Visita a Terrassa de les Joventuts Hitlerianes

Després de la Guerra Civil, el nou Ajuntament de Terrassa, es caracteritzà per una absoluta dependència de la Falange Espanyola. Això es va traduir en un seguit d’exaltacions patriotes, divulgant la seva ideologia a través de la premsa, de conferències i concentracions i demostracions de força al carrer. Enmig d’un clima de coerció col·lectiva les mobilitzacions adquirien una transcendència enorme, siguin en desfilades paramilitars o en demostracions gimnàstiques al camp d’esports.

Espanya va viure el principi de la postguerra subjugada i regraciada per l’ajut prestat per Alemanya i Itàlia durant la Guerra Civil. L’any 1942 Alemanya estava en guerra i Espanya es mantenia neutral. Això no espatllà aquesta manifesta amistat hispano-alemanya. El juny d’aquest any, una delegació de les Joventuts Hitlerianes visitava Barcelona. Aprofitant l’avinentesa es va programar una visita d’aquesta agrupació per celebrar un partit d’hoquei femení entre l’equip del Bund Deutscher Mädel (Joventuts Hitlerianes) i el del Frente de Juventudes de Terrassa.

Desfilada de les Joventuts Hitlerianes / Carles Duran-AMAT

La Falange i la seva Secció Femenina es van mobilitzar per oferir una bona imatge, rebuda i estada de la delegació convidada. El diari local Tarrasa informava el dia abans  sobre aquesta visita i en primera plana “ordenava” a totes les camarades de la secció femenina així com afiliats al moviment que es presentessin l’endemà “impecablemente uniformados”.

Arribada de Pilar Primo de Rivera / Carles Duran-AMAT

El dia 7 de juny, els carrers principals de la ciutat estaven engalanats amb banderes i gallardets nacionals, de la Falange, Tradicionalistes i de la Creu Gamada. Tal com diu el diari Tarrasa “ fueron recibidos per la delegada local de la Sección Femenina i dos centurias de Flechas de ambos sexos y banda de cornetas y tambores”.  En l’Ajuntament tingué lloc una recepció a càrrec de l’alcalde Joaquim Amat amb la presència de la delegada nacional de la Sección Femenina Española, Pilar Primo de Rivera que va tancar l’acte.

Prolegòmens del patit / Carles Duran- AMAT

 La comitiva es traslladà al camp vell del CD Terrassa on es va disputar un partit amistós entre les dues formacions, el qual el va guanyar l’equip local per 2 a 0. El partit va ser presenciat per la delegada nacional de la Sección Femenina Pilar Primo de Rivera, el cònsul general d'Alemanya Dr. Jaeger, el cònsul i vice-cònsul d'Itàlia senyors Camerati i Deminarti i altres personalitats d’aquests països. També hi assistí el governador civil Antonio Correa.

S’ha de dir que l’equip local, fet a corre-cuita, estava format per jugadores del CD Terrassa-hoquei, ja que el Frente de Juventudes no tenia equip.

Observant el partit / Carles Duran-AMAT

Acabat el partit, els visitants foren obsequiats amb un àpat a la Casa Sindical (Casa del Poble). A la tarda després d’unes visites a Ràdio Terrassa i l’Escola de la Llar, el grup d’alemanys i autoritats retornaren a la Ciutat Condal.

La curiositat d’aquesta visita va ser el reportatge fotogràfic de Carles Duran que ens deixà de la diada, i el testimoniatge inèdit  de les banderes de la Creu Gamada repartides per la ciutat.

Fonts consultades

Tarrasa. 6 juny 1942

Tarrasa, 9 juny 1942

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.  Terrassa 1966

RAGON, Baltasar. Terrassa 1939 – 1950. Inèdit

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim; FRANCISCO, Alicia. Terrassa, 1939-1968. L’ull de Carles Duran. Ajuntament de Terrassa. 2007

El pistolerisme a Terrassa

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol.

A principis del segle XX, el món laboral a Terrassa estava molt revoltat. Les dues grans vagues del 1902 i 1911 i els fets de la setmana tràgica en són una mostra. L’esclat de la Primera Guerra Mundial i la neutralitat de l’Estat Espanyol van donar una pausa als conflictes laborals. Les necessitats de primeres matèries per part dels països combatents va fer que les indústries terrassenques treballessin a ple rendiment. Els industrials s’enriquiren i els obrers tenien feina, això sí, molt mal pagada. La fi de la contesa bèl·lica el 1918 amb la conseqüent davallada de comandes, portà a la indústria a una profunda crisi, que comportà un enfortiment del sindicat CNT amb un espectacular nombre d’afiliacions.

Comissió de la vaga del ram de l'aigua /  J. Garcia Argilaga-Arxiu Tobella

El 19 de setembre del 1918 esclatava una profunda vaga en el ram de l’aigua o indústria dels tints a la que s’afegiria una altra del metal·lúrgics i també, al llarg d’aquest anys, petits gremis:  Sabaters,  estorers, basters, rajolers, carreters, ferrers, carters, minaires, etc.

El punt més àlgic de la conflictivitat laboral va ser durant el febrer del 1919 quan la ciutat enregistrà una creixent efervescència social, degut a les peticions dels obrers de diverses fàbriques que es declaraven en vaga en demanda de la jornada de 8 hores. Degut a les circumstàncies es suspengueren les festes del Carnestoltes.

