A principis dels anys setanta es va projectar
una autopista entre Barcelona i Terrassa via Sabadell. El final de l’autopista
i la seva entrada a la ciutat es va fer per la rambleta del Pare Alegre. El dia
14 de juliol 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven el
vial i els nous grups de pisos de can Jofresa. El dia 23 de novembre 1976 el
ministre d’obres públiques Leopoldo Calvo Sotelo va inaugurar la seva posada en
servei. Es una de les poques autopistes lliures de peatge de Catalunya.
El final de
l’autopista i la seva entrada a la ciutat es va fer per la rambleta del Pare
Alegre. La conexió esw va projectar constrint un pas inferior des de la
rambleta del Pare Alegre fins a mitja rambla sud, a l’alçada del carrer de
l’Infant Martí. El maig de 1977 arran de començar-se les obres d’aquesl
pas inferior, el fet va agafar per sorpresa al veïnat que es va mobilitzar en
contra del projecte.
Les pluges van retardar el començament de
les obres creant-se innumerables polèmiques, enfrontant l'Ajuntament i els
veïns i comerciants de la zona sud de la rambla que es consideraven afectat
directament per l'obra
 |
| Manifestació contra el deprimit / Fotos Francino-AMT |
L'Ajuntament argumentà la inexistència de
reclamacions dins del termini establert
per la llei i que, el projecte havia estat aprovat en un Ple de l'Ajuntament de
l'any 1972. Però els veïns eduïen que la aprovació es va fer en un època en que
la participació ciutadana, en assumptes municipals, era molt dubtosa.
La campanya de descontent popular va
començar amb la penjada de pancartes al llarg de la rambla amb llegendes com Salven la Rambla i El
paseo lo necesitan los ancianos y los niños. El moment més tens va arribar
quant els operaris van començar a desmuntar el monument del final de la rambla
als 25 años de paz, amb la
concentració de manifestants i la intervenció de la força pública.
Veien el caire que prenia el tema, tot i que
el veïns no volien polititzar-lo, l'alcalde Donadeu va convocar als incipients
partits democràtic per plantejar-hi la problemàtica, acordant-se l'aplaçament
de les obres per donar temps a buscar un altre solució.
El moment polític, arran la mort d'en
Franco, i la marxa de l’alcade
Donadeu com a subgovernador civil de la província va fer possible que el tema
s'anés diluït en l'oblit.
L'any 1985, amb el soterrament del Ferrocarrils de la Generalitat, el
passeig central de la rambla, en aquesta zona, es va desplaçar cap a un costat
i, cap els anys noranta, la entrada de l'autopista es va solucionar amb la
rotonda del Doré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada