L’onze de setembre Catalunya celebra la seva Diada Nacional, malgrat commemorà la caiguda de Barcelona davant les forces borbòniques de Felip V i la imposició del dret de Nova Planta que anul·lava les constitucions i les institucions pròpies del Principat. Durant la Renaixença, a mitjans dels segle XIX, la data de l’onze de setembre prengué força com a símbol per recuperar les institucions i constitucions catalanes. Historiadors i poetes feren palès aquest record de la derrota i de la pèrdua de llibertats. Especial significació tingué en aquest sentit els Jocs Florals, on es feia moltes referències als fets del 1714. A finals del segle XIX l’Ajuntament de Barcelona va plantar en un dels carrers de la ciutat una estàtua a Rafael de Casanovas, conseller en cap en la defensa de Barcelona. L’any 1901 la policia detenia a una colla de joves nacionalistes que havien fet una ofrena floral als peus de l’estàtua. Uns dies després les autoritats municipals i representants dels partits nacionalistes feien una ofrena conjunta com a desgreuge del que havia significat la detenció dels joves. Amb aquest fet es va institucionalitzar l’ofrena anual als peus de l’estàtua i que ha perdurat en el temps.
A Terrassa es celebraven misses i vetllades commemoratives, amb parlaments de destacats polítics nacionalistes. La Corporació Municipal s’afegia oficialment a la festa patriòtica enviant a Barcelona una corona de flors naturals als peus de l’estàtua de Rafael de Casanovas. També posant la bandera catalana al balcó de l’Ajuntament terrassenc.
Aquesta ofrena només ha estat suspesa durant les dictadures de Primo de Rivera i del general Franco.
En contra de les prohibicions de les dictadures hi hagué durant aquesta diada rebrots nacionalistes que foren durament reprimits per les forces de l’ordre, principalment en el marc de les manifestacions socials i nacionals dels anys seixanta i setanta.
 |
| La primera celebració a la plaça 1979 / Rafael Aròztegui |
Després de quaranta anys de no realitzar-se a Terrassa, el 10 de setembre del 1976 es va celebrar la primera manifestació en el seu record. Va ser la prèvia de la manifestació del dia següent a Sant Boi de Llobregat. La de Terrassa tot i no estar autoritzada i tenir forta vigilància policial, no es va produir cap incident. Amb una participació d’unes cinc mil persones demanant l’estatut, la manifestació va recorrer la rambla d’Egara. Encapçalaven la mateixa polítics catalans destacats com Joan Reventós, Antòn Cañellas i Joan Colomines. A l’any següent es va celebrar amb una concentració a la Plaça Vella. El 1979 l’Ajuntament democràtic va inaugurar la plaça Onze de setembre, que abans portava el nom de la División Azul. El 1980 el Consistori municipal organitzà el primer acte institucional al saló de Plens amb una conferència de l'historiador Jaume Sobrequés. Aquest acte acompanyat d’alguna inauguració s'ha vingut desenvolupant al llarg dels anys a Terrassa el dia 10 de setembre. Cap els anys vuitanta a la plaça Onze de Setembre es celebraven ballades sardanistes, trobades de gegants, entre molts d'altres. L’any 1993 Convergència Democràtica de Catalunya iniciava el costum de dipositar una ofrena floral al bell mig de la plaça Onze de Setembre. L’any 2002 s’inaugurava un monòlit i una placa d’homenatge als fets de la diada. A partir d’aquest any la ofrena la fan conjuntament tots els partits democràtics.
 |
| Ofrena floral / Badia Casanova-AMAT |
El monòlit d’una alçada de 1 m. portava al frot gravades les quatre barres i una placa amb la llegenda següent «Plaça de l’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya. L’onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió que va enfrontar la Casa d’Austria amb la Casa dels Borbons, la ciutat de Barcelona va haver de capitular davant les tropes de Felip V després d’un setge de 14 mesos. Aquest fet va significar la supressió delñs drets i les llibertats poópies de la ciutadania catalana, així com la imposició del Decret de Nova Planta a tota la nació catalana. L’assalt i saqueig de la vila de Terrassa per les tropes borbòniques es va produir els dies 3, 4, i 5 de setembre de 1713. En memòria d’aquells fets històrics i homenatge de les persones que hi van pedre la vida tot defensant les llibertats. 10 de setembre de 2002»
El any 2009 procedí a la remodelació de la plaça i el monòlit fou retirat i la placa resituada en el parterre.
 |
| Escultura al Vent / Joaquim Verdaguer |
La diada de l’any 2009 s’inaugurava a la plaça l’escultura «Al Vent», obra de l’artista Albert Novellón, que representa les quatre barres onegant amb una sensació de moviment contant. El monòlit fou retirat i la placa resituada en el parterre al costat del monument
 |
| Ofrena de ERC / Joaquim Verdaguer |
Cada any una setmana abans de la Diada aquest partit reivindica amb aquest acte els fets que varen tenir lloc els dies 3, 4 i 5 quan els castellans i francesos saquejaren i incendiaren la vila. Molts vilatans salvaren la vida fugint cap a les muntanyes. L'únic record que resta d'aquells funestos tres dies es la dedicació d'un carrer al pare Fra Llaurador. La seva persona ha quedat en la memòria dels terrassencs com el pare franciscà que conjuntament amb el pare Garriga van frenar la barbàrie de les tropes de Felip V. (vegeu en aquest blog “Terrassa i el seu Onze de setembre”)
La placa metàl·lica daurada col·locada a la façana de la Casa del Poble porta la inscripció següent: «En memòria de l’ocupació, saqueig i incendi de la ciutat de Terrassa del 3, 4 i 5 de setembre de 1713 per part de les tropes borbòniques de Felip V i de tots aquells/lles terrassencs que des d'aquell dia han continuat la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya / En homenatge».
 |
| La marxa de les Torxes / Ferran Lozano |
L’any 2011 es va instaurar un nou acte a celebrar cada 4 de setembre: La marxa de torxes. Aquesta manifestació organitzada per la Comissió pel 4 de Setembre, va tenir continuïtat el 2012, començant per un pregó a la plaça Vella a càrrec del president del Centre Excursionista de Terrassa, Francesc Muntada i tot un seguit d’una cercavila de torxes per el carrer de la Font Vella fins el convent de Sant Francesc i, retorn pel carrer de Sant Pere fins a la Torre del Palau on acaba l’acte.
Fonts consultades:
CAMPRUBÍ, Marina. La desfeta del 4 de setembre. El 9 Nou. 12 setembre 1994, pàg. 4
PERALTA, Miquel. L’Onze de setembre. Diario Terrassa, 11 set. 1980
PERALTA, Miquel. L’Onze de setembre. Diario Terrassa, suplement, 10 set. 1982, p. 4 i 5
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
