Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 4 de maig de 2019

Balbino Cuscó Raventós, rector de Sant Pere durant la postguerra.


Acabada la Guerra Civil, el bisbe de Barcelona, Miguel de los Santos Díaz Gomera, anomenà rector de la parròquia de Sant Pere a mossèn Balbino Cuscó que substituïa a l’anterior rector mossèn Josep Homs assassinat l’any 1936. Balbino Cuscó ja coneixia la parròquia de Sant Pere, ja que el 1936 fou enviat pel Bisbat per ajudar, en qualitat d’ecònom, a mossèn Homs.
Durant la guerra, mossèn Balbino havia estat amagat a Gavà.
Mossén Balbino Cuscó / Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí
Quan va prendre possessió de les esglésies de Sant Pere, es va trobar com a primera tasca haver d’adecentar-les per tal de poder fer la funció que tenien encomanada. Mentre succeïa això i per decisió del rector, el Casal de Sant Pere va acollir les funcions dedicades al culte parroquial, misses, confessions, comunions, enterraments, bateig, etc.
Fins el 2 d’abril no es va restablir el culte a les tres esglésies de Sant Pere. Entre d’altres, una de les tasques que emprengué el rector va ser la de reorganitzar l’apostolat dins el marc de l’Acció Catòlica, creant les diferents branques: homes, dones, joves i aspirants.

Una de les primeres decisions va ser treure i traslladar la campana de Sant Maria i col·locar-la, el 4 de setembre de 1939 al campanar de Sant Pere, a l‘espera de penjar noves campanes.

Aquestes arribaren dos anys després. El 20 d’abril de 1941 foren beneïdes per mossèn Balbino Cuscó, les quatre noves campanes que s’havien de reintegrar al campanar de l’església de Sant Pere. Amb la presència de l’alcalde Joaquim Amat i del comandant militar Francesc Armengol, actuaren de padrins; Antoni Sala en representació del comte d’Ègara, Alfons Sala i de Mercè Amat de Sala; Adelaida Costa, vídua de Vallhonrat, i Domènec Vallhonrat Costa; Joan Marqués i Maria Roumens de Marqués; Salvador Carbonell i Vicenta Marcet.
L’acte va estar amenitzat per la banda municipal de música.



Benedicció de les noves campanes / Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí

La Parròquia recuperà les processons de Rams i de Corpus. En aquesta última (de Corpus), va recuperar la tradició d’enramar les façanes de carrer, amb la complicitat del veïnat.
Recuperació de la processó del Corpus / Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí
Un dels segells que deixà Mossèn Balbino va ser la restauració de la capella del Santíssim Sagrat Cor, inaugurada el 25 d’abril de 1948.
Aquell mateix any, el tercer diumenge de Pasqua va beneir la bandera dels Homes d’Acció Catòlica.

Benedicció de la bandera dels Homes d'Acció Católica /
                                               Proc. Familia Cabonell Estape de Gava-Rafael Arózteguí


El mes de juliol abandonà la Parròquia al ser destinat a la de Santa Madrona de Barcelona. El va substituir mossèn Jaume Crespi procedent de la parròquia d’Esparraguera.

Fonts consultades:
La Vanguardia 22 de juliol 1948
TRENCS, Marià. Cents anys de vida religiosa. 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977.
CASALS. M. Teresa, GARRICh, Josep, VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas 1930-1990. 1993
Família Carbonell Estapé de Gavà


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada