Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dilluns, 21 de maig de 2012

La Rambla d'Ègara 4: El deprimit de l'autopista



A principis dels anys setanta es va projectar una autopista entre Barcelona i Terrassa via Sabadell. El final de l’autopista i la seva entrada a la ciutat es va fer per la rambleta del Pare Alegre. El dia 14 de juliol 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven el vial i els nous grups de pisos de can Jofresa. El dia 23 de novembre 1976 el ministre d’obres públiques Leopoldo Calvo Sotelo va inaugurar la seva posada en servei. Es una de les poques autopistes lliures de peatge de Catalunya.
El final de l’autopista i la seva entrada a la ciutat es va fer per la rambleta del Pare Alegre. La conexió esw va projectar constrint un pas inferior des de la rambleta del Pare Alegre fins a mitja rambla sud, a l’alçada del carrer de l’Infant Martí. El maig de 1977 arran de començar-se les obres d’aquesl pas inferior, el fet va agafar per sorpresa al veïnat que es va mobilitzar en contra del projecte.
Les pluges van retardar el començament de les obres creant-se innumerables polèmiques, enfrontant l'Ajuntament i els veïns i comerciants de la zona sud de la rambla que es consideraven afectat directament per l'obra

Manifestació contra el deprimit / Fotos Francino-AMT


 L'Ajuntament argumentà la inexistència de reclamacions dins del termini  establert per la llei i que, el projecte havia estat aprovat en un Ple de l'Ajuntament de l'any 1972. Però els veïns eduïen que la aprovació es va fer en un època en que la participació ciutadana, en assumptes municipals, era molt dubtosa.
La campanya de descontent popular va començar amb la penjada de pancartes al llarg de la rambla amb llegendes com Salven la Rambla i El paseo lo necesitan los ancianos y los niños. El moment més tens va arribar quant els operaris van començar a desmuntar el monument del final de la rambla als 25 años de paz, amb la concentració de manifestants i la intervenció de la força pública.
Veien el caire que prenia el tema, tot i que el veïns no volien polititzar-lo, l'alcalde Donadeu va convocar als incipients partits democràtic per plantejar-hi la problemàtica, acordant-se l'aplaçament de les obres per donar temps a buscar un altre solució.
El moment polític, arran la mort d'en Franco, i la marxa de l’alcade Donadeu com a subgovernador civil de la província va fer possible que el tema s'anés diluït en l'oblit.
L'any 1985, amb el soterrament del Ferrocarrils de la Generalitat, el passeig central de la rambla, en aquesta zona, es va desplaçar cap a un costat i, cap els anys noranta, la entrada de l'autopista es va solucionar amb la rotonda del Doré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada