàsquet d’aquesta entitat. Després de la Guerra, el lloc fou ocupat per l’equip del Kubales.
El Pare Alegre

El 19 febrer 1936 l’Ajuntament li assignà el nom de Rambleta del Pare Alegre, en homenatge al jesuïta Jacint Alegre i Pujals (1874-Barcelona 1930). Fill de la nissaga dels Alegre de Sagrera, fou ordenat sacerdot el 1907. Ingressà al Col·legi Sagrat Cor de Barcelona i dirigí la Congregació Mariana menor de Barcelona. Es va dedicar especialment a la tasca caritativa vers els malalts i els pobres. Promogué l’obra anomenada Cottolengo a Barcelona. Actualment existeixen 8 Cottolengos del Pare Alegre a tot el món. El seu retrat figura des de 1970 a la Galeria de Terrassencs il·lustres. Està en procés de beatificació.
Durant la República la Rambleta portà el nom de Jaume Compte.

Des del 1954 fins al 1962, la Rambleta va acollir el mercat del dimecres i les fires d’estiu i d’hivern. També era el lloc on s’instal.laven les carpes dels circs
La Fira a la rambleta / Fons Ragon-AMAT
La Fira a la Rambleta / proc. Rafael Aróztegui
Dels estralls de la riada del 1962, tota l’aigua de la Rambla d’Ègara va desembocar a la Rambleta fins a convertir-la en un cementiri de cotxes.
Estralls de la riuada del 62 a la rambleta / Carles Duran-AMAT

L’any 1975 es va inaugurar l’autopista de Barcelona a Terrassa donant-li l’entrada a la nostra ciutat per la Rambleta que es va convertir en un vial de servitud de l’autopista. En el projecte d'entrada de la mateixa  a Terrassa s'havia aprovat el seu soterrament per sota de l'enllaç de la carretera de Montcada amb la de Martorell, des del carrer Pintor Fortuny fins a l'alçada del carrer  del Comte Borrell. En principi el projecte contemplava 4 carrils però finalment va quedar en dos per donar cabuda a les diverses connexions amb les carreteres esmentades. Amb aquesta proposta desapareixien 300 metres de rambla i uns 100 arbres del passeig central.
Començament de les obres del pas soterrat / Proc. Rafael Aróztegui
El maig de 1977 arran de començar-se les obres del pas inferior, el fet va agafar per sorpresa al veïnat que es va mobilitzar en contra del projecte.
Les pluges van retardar el començament de les obres creant-se innumerables polèmiques, enfrontant l'Ajuntament i els veïns de la zona sud de la Rambla que es consideraven afectats directament per l'obra
L'Ajuntament argumentà la inexistència de reclamacions dins del termini  establert per la llei i que, el projecte havia estat aprovat en un Ple de l'Ajuntament de l'any 1972. Però els veïns aduïen que l’aprovació es va fer en un època en que la participació ciutadana, en assumptes municipals, era molt dubtosa.
 
Manifestació contra el pas semi-soterrat / Diari de Terrassa
La campanya de descontent popular va començar amb la penjada de pancartes al llarg de la Rambla amb llegendes com Salven la Rambla i El paseo lo necesitan los ancianos y los niños. El moment més tens va arribar quant els operaris van començar a desmuntar el monument del final de la Rambla als 25 años de paz, amb la concentració de manifestants i la intervenció de la força pública.
Veien el caire que prenia el tema, tot i que el veïns no volien polititzar-lo, l'alcalde Donadeu va convocar als incipients partits democràtics per plantejar-hi la problemàtica, acordant-se l'aplaçament de les obres per donar temps a buscar una altra solució.
El moment polític, arran la mort d'en Franco, i la marxa de l’alcade Donadeu com a subgovernador civil de la província va fer possible que el tema s'anés diluïnt en l'oblit.
L'entrada de l'autopista a Terrassa / AMAT
L'any 1985, amb el soterrament del Ferrocarrils de la Generalitat, el passeig central de la Rambla, en aquesta zona, es va desplaçar cap a un costat i, cap els anys noranta, l’entrada de l'autopista es va solucionar amb una rotonda.
La Rambleta del Pare Alegre en el segle XXI / AMAT



1 comentari:

  1. Hola! M'agraden molt els articles del teu blog. Només una puntualització: el Pare Alegre no pertany a la nissaga dels Alegre de Sagrera. Va ser el seu germanastre gran, anomenat Francesc Alegre i Roig el que es va casar amb una Sagrera. Ell era fill de la segona dona del Gaietà Alegre i Trias anomenada Joaquima Pujals Bosch (dels Bosch de Basea dels que parles en una altra entrada).

    ResponElimina