Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 9 de març de 2019

La plaça de l’Aigua


Des de feia segles, l’espai que ocupa actualment la plaça de l’Aigua era conegut com el Pla de les Bruixes. Per altra banda, el tram del torrent de Vallparadís entre aquesta plaça i el pont de Sant Pere també era conegut com el torrent de les Bruixes. Tot això, suposadament, amb relació a les bruixes que, deien, hi havia a Terrassa en el segle XVII.
Pla de les les Bruixes / AMAT
Quan l’arquitecte Melcior Vinyals va dissenyar el seu Pla Urbanístic, l’any 1933, va projectar un seguit d’avingudes unides entre elles de forma perimetral. L’encreuament de dues d’elles, les futures avingudes de Jaume I i de l’Abat Marcet, junt amb la carretera de Matadepera va fer que es reservés un gran espai per a una futura plaça de distribució del trànsit. La ciutat va créixer en aquella zona, amb la qual cosa, amb el temps, es va afegir a la circumvalació d’avingudes anexades a la plaça, la Rambla de Francesc Macià.
En un principi era un encreuament de vials amb una petita rotonda i un grapat de torres d’alta tensió.
La rotonda / Joaquim Verdaguer

El caos circulatori va fer necessària la creació d’una rotonda enjardinada amb una escultura de disseny al seu bell mig on hi brollés l’aigua.

El dia 25 d’abril de 1992 s’inaugurava el monument Tall, obra de Josep Lluscà que commemorava els 150 anys de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa.
Inauguració de la plaça / AMAT
Envolta el monument un estany circular de 22 m. de diàmetre, amb fons obscur, que permet l’enfosquiment visual de l’aigua per destacar encara més l’element central. De fet l’aigua que brolla pertany a la mina Baixa Occidental que passa per aquest punt. L’estany disposa d’una il·luminació per sota mitjançant focus encastats al fons, que es complementa amb una cortina d’aigua en arc que surt de la seva base per acció d’un sistema de jets propulsors d’aigua.
El Tall / AMAT
Segons l’autor  és com “com una fulla de destral que fereix el terra i en fa brollar l’aigua”. Per deixar constància del fet, en el parterre de la zona circular es va descobrir una placa amb la inscripció següent «Tall de Josep Lluscà / Aigües de Terrassa / 150 anys / 1842-1992 / Amics de les Arts».

Popularment, per la forma de l’escultura, que sembla l’aleta d’un tauró, se la coneix com a “plaça del tauró”. També es va començar a conèixer com la “plaça de Aigua” fins que l’Ajuntament li va assignar aquest últim nom l’any 1997. Aquesta plaça s’ha convertit en lloc de trobada de les celebracions esportives.
La plaça de l'Aigua / AMAT

Fons  consultades
PARCERISAS, Pilar. Catex entorn. Catàleg editat per Amics de les Arts. 1992

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada