Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 18 d’agost de 2012

El Llac Petit: misteris, maleficis o llegendes


El Pantà de Can Bogunyà, conegut popularment com el Llac Petit, recull les aigües del torrent de Can Bogunyà, alimentant-se de les aigües de pluja i de les fonts, principalment de la Bardissa i de l’Alzina. Es creu que va ser construït l’any 1907 tot i què la seva utilitat es una incògnita. Hi han dues versions; la primera, és que el propietari de Can Bogunyà construís aquest petit embassament per abastir el camps de la seva masia. Un altre possibilitat es que l’any 1872, Andreu Marí comprà la mina Vinyals per portà les seves aigües a Sabadell. La mina Vinyals, que baixava paral·lela a la rambla, tenia el seu principi prop el passeig del Vint-i-dos de Juliol. La intenció de Marín era prolongar-la per anar a buscar les aigües cap el nord fins a Can Carbonell i possiblement construir un petit Pantà.
El Llac Petit s’ha convertit en lloc d’esbarjo, passeig i excursió, però està marcat per llegendes popular que marquen aquesta zona com maleïda. En aquest pantà hi hagut assassinats, suïcidis, desaparicions que han creat aquesta llegenda
El llac Petit 1910 / Fons Ragon-AMAT
La primera noticia de les que tenim constància d’una mort al llac es de dia 26 de juliol de 1925: tres joves es presentaren a la Comandància de la Guàrdia Urbana per informà que junt amb un altre company, Antoni Boada i Ballbè de 27 anys, es trobaven banyant-se al Llac Petit i que quan aquest últim s’endinsa a l’aigua i es capbussar, desapareixent. Segons els seus company no sabia nedar.

A la dècada del anys vuitanta es va trobar un cadàver al costat d’una escopeta.
També l’any 1994 la policia va buscar per les immediacions del llac el cos desaparegut d’un joier assassinat, que segons la policia devia estar per la zona.

El 2 de setembre de 1999 quatre nois d’excursió prop el llac van decidir pujar a un turó pròxim. Un d’ells de 10 anys es quedar al costat del llac. Quan retornaren els companys, el nen estava surant despullat en el pantàt. La policia que va investigar el cas dictaminà que s’havia tret la roba per banyar-se i que s’havia ofegat.

El 12 de Abril de 2006 un caminant va avisà a la policia que havia vis un cadàver surant al llac petit. Poc després arribaren al lloc el bombers i patrulles de la policia. El cadàver era d’un home de 35 a 40 anys lligat de peus i mans i amb signes evidents d’haver estat assassinat. El cos no va poder ser identificat, a més que ningú reclamà la seva desaparició.

En el fons del llac s’han trobat, algun cotxe, gran quantitat de motos i objectes varis
El pantà de Can Bogunyà / Foto Joaquim Verdaguer
El llac Petit també es un centro de culte para grups espirituals i esotèriques, edemes, es un lloc marcat per llegendes i fenòmens, fins i tot hi ha grups que van al pantà a realitzar meditacions i invocacions, doncs, diuen, el lloc està carregat d’energia que hi ha que segons favorable per aquest tipus de oracions.
De les llegendes i les pròpies experiències d’alguns testimonis, en el pantà diuen “produeixen estranyes aparicions d’ombres i fantasmes durant la nit, fins i tot s’escolten veus, i s’experimenten olors desagradable, a més d’alteracions en el camp magnètic”.
El que si cert que degut al incivisme dels visitants del llac, siguin excursionistes, persones que van a passejar el gos o famílies fent picnic, de quant en quant grups de voluntaris fan neteja de la zona, omplin bosses i bosses de brosses

Fonts consultades:
Crónica Social. 27 de juliol 1925
El Dia 27 juliol 1925
Mundo Parapsicologico. Revista digital dedicada a la divulgación del mundo del misterio.
VERDAGUER, Joaquim. Rieres i torrents del treme de Terrassa. Mina d’Aigües de Terrassa. 2000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada