Aquesta masia està ubicada a la barriada de Les Fonts, al costat de la línia dels ferrocarrils de la Generalitat.
Com a mas, està documentat des de l’any 1287, tot i que, del lloc ja en tenim notícies des de l’any 1005. Les troballes arqueològiques demostren l’existència d’ocupació humana de l’època romana. Per tant, ens portaria a creure l’existència d’una vil·la romana.
Com a mas, està documentat des de l’any 1287, tot i que, del lloc ja en tenim notícies des de l’any 1005. Les troballes arqueològiques demostren l’existència d’ocupació humana de l’època romana. Per tant, ens portaria a creure l’existència d’una vil·la romana.
En un fogatge de 1455, es menciona com a propietari a
Primo Fonollet i, en un altre del 1558, a Simó Fonollet.
 |
| Can Fonollet / Joaquim Verdaguer |
La finca de Can Fonollet era molt rica en la
producció de vi. Tot estava ple de bótes amb un vi blanc molt característic
d’aquella zona. El mètode de conservació era diferent. No deixaven el vi
soterrat, sinó que l’airejaven i l’emmagatzemaven. Però amb l’arribada de la
fil·loxera els propietaris es van arruïnar.
Com explotació agrícola i ramadera va continuar com a
masoveria.
 |
| El restaurant /Rafael Aróztegui |
Durant els anys 90 i principis del segle XXI el
celler es va transformar en restaurant
 |
| Detall de la porta / Rafael Aróztegui |
Aquesta masia està catalogada i a l’inventari del
1981 es fa la descripció següent:
«L’antic mas queda quasi bé ofegat
per les construccions anexes més modernes, sobretot les reformes fetes els anys
1927 i 1942. El cos més antic és de planta rectagular, amb planta baixa i pis i
graner, i coberta a dues vessants. Façana principal a migdia, perpendicular al
carener, de composició asimètrica. Planta baixa amb portal d’accès en arc de
mig punt dovellat, amb d’altres finestres i portes de factura molt senzilla.
Planta pis amb finestres i balcó de ferro forjat a diferents nivells. Graner
amb dues obertures irregulars i seguit el pendent de la coberta. La façana estucada
de color blanc i acabada amb una petita
cornisa de rajoles i teules. La façana és centrada per un rellotge de sol de
línia molt populars.
L’edifici principal, (el més antic),
junt amb les dependències adjacents, formen un clos al voltant del pati al qual
s’accedeix per un portal d’arc rebaixat cobert (bastit l’any 1927)».
 |
| El plafó i el rellotge de Sol / Joaquim Verdaguer |
Domènec Ferran en el catàleg Les
Masies de Terrassa en fa una descripció del seu interior:
«Planta baixa amb l’entrada de petites dimensions amb
l’escala d’accès al pis superior, al fons. La porta que tanca el primer pis té
un espiell rectangular. A l’esquerra, la cuina mejador i la llar de foc. Al
costat de la cuina, una habitació amb forn per coure el pa. El pis presenta una
distribució atípica, amb dos dormitoris i un vestíbol. A la façana hi ha un
plafó de ceràmica dedicat a Sant Isidre Llaurador, sinat per Casdemont»
 |
| L'ermita de la M. de Déu del Roser/Joaquim Verdaguer |
Davant la masia hi ha una gran era i
una pallisa.
 |
| L'era de Can Fonollet / Rafael Aróztegui |
A 50 m. del conjunt i en
direcció oest hi ha una ermita que va fer edificar, l’any 1942, el propietari de la finca Joan
Cuyàs i Aleu. Estava dedicada a la
Mare de Déu del Roser, com la de Can Falguera i la Parroquial. La
nau estava pintada de blanc i enrajolada amb cairons quadrats de 40 cm.
Actualment la capella està molt malmesa i maltractada
de destroces, pintades i fumejada. Finalment, per preservar-la es va tapiar la
seva entrada.
 |
| Colònies a l'era i a la font de Can Fonollet /proc. Joaquim Verdaguer |
La finca tenia una font en el torrent de Can Fonollet
on es feien fontades ja que disposava de taules per aquest servei. La font ha
desaparegut i en el seu lloc hi ha el peatge de l’autopista de Les Fonts.
Dalt del turó hi havia una casa que el propietari de la
finca Joan Cuyàs cedia a les parròquies de Sant Pere i dels Sant Esperit, pel
seu ús com a casa de colònies.
 |
| Entrada a la finca / Rafael Aróztegui |
Fonts consultades:
TRAVESA, Artur. Fonts i masies, naturalment de Les Fons.
Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. 1998
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
BALLBÉ. Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i
Viladecavalls. 1988.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència
d’Urbanisme. Terrassa 1981
CARDÚS, Salvador. La
ciutat i la seu episcopal d’Egara. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa 1954
