Molt terrassencs de certa edat encara identifiquen llocs de Terrassa amb noms de vells camps de futbol: camp de les Pedres, dels Pajaritos, del Monu, etc.
Anem a fer un repàs dels terrenys de jocs de les beceroles del futbol:
Del primer que hi ha constància, de principis del segle XX, es el camp del Youngs Club, situat al carrer Pare Llaurador cantonada amb el de Galileu. També d’aquella època trobem el camp del Salut en el carrer de Mossèn Pursals, sobre el moll de descarga de l’Estació del Nord.
El camp del Tarrasense FC entre els carrers Comte Borrell i Antoninus Pius.
La Unió Terrassenca tenia el terreny de joc en el camp del Mauri, a l’avinguda de Jacquard entre els carrer Salmerón i Prat de la Riba.
 |
| Camp del Belil / Fons Ragon-AMAT |
El camp del Belil, situat on ara hi ha la plaça de Paulina Pi de la Serra. Aquí va ser on va jugar per primera vegada el CD Tarrasa, ara Terrassa FC.
El camp del Coro Vell darrera la fàbrica de Cal Niquet, prop el convent de les Josefines.
El camp de les Pedres on jugava el Ràcing, era al carrer de Giralt i Serrà, darrera el CAP Rambla.
L’equip del Coro dels Amics jugava al camp dels Pajaritos, situat on ara hi han les pistes poliesportives de l’Àrea Olímpica. Més endavant se’l coneixeria com el camp del Sala.
El camp del Tibidabo al final del carrer Colom
El camp de l’Harmonia on jugava el CF Harmonia, primer ubicat al carrer de Colom en un lloc aturonat on ara hi ha la benzinera. Després passarien a jugar
davant del Celler Cooperatiu en el lloc on després es va edificà La Farinera. En aquest camp va ser on va fer els primers passos el Club Egara de hoquei. Tenien la seu al Bar Codina de la carretera de Montcada amb el carrer de Topete.
El camp de la Santperenca situat on avui hi ha el Grup Egara. Més endavant passaria a jugar al camp interior de l’Electra. En aquesta camp, després de la Guerra Civil, hi jugà el San Pedro i l’equip de la fàbrica, el Club Esportiu Electra
Prop d’allà hi havia també el camp de la Rabassada.
El camp del Monu, anomenat així per jugar-hi l’equip del Monumental, estava situat on ara hi ha els pisos de Santa Margarida a la carretera de Rubí.
El camp del Casino del Comerç era al final la rambleta del Pare Alegre, on ara hi ha la benzinera
 |
| Primer camp del Kubales /Proc. Joan Costa |
Els camps dels Kubales. El naixement del club va ser en el Sot de la Piscina, arran de la carretera de Martorell. Després passaren a ocupar un camp en condicions situat sota la masia de Ca n’Aurell, al costat de la carretera de Martorell, cantonada amb l’avinguda de Joaquim de Sagrera. Finalment es resituaren en l’espai que havia estat el camp del Casino del Comerç, al final de la rambleta del Pare Alegre. Degut als estralls de la rierada del 1962, es varen quedar sense camp de joc.
El camp de la Unió al carrer de l’Agricultura. El club tenia la seu a la Rambla d’Ègara davant del cinema.
El camp del Catalunya emplaçat on ara hi ha la plaça del Segle XX
Durant la postguerra desapareixerien aquest camps i sorgiren nous equips afiliats al Frente de Juventudes o als centres parroquials. Dos exemples d’aquest últims foren el Centro Parroquial de San Cristobal, que va començar l’any 1958 en un camp darrera l’església. Després passaria a jugar on ara hi ha el poliesportiu, per acabar a la Pineda a l’altre banda de la riera. També el SAMI San José que jugava en un camp ubicat al carrer de Colom
El camp del Carmelitano situat davant de la Llar de l’Ancianitat, on ara hi el Centre Comercial Talló.
El camp del JABA (Juventut Atlètica Balonpedistica Amateur) ubicat sobre de l’avinguda de l’Abat Marcet, entre els carrers de l’Ancianitat, Maestrat i Doctor Cistaré. El JABA i el Carmelitano acabarien unint-se formant el JABAC i més tard el JABAC Can Jofresa.
El camp de l’Agut ubicat dins aquesta empresa, entre l’avinguda del Vint-i-dos de juliol i l’avinguda de Josep Tarradellas.
 |
| El camp vell del Terrassa / Foto Biarnés- AMAT |
El camp vell del Terrassa FC. L’any 1905 s’inaugurava el velòdrom Sport Ègara, al carrer de Pi i Margall. A més de servir per practicar amb les bicicletes, també es jugava a altres esports com el tenis, i era el lloc d’esbarjo i lluïment en els aperitius. L’any 1913 la instal·lació esportiva passà a estar regentada pel CD Terrassa. La remodelació com a camp de futbol es va inaugurar el 2 de març del mateix any. També començaren a jugar els seus primers partits la secció d’hoquei del club. A més, l’espai servia per celebrar-hi algun acte de Festa Major o festivals benèfics.
L’any 1931 Terrassa va rebre la primera visita oficial del president de la Generalitat, Francesc Macià. Després de diversos actes, va assistir al camp del Terrassa, a un partit del conjunt local.
El CD Terrassa tenia la seu en el Bar Cañameras de la Rambla d’Ègara, davant del Cinema Rambla.
Durant la postguerra, a més de ser l’escenari del futbol, també s’hi feien exhibicions gimnàstiques del Frente de Juventudes i les folklòriques d’Eduación y Descanso. L’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, es va jugar un partit internacional d’hoquei femení entre les Joventuts Hitlerianes i la Secció Femenina de la Falange Española (en realitat, era el CD Terrassa Femení).
L’any 1960 es va inaugurar el nou estadi de la Zona Esportiva de l’Abat Marcet, on passà a jugar els seus partits el CD Terrassa. Durant tres anys, el vell camp va continuar en funcionament per categories inferiors, fins que es va enderrocar i s’hi va edificar un edifici industrial.
Hi hagut molts més equips amateurs que els citats però compartien camp amb altres equips, això si, pagant un petit lloguer, per exemple era el Club Esportiu Vallparadís que jugava al camp de l’Electra.
Amb l’esclat migratori i la formació de nous barris sorgiren nous camps i nous equips.
Fonts consultades:
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
Arxiu Tobella. Els vells camps de futbol. Claxon núm. 98 10 novembre 1986
FONDEVILA Gascón, Joan Francesc. Història del futbol amateur a Terrassa. Fundació Josep Valls. Terrassa 2000