Deu dies després el Govern de Madrid declarava l’estat de guerra a tota la província de Barcelona. La premsa restà sotmesa a censura militar. Amb tot, a finals del mes de març la vaga es generalitzà. Soldats a cavall dissolien una concentració obrera a la plaça Vella i el comandant militar de Terrassa prohibia la circulació de bicicletes. A principis d’abril, les fàbriques tornaven a l’activitat i, deu dies després, els militars deixaven la ciutat. El setembre s’aixecà l’estat de guerra

Tot i així, continuaren els atemptats personals i sabotatges contra determinades empreses per part de grups d’anarquistes. La Federació patronal, a més de seguir una política de total de intransigència va voler respondre finançant a sicaris per sembrar el terror entre la classe treballadora. La revolució russa de l’any 1917 i la fundació del Partit Comunista el 1921 a Espanya, acabaren per posicionar a la patronal. També la patronal convertí el Sindicat Catòlic amb el Sindicat lliure amb l’objectiu d’allunyar als obrers de la revolució social.

Recopilació de fets de pistolerisme a Terrassa:

6 novembre 1918. L’obrer del ram de l’aigua, Llorenç Fainé era agredit i mort per un piquet de treballadors en vaga. Aquest serà el punt d’inflexió del començament d’atemptats personals a la ciutat.

22 gener 1919. A la carretera de Montcada, Serafí Sala era assassinat a trets per uns desconeguts.

Enterrament de Serafi Sala / Adrià Torija-Arxiu Tobella

1 febrer 1919. Obrers de la casa Fills d’Enric Torrella són tirotejats per desconeguts al carrer d’Arquímedes. No hi hagué cap ferit.

21 febrer 1919. L’empresari Marc Humet era tirotejat al Passeig. Una bala el va ferir a la cuixa. Els agressors es donaren a la fuga

11 de març 1919 Uns desconeguts van disparar dos trets a Alfons Rubio Gorina que resultà ferit.

30 abril 1919. Esclata una bomba al bar Red Room del carrer de Sant Pere. Resulten ferits els industrials Marian Ros i Josep Chevalier. Els responsables es donen a la fuga, tot disparant els seu revòlvers. Els responsables serien detinguts, dies després, amb possessió d’explosius i armes de foc.

15 octubre 1919. Uns desconeguts aturen i destrueixen un carro ple de gènere provinent de la casa Altisen i Casanovas.

24 octubre 1919. Un desconeguts fereixen amb arma blanca Antoni Font, obrer de la casa Ballbé i Lloberas. També uns desconeguts fereixen un oficial barber d’una bala, al local del Ss..indicat del carrer del Vall.

11 novembre 1919. Uns desconeguts disparen contra la fleca Castells, del carrer Major, ferint Josep Castells

19 novembre 1919. És tirotejat l’empresari de la Casa Astals i Figueras, que surt il·lès.

29 abril 1920. Té lloc un atemptat contra el jutge de 1ª instància, Ximénez de Embrún, que resulta greument  ferit. Els agressors són detinguts uns dies després.

10 juny 1920. És trobat un explosiu sense esclatar al portal del tinent d’alcalde Francesc Sala

26 juny 1920. En una cantonada de la Rambla, quatre desconeguts disparen contra els veïns Ezequiel Vidal, Silvestre Codo i Mateu Amorós. .

26 juliol 1920. És detingut Enric Garcia per haver disparat tres trets de revòlver contra el seu veí Rossend Biosca. Cap d’ells donà en el blanc.

14 agost 1920. És agredit per tres subjectes al carrer Arquímedes, el president del Sindicat Catòlic de Metal·lúrgics, Marc Humet.

14 octubre 1920. Mor en atemptat, l’obrer Arcadi Feiner obrer de la casa Humet i Marimon.

30 octubre 1920. És assassinat dins una taberna l’obrer Isidre Graells de la fàbrica Aymerich i Amat

20 novembre 1920. Té lloc un atemptat  contra Joan Puigbó resultat mort.

12 gener 1921. Atemptat contra el industrial manyà i tinent d’alcalde Joan Abelló, que resulta mort

28 juny 1921 Josep Sinca és detingut com a suposat autor d’alguns atemptats

8 agost 1921 Detingut el sindicalista Andreu Mora per presumpta vinculació en la bomba que no va arribar a esclatar en el portal de la casa d’Alfons Sala.

A Terrassa la conflictivitat aniria disminuint els anys 1922 i 1923, però no a Barcelona. En mig d’aquesta situació social amb tensions revolucionàries i els nombrosos enfrontaments entre patrons i obrers es produiria, el 13 de setembre del 1923, el Cop d’Estat del general Primo de Rivera que instauraria un règim de dictadura, que acabaria amb els conflictes i el pistolerisme.

Però la llavor ja estava sembrada amb una jove generació de dirigents obrers  que serien decisius amb la instauració de la República l’any 1931

Fons consultades:

PUY, Josep. Historia de Terrassa. La Terrassa de la restauració. Ajuntament de Terrassa. 1987

GARRETA, Jordi. El pistolerismo de los años 20. Diario Terrassa, F.S., 23 juliol 1988, p. 9

MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986

FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990