Després de
l’annexió del poble de Sant Pere a Terrassa, l'any 1904, el barri va veure la
seva expansió cap al nord, al llarg de la carretera de Matadepera i del carrer
de la Llibertat,
ocupant les terres de can Tusell, can Fatxó.
L’any 1917 en el pla urbanístic de Can
Pous, entre el carrer de Bartomeu Amat i el torrent de Vallparadís, es van
denominar els seus carrers amb noms de velles aspiracions patriòtiques
catalanes; Independència, Triomf, Autonomia, Ordre (avinguda de l’Abat Marcet),
això sí, conservant al bell mig el carrer de Can Pous (actual Francesc
Salvans). Arran la carretera de Matadepera es va obrir un carrer de 14 metres d’amplada, però
entre el carrer d’Ègara i el lloc es estava previst edificà un nou mercat no hi havia cap casa i,
a més, hi havia l’obstacle del pas del torrent de Vallparadís. Després d’arrecerar-lo
la connexió fou més fàcil. Poc a poc es
van anar edificant algunes cases, però no va ser fins l’any 1928 en què es va
inaugurar el Mercat de Sant Pere al bell mig de la plaça del Triomf, que es va
intensificar la urbanització i edificació de la zona.
També per la banda oest en terres del Pla
de l’Ametllera, la urbanització prengué una forta embranzida, obrint-se nous
carrers amb l’edificació de cases arran la carretera de Rellinars i del carrer
Pla de l’Ametllera.
 |
| El Mercat de Sant Pere. 1930 / Arxiu Tobella |
En un principi
el proveïment de queviures, principalment de carn en aquesta barriada, es feia
en un quiosc situat a la placeta de la
Creu de Sant Pere, construït el 1915. La insuficiència
d’aquest servei va moure l’Ajuntament a projectar la construcció d’un mercat.
El dia 8 de desembre de 1928 s’inaugurava el nou edifici en terres de can Pous,
al bell mig de la plaça del Triomf a l’extrem de ponent del novell carrer
Ample.
En l’acte de inauguració
compta amb la presència de les màximes autoritats locals, encapçalades per
l’alcalde Josep Ullés. La benedicció del nou edifici fou a càrrec del prior del
Sant Esperit, ajudat pel rector de Sant Pere, Josep Homs. Després dels parlaments,
el veïnat i curiosos pogueren visitar la instal·lació, mentre la Banda Municipal
amenitzava l’acte.
El quiosc de
la placeta de la Creu
fou enderrocat i el centre econòmic de la zona es traslladà del nucli antic del
carrer Major de Sant Pere, a redós del nou mercat.
L’edifici, de
propietat municipal, és obra de l’arquitecte Melcior Vinyals i va tenir un cost de
169.000 ptes. És un exponent de l’arquitectura noucentista de Terrassa. Es
construeix un edifici d’una sola nau rectangular d’una superfície de 840 m2, amb entrada als dos
extrems i dues ales més baixes i estretes pensades per donar amplitud i llum
zenital a l’edifici.
El mercat ocupa la part central de la plaça del
Triomf. La disposició interna de l’edifici es reflecteix a l’exterior amb
pilastres adossades als murs laterals de la nau. L'estructura del mercat és de
ferro, i el parament d'obra i arrebossat. La coberta és de teula plana de
ceràmica. Les dues façanes principals són arrodonides a la part superior i
presenten quatre grans finestres verticals separades per parelles per la porta d'accés,
ambdues façanes amb coronament motllurat. A la façana de llevant es pot veure
un rellotge i una campana i està format per
una llarga nau rectangular i dues ales laterals més baixes i més estretes. Té
un rellotge i un campanar a la façana de llevant.
El mercat és destinat a la venda de productes i
articles d'alimentació de tot tipus. L'interior del mercat es distribueix en
dues parts articulades per un nucli central que actualment fa les funcions de
bar. Una de les parts és la dedicada principalment a la venda de peix i pesca
salada, i l'altra fonamentalment a la venda de carn, fruita i verdura, tot i
que a l'exterior hi ha instal·lades algunes parades de fruita, flor i verdura
que originàriament ocupaven tot el perímetre exterior del mercat.
 |
| El mercat de Sant Pere. Foto Rafael Aróztegui |
En els seus inicis, el mercat comptava amb 71 llocs
de venda a l'interior i 63 a
l'exterior; actualment hi ha 42 llocs de venda distribuïts en base a dues
fileres centrals, circumval·lades per dos passadissos de dues alineacions
laterals, nou de les quals són mòduls de venda que es troben a l'exterior en
uns porxos on els pagesos instal·len les seves parades de fruita i
verdura.
La situació del mercat al mig de la plaça
del Triomf a portat a la confusió sobre el seu nom, anomenant-lo «Mercat del
Triomf». També se l’havia conegut com el «mercat de dalt», per diferenciar-lo
del Mercat de la
Independència
El dia 8 de desembre de 1978 l’Associació de Veïns de
Sant Pere organitzà uns actes per celebrar el cinquantenari del Mercat; amb una
audició de sardanes, cercavila i jocs pel menut i, l’actuació de l’Esbart
Dansaire de Rubi a la Sala Crespi.
Per deixar constància de la diada, es va descobrir una placa marbre commemorativa
amb el text següent: «1928 – 1978. 50è aniversari del
Mercat. AV. Sant Pere i venedors del Mercat»
Fonts consultades:
Crònica Social. El Dia 10 desembre de 1918
Ajuntament de Terrassa. Viure la Ciutat. Comerç. Mercats i
fires. Mercats Municipals
RAGON, Baltasar. Carrer
Ample. El Dia. 31 juliol 1935. p.1
BOIX, Josep. El
mercat del Triomf, el bar Esportiu y la calle Salvans. Diari de Terrassa. 8
març 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada