Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 11 de gener de 2013

Els Plans Generals d’Ordenació de Terrassa 1951 – 1983 (2)


1951 Pla Baldrich de la Comisió Superior de Ordenación Provincial

A principis dels anys cinquanta pren les rendes de la planificació urbanística terrassenca l’arquitecte Manuel Baldrich depenent de la Diputació de Barcelona. L’arquitecte presenta un planejament innovador i agosarat  per l’època, pensat per molts anys enllà a l’entrada del segle XXI. Projectava la ciutat dividida en perímetres el 10% de cada un d’ells seria zona verda. Es soterrarien els passos a nivells dels ferrocarrils i es procediria a una modificació del centre urbà amb la ampliació del carrer de la Font Vella com a eix central. En l’àmbit del torrent de Vallparadís es procediria a la seva transformació en Parc amb una via de circulació central i zones esportives. L’Ajuntament desestimà el Pla per exagerat i fantasiós a més, també, per les pressions rebudes pel novell i agressiu moviment especulador de l’època franquista.

La no acceptació o congelació d’aquest pla comportà l’anarquia urbanística dels anys propers i les seves conseqüències com per exemple la edificació vertical dels grups de Sant Llorenç i de Montserrat o la previsió nula en els nous barris com el de La Maurina.

Pla Baldrich 1951 / Gerencia Urbanisme-AMAT

1965 Pla General de Joan Baca

La no acceptació de del Pla Baldrich per part de l’Ajuntament i el compromís d’aquest de fer una contraproposta, comporta que l’administració encarregues  a l’arquitecte municipal Josep Pratmarsó, ajudat per el també arquitecte Jordi Alsius, refer l’estudi inicial d’en Baldrich aprofitant del mateix les modificacions urbanes factibles, menyspreant  tot allò inacceptable i utòpic pel Consistori terrassenc. L’any 1958 amb set anys de retràs, és presentava la nova proposta que no arriba a provar-se.



Degut a les conseqüències de les rierades del 1962 i la posada en marxa del Pla d’urgència amb les conseqüents contradiccions amb els plans anteriors, es va fer patent la il·legalitat urbanística terrassenca al no tenir aprovat cap pla des de l’any 1933.

Per tant l’Ajuntament encarregà a l’arquitecte municipal Jan Baca la confecció d’un nou pla. Amb la documentació precedent i els estudis de Pratmarsó i Alsius, va fer una revisió tenint amb compta el desgavell urbanístic que s’havia produït amb l’onada migratòria de l’època. La ciutat havia passat de 70.000 habitats l’any 1955 a 117.000 el 1964.

Corria la llegenda urbana que en un congrés urbanístic internacional celebrat a Sevilla, uns arquitectes japonesos havien posat com exemple Terrassa com la ciutat més mal urbanitzada del món.

El 30 de novembre del 1965 el Ministerio de la Vivienda aprovada el Pla de Ordenació de Terrassa.

Tant en el plantejament de l’Alsius com en la revisió total d’en Baca es contemplaven els vells somnis dels terrassencs de soterrar el ferrocarrils i la transformació del torrent de Vallparadís en parc com eixos centrals. Un dels punt forts era la reforma del centre històric; la gran plaça Vella amb la torre del Palau al bell mig i la eixamplament del carrer de la Font Vella, temes ja tractats en els capítols monogràfics. També es contemplava l’enderroc del Mercat de la Independència per deixar més espai al trànsit rodat i a l’aparcament.

L’any 1973 es va presentar una revisió del Pla de l’any 1965 que no es va aprovà.



1983 Pla General d'Ordenació

Amb l’entrada de l’Ajuntament democràtic l’any 1979 es projectà un nou Pla d’Ordenació. En un principi es confecciona un Pla Plurimunicipal de Terrassa que compren els municipis Terrassa, Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Llorenç Savall, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. L’any 1979 s’envia per la seva consulta als Ajuntaments esmentats.

També es confeccionà el Catàleg d’Edificis d’interès Històric-Artístic 1981 que va perpetra la regulació del patrimoni urbanístic. Molts edificis per desídia, especulació o ordenació urbanística del moment, havien estat  malmesos o enderrocats; el Grup Escolar Torrella, la Casa Alegre del carrer del Nord i tot un seguit de magatzems modernistes de la ruta dels viatjants. A finals del anys setanta, sense l’empara del dit catàleg, degut a la pressió ciutadana es va poder salvar del pic; la fàbrica Aymerich Amat i Jover, el Gran Casino i el magatzem Farnés.

A principis dels any vuitanta es creà la Gerència Municipal d’Urbanisme, en un principi per a desenvolupar un nou Pla d’Ordenació el qual es va aprovà l’any 1983.

Vint any després, el 2003, s’aprovava la revisió de l’anterior Pla per tal de redissenyar urbanísticament la ciutat pels pròxims 15 anys.
Terrassa 1992 / Jordi Canyameres-AMAT
Fonts colsultades:

Arxiu Històric Comarcal.

Arxiu Històric de Terrassa. Pla general Josep Pratmarsó. 1949

Arxiu Històric de Terrassa. Pla Baldrich. 1951

Arxiu Històric de Terrassa. Proposta de pla de Josep Pratmarsó. 1958

Arxiu Històric de Terrassa. Pla d’urgència per les riades. 1962

Arxiu Històric de Terrassa. Pla general de Joan Baca. 1965

Arxiu Històric de Terrassa. Revisió del Pla general de 1965. 1973

Arxiu Històric de Terrassa. Pla general d’ordenació. 1983

Gerència d’Urbanisme. Pla general urbanístic municipal POUM. 2003

BOIX, Josep. Historia de los Planes d’Ordenación de Terrassa (IV): El Plan Baldrich 1951.Diario de Tarrassa. Suplement núm. 6, 1 febr. 1983, p. 1, 2 i 3

BOIX, Josep. Historia de los Planes d’Ordenación de Terrassa.El llamado Plan Baca 1965.Diario Terrassa. Suplement núm. 7, 8 febr. 1983, p. 1, 2 i 3

BOIX, Josep. Historia de los Planes d’Ordenación de Terrassa (VIII): Reflexiones sobre el catàlogo. Diario Terrassa. Suplement núm. 11, 1 març 1983, p. 1, 2 i 3

BOIX, Josep. Historia de los Planes d’Ordenación de Terrassa. (IX): Reflecciones sobre el catálogo. Diario Terrassa. Suplement núm 12, 8 març 1983, p. 1, 2 i 3

BOIX, Josep. Historia de los Planes d’Ordenación de Terrassa. (X): Reflecciones sobre el catálogo. Diario Terrassa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada