Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 2 de setembre de 2012

El Grup Escolar Torrella

 
L'ensenyament a Terrassa a finals del segle XIX era molt precari. Cap a la dècada dels anys 70 només hi havia una escola pública, les demés eren privades o religioses, això pel que fa a l'ensenyament primari, no així en el secundari que només podia gaudir-ne del Reial Col·legi Terrassencs (actual Escola Pia).
Es l'any 1885 l'Ajuntament, volen donà un cop de timó a defecció de la instrucció pública, projectà la construcció de 7 escoles integrades en tres grups escolars.
El anomenat grup A estaria situat a la part de llevant del passeig entre l'actual Mútua i l'Hospital de Sant Llàtzer. L'escola acolliria 100 nens i 60 nenes i estaria dividida en dos blocs separats per una via central.
El grup B es construiria on abans hi havia l'antic hospital, prop el portal de la Guia, es dir a la part de l'actual Mercat de la Independència que dona a la Rasa. L'escola tindria capacitat per 60 nens i 60 nenes.
El grup C s'ubicaria entre els carrers de Sant Valentí, de Sant Leopold i de Sant Isidre, es dir on fins fa poc, un part del terreny, l'ocupava la caserna de la Guardia Civil.
Les normatives i condicions per a la seva construcció tenien que seguir els següents paràmetres: les aules tenien que estar a les plantes baixes separant les dels nens i les nenes. El pisos superior serien les habitatges dels mestres.
Cada grup tindria: vestíbul, guarda roba, cel·les de reclusió, gimnàs, galeries o patis coberts, patis de recreo, comunes inodores amb aigua corrent i en un dels tres una biblioteca. Les parets tenien que ser incombustibles i a cada classe hi hauria un servei d'aigua potable per a les necessitats de neteja dels infants i una font a cada pati. La ventilació i calefacció estarien subjectes a una temperatura estable de 15 graus
En el Ple de la Corporació del 8 de gener de 1885 s'aprova el projecte facultant a l'arquitecte Ubaldo Iranzo perquè procedeixi a la formació de l’oportú projecte, el qual no es va portar a mai a terme. Terrassa continuaria amb les seves precàries i obsoletes escoles públiques, creant-se algunes de migrades no essent fins entrat el segle XX quan es faria el Grup Escolar Torrella a la Rambla cantonada amb el carrer de Gutemberg.
Grup Escolar Torella 1918 / proc. Rafael Aróztegui
El 11 s’abril de 1910 Antoni Torrella i Maurí cedia a la Ajuntament una porció de terreny amb la condició que s’utilitzes per efificar una escola. L’espai estava situat a la rambla d’Ègara, contoner ambs els carrer de Gutemberg i d’Antoni Torrella. El grup escolar es va inaugurà el 5 de novembre de 1916. Aquest dia es va celebrar una gran festa per l’ensenyament: va inauguar-se el pavelló de l’Electricistes a l’Escola Industrial i el Grup Escolar Torrella, amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Valentí Carulla, de l’alcade Josep Ullés i demés personalitats. Després d’un apat a l’Hotel Peninsular, les autoritats enfilaren cap a la rambla precedits per dos macers i la Banda de Musica. Ja en l’edifici el prior del Sant Esperit, Josep Molera, beneir l’escola i, en una de les sales del mateix es van desemvolupar els actes d’inauguració. Va ser un dels edificis emblemàtics del modernísme terrassencs amb l’estill inconfusible de l’arquitecte Coll i Bacardí a semblança del parc de Desinfecció i la capella de Can Boada, marcaven la silueta de dues naus laterals enllaçades per una central més baixa en forma d’absis, essent, a principi de segle, l’edifici més alt d’aquelles contrades.
Grups d'alumnes de l'escola 1923 / Proc. Anselm Oliveras-AMAT
Amb la construcció d’aquesta escola municipal, l’Ajuntament donava cabuda a una gran necessitat dins l’ensenyament públic a Terrassa.
El seu immillorable emplaçament a l’altra banda de la riera del Palau va donar una imatge modernista en aquest indret entre els carrers de Gutenberg, on tenia la entrada, l’ampli pati arrecerat a la rambla d’Ègara i el lateral de tramuntana al llarg del carrer de Torrella.
El Grup Escolar Torrella 1925 / Fons Ragon-Amat
L’ensenyament públic a Terrassa va tenir una evolució precaria en quant a instal·lacions escolars. Durant la Republica es va inaugurà l’Escola Genesca per al carrer de Sal·lari per donar cobertura a la barrida de Sant Pere. L’any 1951 s’inaugurava el Grup Escolar Bisbat d’Ègara, al carrer de Sant Marià. El 1961 es posaven en marxa tres nous grups escolar; Abat Marcet, Germans Amat i Ramon i Cajal
Escolars jugant al pati de l'Escola / Fons Ragon-Amat
A conseqüencies de la rierada del 1962 la part dels patis del Grup Escolar Torrella van queda molt afectada

El dia 2 novembre de 1966 s’inaugurava l’Escola França a la part nord del barri de Ca n’Aurell. Va ser batejada amb aquest nom en honor al país veí que, mitjançant una subscripció popular francesa, va finançà aquesta escola, amb motiu de les rierades del 1962. Aquest centre assumí les funcions del Grup Escola Torrella. Aquest malauradament l’any 1968 fou enderrocat per donà pas a un alt edifici d’habitatges. Terrassa perdia una de les seves joies del modernisme davant el fet especulatiu que imperava en aquella època a Terrassa

Fons consultades:
Ajuntament de Terrassa. AMAT . Llibre d'actes del Ple núm. 15, pàg. 18, dia 8 de gener 1885.
Ajuntament de Terrassa. AMAT. Plano general de la Ciutat, 1 juny 1885
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)
Crònica Social. 6 novembre de 1916. p. 1
La Comarca del Vallès. 6 novembre de 1916. p.1, 2 i 3

1 comentari: