Per donar cobertura eclesiàstica al barri del
Segle XX, el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego decretava, el 11 de setembre
1962, la creació de la nova parròquia de Sant Valentí. El nom provenia d’un
dels patrons de la ciutat i del qual es conserven relíquies a l’altar de
l’església de Santa Maria d’Ègara.
Un any després, el 29 de setembre del 1963
s’establia com església parroquial provisional, la capella de les germanes
Agustines, del carrer Pare Font (les monges del gas).
 |
| Parròquia provisional / Rafael Aróztegui |
El bisbat destinà com ecònom al Josep Vilaró
com a sacerdot per fer les funcions de rector.
El 18 de maig 1963, el bisbe de Barcelona
feia la seva primera visita pastoral a la nova parròquia.
No va ser fins a finals de 1964, que es va
anomenar a mossèn Andreu Pascual, en qualitat de Rector. El nou rector, a més
de l’esforç apostòlic, va voler portar a terme la construcció d’un nou temple
aixecat a la plaça del Segle XX, lloc idoni i no gaire apartat de la capella del convent de les monges el
qual havia estat durant 13 anys l’església parroquial.
 |
| Inauguració de la nova església parroquial |
La nova església es va inaugurar al juny de
1976, en uns terrenys cedits per Moisès Torrens. El nou temple es va construir
seguint una estructura moderna, austera però agradable, seguint les directrius
de l’arquitecte Jan Baca que va projectar un edifici que s’adeia amb les
fàbriques que hi havia al barri.
 |
| Sardanes en la inauguració de la nova església / Arxiu Tobella |
 |
| L'església de Sant Valenti |
El dia 20 de febrer de 1983 es van inaugurar les seves dependències
parroquials i un nou campanar, amb dues campanes dedicades als escriptors
Agustí Bartra i Anna Muriá, les quals porten els noms d’«Agustina» i
«Anna». Al peu del campanar l’alcalde Manuel Royes i Anna Murià descobriren una
placa amb el text següent: «A la memòria del poeta i conveí Agustí Bartra i
Lleonart, 1908 + 1982, fill adoptiu de terrassa que va escriure aquests versos
“plaça del Segle Vint, només mig feta on m’atura el crepuscle temps i espai
increats cap pedra de memòria, sis forques de llum bornia, el munt
d’escombraries, amb el gos mort al cim. Poemes del retorn 1971. Ajuntament de
Terrassa. XX-II-MCMLXXXIII”
 |
| El nou campanar / Joaquim Verdaguer |
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908- Terrassa,
1982). Poeta
Anna Murià i Romaní. Barcelona, 1904-Terrassa, 2002.
Narradora, traductora i periodista
En Bartra, l'any 1937, publicà el seu primer llibre: L'oasi perdut de narracions i el 1938,
just quan marxava cap al front, va sortir el seu primer llibre de poesia, Cant corporal.
Na Murià publicà la seva primera novel·la Juana Mas el 1933.
Els dos, després de la Guerra Civil, es van exiliar a
França on es van conèixer i van formar una parella sentimental. Després del pas
per la República Dominicana i Cuba, s’instal·laren a Mèxic.
L'any 1970 retornaren a Catalunya i primer
s’instal·laren a Barcelona. Un any més tard van fixar la seva residència a
Terrassa al barri del segle XX. Bartra fou nomenat fill adoptiu de Terrassa i,
l'any 1981 va rebre la medalla de plata de la ciutat de Terrassa. Morí a
Terrassa el dia 7 de juliol de 1982
Anna Murià rebé la Creu de Sant Jordi i la Medalla de
la Ciutat
 |
| Plafó de Sant Valentí / Joaquim Verdaguer |
Per Sant Valentí de l’any 1999, es va
inaugurar un plafó de ceràmica situat sobre la porta principal amb una
signatura que diu “ Bisbe Carles / autor Lluís M.R./ Dia de Sant Valentí 1999”
 |
| La plaça Segle XX i l'església al fons |
El dia 17 de gener de 2013 la parròquia
celebrava el 50è aniversari de la seva fundació amb un missa oficiada pel bisbe
de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses acompanyat per altres sacerdots i dels rectors
que han regit la parròquia des de la seva creació, entre ells, Mossèn Andreu,
que amb els seus 82 anys i amb cadira de rodes va voler ser present en l’acta.
 |
| Celebració del 50 aniversari de la parròquia /Arxiu Tobella |
Fonts
consultades:
CASTELL,
J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa
i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.Terrassa 1966
TRENCHS,
Marià. Terrassa 1877-1977 Cent anys de vida religiosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada