L’arribada de l’electricitat a Terrassa

A finals del segle XIX, en un moment que els terrassencs havien deixat de banda les llànties d’oli o les espelmes per la llum de gas, va arribar l’electricitat a Terrassa.

Francecs Giralt i Serrà / Fons Ragon-AMAT

El terrassenc Francesc Giralt i Serrà fou un home de grans iniciatives. Es pot dir que fou la persona que va introduir l’electricitat a la nostra ciutat i també del telèfon. L'any 1884, va instal·lar una petita central elèctrica particular que donava llum a l'Ateneu i a alguna casa particular. També aquell anys va muntar un generador en el Vapor Galí del carrer de la Rasa. El muntatge consistia en tres “làmpares” d’arc voltaic alimentades per una dinamo Bruch, exportada d’Amèrica, que donava una llum molt blanca, que pel que sembla va fer furor entre els terrassencs. Fou el mateix Giralt qui va posar uns llums a casa del seu amic Salvador Arc, rellotger instal·lat al carrer de la Font Vella número 18.

L’any 1893 el Centre Industrial Terrassenc va posar a prova una il·luminació per a particulars, instal·lant el fluid a la Botiga Biosca, a la farmàcia Coll i a la barberia Neia del carrer de Sant Pere, i a cal Sanana del carrer Major, donant molt bon resultat.

Societat General d'Electricitat / Fons Ragon-AMAT

Però la instal·lació definitiva de l’electricitat, no va portar-se a cap fins l’any 1896 quant davant del notari Ramon Estalella es signà l’escriptura de la nova Societat General d’Electricitat, amb domicili al carrer Cremat núm. 27, amb l’objectiu de produir electricitat per tal d’arrendar-la per l’enllumenat públic, pels particular i per altres usos. La societat es constituïa amb 60.000 ptes. de capital, representant en accions de 250 pessetes cada una. El 31 de gener aquesta central elèctrica començà a subministrar fluid elèctric per l’enllumenat als seus abonats. Funcionava a partir d’un generador de vapor, tres motors de gas model Crossley i unes quantes dinamos Crompton. Un total de 14.600 bugies a plena potència que generaven 34.080 watts.

L’any 1904 el gerent era Jaume Parrot, la cotització se situava en 0’70 pessetes el quilovat, la qual cosa equivalia a que el luxe de gastar aquest fluid només estava a l’abast de les cases més acomodades. 

Enllumentat públic

L’ant 1907 va inaugurar-se l’enllumenat públic al carrer de Sant Pere per mitjà d’arcs voltaics, i el 1924 als carrers de la Font Vella i Gavatxons. Després va continuar estenent-se per altre carrers. Cada fanal tenia un interruptor que un fanaler amb un pal havia d’accionar per encendre i apagar cada dia. Fins els anys 50 van conviure els fanals de gas i d’electricitat.

En terrenys de la família Busquets, al carrer de la Unió, la Societat General d'Electricitat va construir una nova central productora, que es va inaugurar el 1908. L’edifici d’estil modernista obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, està format per dues naus de maó vist cobertes amb volta catalana. Aquest coronament sinuós n’és l’element més característic, així com el ritme de les obertures, d’arc rebaixat. A la façana encara es conserva un rètol de ceràmica vidriada amb la inscripció del nom de la societat.

La Societat l’any 1911 va instal·lar un nou motor amb dinamo de 100 cv. per tal de respondre a l’augment de la demanda de fluid local. També contracta fluid de la Barcelonesa d’Electricitat. Començava a generalitzar-se  la sol·licitud de fluid per les empreses tèxtils, que poc a poc anaven abandonant les velles màquines de vapor.

Treballadors del gremi d'electricistes / Fons Ragon-Amat

Fins aquell moment la Societat General d’Electricitat va tenir el monopoli del ram a Terrassa. Un any després altres companyies foranes varen entrar en competència amb ella, com la Societat Energia Elèctrica de Catalunya que s’establia pel seu compte  amb una sub-estació a la carretera de Rubí. Amb la seva presència va ser quan les dues companyies varen començar a estendre cables soterranis. Finalment entrava en la lluita una tercera companyia, Riegos y Fuerza del Ebro, més coneguda com «La Canadiense», que va acabar comprant les dues primeres signant un conveni de societat per repartir-se les zones entre Terrassa, Sabadell i Manresa. La nova societat conservà el primitiu nom de Societat General d’Electricitat

Molts anys després, la companyia va ser adquirida per FECSA. Es per això que la veu popular coneix l’edifici del carrer de la Unió com «la FECSA».

L'edifici convertit en un restaurant / Pobles de Catalunya

La modificació del pati de la Societat General d’Electricitat com a zona urbanística va comportar la prolongació del tram del carrer de la Vila Nova entre el carrer Cremat i el carrer de la Unió al qual se li va assignar el nom de carrer Joan Coromines, continuant denominant-se carrer de la Vila Nova el tram de carrer existent entre el nou carrer i el raval de Montserrat. Aquesta rectificació s’aprovà per decret el 25 de febrer de 1998. L’any 2002 l’edifici de la Societat General d’Electricitat va ser reformat transformant-lo en un establiment de restauració, que va conservar l´estructura original de Muncunill i, al soterrani, l’antiga carbonera del Vapor.

Fonts consultades

AA. DD. Història Industrial de Terrassa.. Diari de Terrassa. – Lunwerg Editores. Terrassa 1998

AA. DD. Història Industrial de Terrassa II. Diari de Terrassa. – Lunwerg Editores. Terrassa 2000

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Hospital de Sant Llàtzer. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa 1981

TAPIOLES, Judit.L’arribada de l’electricitat a Terrassa.. Impacte, núm. 59, 21 gener 1989, p. 28

Arxiu Tobella. L’electricitat arriba a Terrassa.. Claxon, núm. 68, 3 de març 1986

RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa