Cròniques de l'Antic poble de Sant Pere (3)

LA BIBLIOTECA POPULAR SALVADOR CARDÚS

Un dia gran per la barriada de l’Antic Poble fou el 24 de gener de 1959, quan es va inaugurar la biblioteca ubicada en el primer pis de l’antic Ajuntament de Sant Pere, amb la presència de les màximes autoritats locals, que van camuflar l’esdeveniment com un dels actes de la celebració del Dia de la Liberación.

A la biblioteca, que depenia de la Diputació, se l’hi assignà el nom de l’historiador de Salvador Cardús. Qui no recorda la seva primera bibliotecaria, la Magda Soler, solicita, amable, dolça amb el nens, instructiva amb els més grans.

Era una biblioteca dinàmica i instructiva. S’organitzaven recitals de poesia, representacions teatral, conferències. Però el que ha quedat en el record són les clases de català, els anys seixata i en ple franquisme, que impartien personalitats com Paulina Pi de la Serra, Anna Santamaria, Carles Puig, entre altres.

Amb la inauguració de la Biblioteca Central, la popular biblioteca tancava les seves portes després de quaranta anys d’activitat, el novembre de 1997.

Magda Soler, la primera bibliotecaria / AMAT

 

Usuraris de la biblioteca / AMAT

 

PETITES NOTES DE LA PREMSA TERRASSECA DEL SEGLE XIX

En el diari El Tarrasense del 29 de març 1891 recollia la noticia següent:

«A altes hores de la noche del miércoles último a los gritos de una mujer salieron los vecinos a la calle del Carril de San Pedro y cual no fue su asombro al ver a una mujer que en paños menores corria como un galgo y tras ella en el mismo ligero traje, a su amante esposo con un garrote en la mano. Misterios matrimoniales que proporcionaron un susto a muchos y un rato de broma a otros».

Maria Baldún, prostituta nadiua de l’antic poble de Sant Pere de Terrassa, apareix reiteradament en la documentació de mitjants segle XIX (lligall documental 1854-56 de l’Arxiu Històric Municipal de Terrassa) en funció de la seva professionalitat. Maria Baldún oferia els seus serveis en plena Rambles barcelonines. Periòdicament era retinguda per la policia i retornada a la seva localitat d'origen, Sant Pere de Terrassa, amb un ofici que proclamava la necesitat de vigilar que no surtís del poble. Els oficis eren signats pel governador civil, Cirili Franquet. A mesura que es prodigaven les detencions a Barcelona, els oficis retornaven a la prostituta a la ciutat. Aquesta situació arriba a provocar la crispació de les autoritats barcelonines, que interpell·len l’alcalde local perquè tingui cura de recluir aquesta ciutadana tant peculiar.

Els dies 2 i 3 de juny del 1895 es celebrava la Festa Major del poble, en varis actes religiosos i lúdics. Un d’aquest últims eren els esperats i concorreguts balls amenitzats per l’orquestra Antigua Trullasos, que es desenvolupaven en l’envelat aixecat a la plaça de l’església. En aquest balls als joves terrassencs i altres forasters se’ls feia pagar 4 rals a la tarda i 8 rals a la nit.

Però el més singular d’aquest any va ser l’edició del programa de festes en català, la qual cosa no era gaire habitual. El diari Egara de Terrassa es congratulava del fet: “celebramos que se hayan impreso en catalán los programas de la fiesta mayor en una poblacion de tantas tradiciones como aquellas. Asi han dado aquellos vecinos una muestra de independencia ante la rutina dominante”

Josep Ignasi Rodó en les seves memòries sobre els fets de les guerres del Francés i les carlines en diu «que el dia 11 de febrero de 1834, fueron capturados por las fuerzas de Don Francisco Jornet, cabo de las rondas volantes de Sabadell, en la casa de campo llamada Soler del Barquí, condado de Centelles, 29 cabecillas carlistas de los más caracterizados, entre estos D. Pablo Viver y Anglada sastre de S. Pedro de Tarrassa.

Este infeliz fue pasado por las armas en dicho pueblo, el dia 13 de febrero y la misma suerte les cupo á sus demás compañeros, que fueron fusilados en sus respectivas poblaciones, Francisco Parés (á) Bogarro en S. Feliu de Codinas, José Manat en Castelltersol. Tambien fueron conducidos en los presidios de Ultramar Bartolomé Barcelona de Ullastrell, Lorenzo Gotsens de Olesa y Pablo Betet de Rubí». Pau Viver de 30 anys, fill de Tomàs Viver i de Teresa Anglada,  va ser afusellat a la matinada del 13, a la plaça de l'església després de prendre la comunió. Fou enterrat al cementiri de Sant Pere.

CA LA LAIA, CALA PACA, CA L’ANGLADA

Ca la Laia era un local d’esbarjo situat a l’actual núm. 88 del carrer Major de Sant Pere, igual que altres lloc arreu de la citat per anar a ballar de principis de segle o potser d’abans. Allà s’organitzaven els anomenats “balls de patacada” i també alguns actes de la Festa Major del barri. La proliferació de partits polítics terrassencs que volien “clientela” del barri varen començar a fer acte de presencia, el monàrquics al saló Imperial, els de Fraternitat Republicana a la Casa del Poble, amb locals a la carretera de Matadepera i, l’Agrupació Catalanista  al Casal Nacionalista del carrer Major de Sant Pere, es a dir ca la Laia. El cop d’estat del Miquel Primo de Rivera va fer plegar veles als locals catalanistes. Quant es proclamà la Republicà, ca la Laia ja s’havia transformat en una tenda de comestibles.

Després de la guerra regentava la tenda, la Paca i més endavant els seu fill Josep Anglada. Amb el temps l’establiment és va convertir en un petit “carrefour”, una botiga-adrogueria on és podia trobar de tot; des de comestibles a pintures. Era una botiga reconeguda a Terrassa i arreu de Catalunya. Es els excursionistes i espeòlegs la freqüentaven a la reserca de carburo pels seus llums.

A la dreta, ca l'Anglada / AMAT

Cap els norata va tancar i es van contruir un edifici de pisos. Cal apuntar que darrera de cala Paca hi havia un corraló amb habitatjes. Al costat de la botiga un passadís que portava als darreres. Per cert, que hi havia un antic projecte, que no va veure la llum de enderrocar la botiga i continuà la carrer de Bonaventura Castellet fins el torrent Monner.