Grans escenificacions nadalenques

El Pessebre d’Egara

El Casal de Sant Pere va organitzar, per les festes de Nadal de l’any 1966, el primer pessebre vivent de Terrassa, al bell mig de les esglésies de Sant Pere, i que va ser conegut com a Pessebre d’Ègara. El públic va viure la representació seguint un recorregut que els portava pels diferents diorames escenificats. L’estrena es va fer a la sortida de la Missa del Gall i degut a l’èxit de públic es van fer diverses representacions al llarg de les festes. En la seva organització i actuació hi col·laboraven un total de 147 persones i una burra. Els anys següents el pessebre es va consolidar com un del actes obligats de les festes nadalenques.

El pesebre d'Egara / proc. Miquel Verdaguer

L’any 1968 van presentar-se gran modificacions. L’organització es va fer conjuntament amb l’Església Evangèlica Betel, donat que aquell era l’Any Internacional dels Drets Humans i es va creure que era una bona manera d’acostament entre ambdues confessions cristianes, malgrat les reticències d’alguns sectors de l’església catòlica que no veien amb bons ulls aquesta col·laboració, tot i que al programa de mà hi havia escrits dels rectors de les esglésies de les parròquies terrassenques i dels pastors de les evangèliques recolzant la iniciativa. Durant l'edició del 68 un canvi substancial va ser que el públic estava estàtic en una graderia i les diverses escenificacions es desenvolupaven a l’espai entre l’església de Santa Maria i la rectoria.

El pessebre d'Egara / proc. Miquel Verdaguer

El canvi de rectorat a la parròquia de Sant Pere l’any 1970, la pressió jeràrquica que considerava contraproduent la col·laboració amb els evangelistes i, el fet que el Casal de Sant Pere es va veure obligat a acceptar una autonomia administrativa que no li podia permetre afrontar les despeses d’organització, van fer desistir de tornar a representar el Pessebre d’Ègara, que així va desaparèixer del cicle nadalenc terrassenc.

Breviari de les vetlles de Nadal

Aquest va ser un gran muntatge on s’hi barrejaren la música, l’art dramàtic, la dansa, el cant coral i la cultura popular. Aquest breviari va transportar els terrassencs a un món misteriós i desconegut, va aproximar el públic nadalenc als drames litúrgics medievals en un escenari com el de la Basílica del Sant Esperit. El dia 22 de desembre de 1989 fou la jornada escollida.

L’expectació que va despertar la seva difusió no va decebre els assistents. Es va poder contemplar la recuperació i adaptació de diversos elements escènics en el marc de la mitologia i del simbolisme de l’època medieval. Aquest drama litúrgic s’ambientà en les festes nadalenques amb la interpretació de cants i danses populars de la baixa edat mitjana: Salterello, la Manfredina, La Rota o Ara Lausetz. Seguidament la presentació del drama i contingut dels Sermons de Quaresma de Sant Vicent Ferrer, el Del Gènesi al Nadal, el Ordo Prophetarum, La Tierche Estampie Real, el Cant de la Sibil-la, Quant ay lo món.

L’Esbart Terrassa de l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits va ser l’impulsor del projecte. La col·laboració del Cor Montserrat, de Turba Musici, dels Geganters de Terrassa, del grups de Drac de Terrassa i dels Diables de Terrassa fou també essencial. També hi van intervenir els grups de la Mulassa del Pi de Barcelona, el Bou de Tortosa, el Drac de Pacs del Penedès, l’Àliga de la plaça Nova de Barcelona i el gegant de Can Roca de Terrassa. La direcció va ser a càrrec de Lluís Puig, Joan Casals i Jaume Girona, aplegant unes 150 persones entre actuants i col·laboradors.

El Cant de la Sibil·la

El concert de Nadal de l’any 1997 va tenir com a peça central El cant de la Sibil.la, una adaptació d’un manuscrit anònim del segle XV que es va trobar a Sant Bartomeu del Grau. Aquest versos, que tingueren una gran acceptació popular, varen ser prohibits pel Concili de Trento.

El Cant de la Sibil·la / Monset Saludes-Arxiu Tobella

Com a preàmbul del concert celebrat el 19 de desembre de 1997, la plaça Vella va prendre un caire medievalista en acollir un grup de dansaires que, representant a la gent del poble dels segles XIII i XIV, rememoraven el costum de dansar, en aquella època, abans d’assistir a la missa del Gall. El públic que s’aplegà a la plaça davant de l’església del Sant Esperit va poder contemplar com un grup de personatges amb torxes i abillats amb vestimentes medievals s’apropaven des del carrer dels Gavatxons i que en el monent d'arribar a la plaça encenien una pila de troncs i dansaven al seu voltant interpretant danses inspirades en la documentació del Llibre Vermell de Montserrat. En aquesta coreografia hi van participar membres dels Esbarts Terrassa, Sant Cugat i Egarenc, amb la col·laboració dels Diables de Terrassa i animats per la música dels Ministrils del Raval. En acabar, els dansaires i el públic en general entraren a la basílica mentre sonaven les campanes del temple. Envoltant  l’altar féren acte de presència els components del Cor Montserrat, vestits completament de negre i que interpretaren la missa i el motet a sis Tu es Petrus, del músic renaixentista Giovanni Pierluigi da Palestrina. La segona part del programa va estar dedicada al Cant de la Sibil.la interpretada pel mateix cor i la soprano Elena Copons i l’actor Santi Pons acompanyats pels Ministrils del Raval. La peça va aixecar grans aplaudiments del públic assistent que atapeïa la nau central del temple

Fonts colsultades:

Casal de Sant Pere. Programes de mà del Pessebre d’Egara dels anys 1968 i 1969

CASALS, Teresa, GARRICH, Josep i VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas Casal de Sant   Pere. Terrassa 1993

Diario de Terrassa. 22 desembre 1989

Diario de Terrassa  27 desembre 1989

Diari de Terrassa. 23 desembre 1997