Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 6 de desembre de 2019

Sant Vicenç de Jonqueres, La Creu Alta i Sant Julià d’Altura


A l’època medieval, les terres de ponent del terme de Sabadell pertanyien al Castell de Terrassa. Amb la proclamació de la independència del poble de Sant Pere, l’any 1800, el seu terme era un dels més extensos de les rodalies. El terme estava format  per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Julià d'Altura, Santa Maria i Sant Miquel del Toudell, Sant Martí de Sorbet i Sant Quirze de Terrassa amb una extensió d'uns 150 Km2.
Divisió de les parròquies del poble de Sant Pere

Sant Vicenç de Jonqueres, era una de les parròquies que formaven la part de la Universitat Forana de Terrassa i que, arran la independència del poble de Sant Pere passà a formar part d'aquesta municipalitat.  La seva extensió era de 967 hectàrees i tenia 566 habitants.

Hi ha dades referencials a l’alou o casa de Sant Vicenç de l’any 988, però no és fins el 1017 quan la trobem esmentada per primera vegada com a parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. El bisbe de Barcelona, Palau, cedí, el 1214, l’església a l’orde de Sant Benet, on es van establir una comunitat de monges benetes. La fundadora i primera priora del monestir de Sant Vicenç de Jonqueres va ser Maria de Terrassa, filla de Guillem II del castell de Vallparadís.
Més tard les monges van deixar l’ordre per passar a la de la Fe i Pau i després a l’orde de Santiago. Finalment, el 1293, la comunitat es va traslladar al carrer de Jonqueres de Barcelona. El carrer barceloní pren el nom del convent sabadellenc.
L’església de Sant Vicenç de Jonqueres va continuar prestant el servei parroquial fins que es va construir una de nova, més cèntrica, al veïnat de la Creu Alta.
Sant Vicenç de Jonqueres./ Joaquim Verdaguer
El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l’edifici de l’església, que té adossada pel costat de ponent la rectoria, i pel costat de llevant i de migdia el clos del cementiri. Té un campanar  de paret. Malgrat les reformes efectuades en el transcurs dels segles, l’església  mostra encara elements primigenis. Cap document no permet datar amb certesa el moment de la construcció de l’edifici. No obstant això, l’anàlisi de l’estructura dels murs dóna una cronologia constructiva que es desglossa en diverses etapes. Així, el conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d’època barroca.
L’any 1992 es va rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt degradat, i es va adequar l’entorn. L’antiga església es va cedir a una entitat d’interès cultural: el Servei General d’informació de Muntanya. La rectoria es cedí a uns masovers i la planta baixa d’aquesta a un taller artesanal.

La Creu Alta. En terres de la  parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres hi havia un indret conegut com la Creu Alta on hi havia ubicada una creu de terme en la cruïlla dels camins cap a Manresa per  Matadepera i el de Castellar. L’any 1745, en aquest lloc, un pagès de Matadepera, Francesc Torrella hi establí una carnisseria i botiga que també feia les funcions d'hostal. L'edifici va ser enderrocat poc temps després sota la pressió de l'Ajuntament de Sabadell recolzant-se en un acord près entre aquest Ajuntament i el de Terrassa, any 1719, de no deixar construir cap edifici comercial prop de Sabadell sense l'autorització del consistori sabadellenc. Tot i això, cap a l'any 1772 i amb semiclandestinitat, Josep Camps va construir una nova edificació. Però no és fins l'any 1792 que, arran la sentència favorable als qui volien establir-se a la Creu Alta, es va donar la legalitat al nucli dels creualtencs. Seixanta anys més tard, a mitjans del segle XIX, la urbanització d'aquest barri santperenc, havia superat en edificacions i habitants, al nucli principal del poble de Sant Pere a l'altre extrem del terme. Amb la seva expansió les cases de la Creu Alta havien arribat a tocar a les de Sabadell en el carrer de les Valls. L'any 1852 una petita part del terme  s'agregà a Sabadell. La línia divisòria reculà fins el rec del Salt, l'actual Rambla Zamenhof. On estava situada la Creu de terme es bifurcava, a la dreta el carrer de Castellar i a l'esquerra el carrer Major, entrecreuats pels actuals carrers de Riera Villaret, Sant Domènec, Riera Alta, Riera Baixa, etc. El barri era creuat pel seu bell mig i en diagonal la riera Baixa. Amb la construcció de la nova església de la Creu Alta, aquesta passà a ostentar la parròquia quedant semiabandonada l’església de Sant Vicenç.
La Creu Alta de Sabadell
Sant Julià d’Altura. està documentat com a parròquia des del segle XI. I com a tal formà part, successivament, del terme del castell de Terrassa, de la part forana de la Universitat de Terrassa i del poble de Sant Pere l'any 1800. Tenia una extensió de 2.115 hes. i 173 habitants. Dintre la parròquia hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada (1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. 

Amb la segregació del terme de Sant Pere l'any 1904, passà a formar part  del de Sabadell.

Sant Julià d'Altura / Joaquim Verdaguer
L’església és un clar exemple del pas del temps i la seva adaptació a les necessitats litúrgiques del moment. Molt modificada quasi res queda del seu origen romànic; restes en un mur de ponent i en el de tramuntana. La primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l'església actual. La portalada  mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. En el seu anterior es venerava una imatge romànica de la Mare de Deu d’Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. La documentació de la parròquia va poder ser salvaguardada i emmagatzemada a la masia de Ca n’Ustrell. A més a més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el cementiri profanat.

L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.

Fonts Consultades:
LAUDO, David. La Creu Alta, Jonqueres, Sant Pere de Terrassa (1700-1904) un terme desaparegut. Fundació Ars/Associació de Veïns de la Creu Alta. Sabadell 2005
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
BURON, Vicenç. Esglésies Romàniques Catalanes. Artestudi edicions. Barcelona 1981.         


Cap comentari:

Publica un comentari