Al km 10 de la carretera de Terrassa a Rellinars, hi ha un camí que a pocs
metres porta a la Masia de l’Obac situada a la serralada del mateix nom. La
casa Nova de l’Obac i la capella de Sant Antoni de Pàdua adossada a la casa
tenen un fet peculiar: mentre que la masia està al terme de Terrassa, la
capella i les altres edificacions del contorn; L’Obac Vell, la capella antiga i
la Casa de la Pastora pertanyen al terme de Vacarisses. Així ho assenyala la
pedra fita termal que hi ha al camí de la Casa de la Pastora.
 |
| La Casa d'Obac a principis del segle XX |
 |
| La Casa de l'Obac. 1985/ Rafael Aróztegui |
L’origen del mas antic (l’Obac Vell) l’hem de buscar al segle XI quan es va
construir el mas al voltant d’una torre de guaita més antiga, probablement de
l’època visigòtica o alt medieval, com ho de mostren els carreus d’opus spicatum de les seves parets.
 |
| Les parets de la torre amb els carreus d'Opus espicatum / Rafael Aróztegui |
El
seu màxim desenvolupament econòmic va tenir lloc al segle XVIII amb la seva
ampliació i consolidació com a centre productor vitivinícola, la fàbrica de
vidre a la Casa de la Pastora i el pou
de glaç. Aquesta prosperitat portarien a Jaume Ubach a portar a terme, l’any
1786, la construcció d’un nou casal.
Entrat el segle XIX començà la decadència del mas. Durant la guerra
napoleònica saquejaren i cremaren l’Obac vell i la capella, en represàlia per
haver hostatjat i acollit dies abans una reunió de l’alt comandament de les
forces catalanes.
 |
| L'Obac Vell, 1985. Rafael Aróztegui |
A la Casa Nova, la família Ubach s'hi
van establir l'any 1812. És un casal d’estil neoclàssic italianitzat de planta
rectangular i teulada a quatre aigües. Consta de quatre plantes, amb l'accés
principal a nivell de primer pis, al qual s'hi arriba per mitjà d'una rampa
empedrada. La façana està decorada amb plafons esgrafiats.
 |
| Un aplec a l'Obac / Fons Ragon/Arxiu Municipal |
A mitjans de segle esclataren les guerres carlines que tingueren una de les
seves bases a les serralades de Sant Llorenç. Això portà als Ubach a traslladar
la seva residència a Terrassa, deixant els masovers a la casa de l’Obac Vell.
Joan Martí Roca natural de Mura, també conegut com Joan bonic, era el masover que es quedà a càrrec del mas, junt amb
ell hi vivia la seva esposa Francesca
Puig i Llovet, juntament amb quatre fills, un d’ells nou nat aquell mateix any
de 1835. En una de les seves partides els carlins s’acostaren al mas i raptaren
al masover, demanant vint-i-cinc unces per al seu alliberament. La seva muller,
després de molts esforços, només en pogué reunir dotze, però tot i així anà a
rescatar personalment el seu marit, cosa que aconseguí sota la promesa de
portar les tretze unces restants als segrestadors en el termini de 8 dies. En
consultar la qüestió amb el propietari de mas, Joan Ubach Barata els aconsellà
que abandonessin el mas, cosa que feren de nit
per tal de no ser vistos. Els masovers s’instal·laren a una casa de la
Creu Gran de Terrassa. Això motivaria la venjança dels carlins que saquejaren i
cremaren l’Obac vell que quedaria definitivament destruït. També calaren foc a
la Casa Nova, encara que no aconseguiren destruir l’edifici, gràcies a la
incombustibilitat de les voltes. Joan Ubach
va poder presenciar l’incendi des de Terrassa.
Però el fet més luctuós per l’industria vitivinícola es produí l’any 1880
quan aparegué la plaga fil·loxera que acabava amb totes les vinyes del
Principat. Fou el propietari del mas, Antoni Ubach i Soler que juntament amb
altres terrassencs viatjaren a França per estudiar la replantació de les vinyes
amb ceps americans. Tot i els intens emprats que donaren bons resultats amb la
fundació a Terrassa de l’Estació Ampelogràfica Catalana, Antoni Ubach desistí
de continuar la producció de vi. Quan va morir el 1902 la casa l’heretà la seva
neboda Montserrat Ubach Morgades. A la seva mort se’n va fer càrrec el seu fill
Josep Maria Faura Ubach, notari de Barcelona
La Guerra Civil també deixà petjada amb el robatori de documents i
l’incendi del retaule italià de la capella de Sant Antoni.
 |
| La Casa de la Pastora |
Quan la Diputació de Barcelona creà el Parc de Sant Llorenç del Munt i la
Serra de l’Obac, va adquirir el mas que va rehabilitar, en una primera fase, en
base a un conveni de col·laboració signat per aquesta corporació amb l'INEM i
l'Ajuntament de Terrassa per desenvolupar-hi una Escola Taller entre els anys
1991 i 1993. La darrera adequació va ser feta per la mateixa Diputació de
Barcelona. El casal inaugurat el 1996,
disposa d'espais i equipaments per al desenvolupament de programes
culturals, de lleure, de formació i d'educació ambiental. També ofereix espais
i serveis per a seminaris, reunions de treball, celebracions, exposicions d'art
i altres actes per a grups i entitats. El visitant hi pot trobar informació
diversa sobre el massís i s'hi poden adquirir publicacions i material pedagògic
divers.
 |
| L'era de l'Obac. 1985 / Rafael Aróztegui |
 |
| L'era de l'Obac. 2016 |
Tot l’espai exterior es va rehabilitar: la Casa de la Pastora, antiga
fàbrica de vidre, es transformà en un restaurant. L’Obac Vell es va
desembrossar deixant la casa i les ruïnes per ser visitades. S’ha conservat
l’ermita vella i s’han fet possible la visita al pou del glaç del camí de la
Portella després d’acondicionar-lo amb reixes protectores i, per últim, la
restauració de la Torrota de l’Obac
Fonts consultades:
FAURA UBACH, Josep. Nota històric de
l’Ubach. Butlletí de l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa.
Maig-juny 1924
FERRANDO, Antoni. Sant Llorenç del Munt
i Serra de l’Obac. Unió Excursionista de Sabadell. 1983
