Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 16 de gener del 2013

Els Tres Tombs a Terrassa


La festa patronal dels gremis més celebrada pels terrassencs es la dels traginers o més coneguda com a Festa dels Tres Tombs. Passades les festes nadalenques i tot esperant la del carnestoltes trobem, el 17 de gener, la festa patronímica dels carreters i traginers: Sant Antoni Abat. Aquesta celebració la trobem documentada a la Barcelona del segle XVI quan els gremis de llogaters de mules i traginers del port celebraven la festa del seu patró amb una lluïda desfilada. A Terrassa, tal i com apuntava Paulina Pi de la Serra, de tot allò que siguin rues, desfilades o altres manifestacions populars al carrer, n’hem dit sempre “passades”. Així, a la festa d’Els Tres Tombs a Terrassa se l’acostuma a anomenar Passades de Sant Antoni.


Els Tres Tombs a la plaça Vella 1900 / Fons Ragon-AMAT
Aquestes passades, que antigament eren organitzades pel Grup Benèfic de Carreters, tenien un estructura que havia esdevingut tradicional: a bon matí els traginers abillats amb les millors gales s’acostaven a la casa de qui havia estat escollit com abanderat. Aquest, després d’oferir un petit piscolabis, era acompanyat fins a l’església del Sant Esperit per una comitiva precedida d’una banda de música. L’església s’omplia tant per la concurrència de traginers, com per l’assistència de curiosos que volien participar a la festa. Acabat l’ofici, una banda de música amenitzava la sortida de l’església tocant diverses marxes de cavalleria. La plaça Major era el lloc de concentració de les diferents cavalcadures i on el prior procedia a la seva benedicció. Després començava la passada de Sant Antoni amb cavalls i carruatges luxosament guarnits i engalanats amb jardineria, tot fent un recorregut pels principals carrers de la ciutat. Allí és on la població s’aplegava  de forma nombrosa per veure el pas de la comitiva. A la tarda es realitzava una segona passada i al vespre es tancava la diada amb un gran ball a càrrec d’una banda de música.

La passada al carrer de Sant Gaietà 1912 / Fons Ragon-AMAT

Després de la Guerra Civil es va recuperar aquesta tradició. En tot cas, no fou fins la democràcia que es modificaren certs tics d'antic règim. L'any 1987 fou el primer cop que hi hagué una abanderada: n'Anna Mollet. En tot cas, el temps i el progrés anava en contra del gremi que veia disminuir l’aportació de cavalcadures i carruatges, provocant que la festa anés cap a la davallada, tant a Terrassa com arreu de Catalunya. És per això que els gremis de diverses poblacions van acordar concentrar esforços, fent una edició col·lectiva de les cavalcadures a les diferents desfilades de cada població i dispersant la diada pels posteriors diumenges de la festivitat de Sant Antoni. Així aconseguiren una nombrosa i lluïda aportació a la cavalcada de cada poble.

Els Tres Tombs a la plaça Vella / Fons Ragon-AMAT


Actualment a Terrassa la diada es du a terme tot realitzant una missa el dissabte del cap de setmana que correspon la desfilada. El diumenge següent es comença la jornada amb un esmorzar popular i gratuït a base de botifarres, que es fa prop del lloc de concentració, pels volts del Camp Olímpic. Després d’organitzar i ordenar els participants comença la passada, que obre una banda de música. A tall d’exemple esdevé la de l’any 1997 quan hi participà la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona. A la banda de música  li segueix un carruatge amb la imatge de Sant Antoni Abat i a dalt d'un cavall l’abanderat o abanderada acompanyat d’altres dos genets. Darrere el segueix un carruatge ple d’autoritats, en algunes edicions ocupat per l'alcalde de torn. Tot seguit els participants amb les seus carros, carruatges, carretes, etc. L’itinerari que es segueix és el de les avingudes d’Abat Marcet i Josep Tarradellas, seguint per la Rambla d’Ègara fins el parc dels Catalans. Durant aquest trajecte es llença la quantitat de gairebé tres mil quilos de caramels que són ben rebuts per la mainada i tot aquell públic que s’aplega a la Rambla. La festa, organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat, acaba amb un àpat de germanor i un ball en un restaurant de la ciutat.



Fonst consultades

OLLER, Joan Manuel: “La cabalgada de Sant Antoni Abad” a Diario de Terrassa, 19 gener 1991

PI DE LA SERRA, Paulina: “Les passades de Sant Antoni” a Impacte, 2 de febrer 1986.

MARIMÓN, Sílvia.La tradición dfe los Tres Tombs sobrepasa a los cien años. Diario Terrassa, 15 febrer 1996, p. 11

OLLER, Joan Manuel. La cavalcada de Sant Anton de 1931. Diario Terrassa, F.S., 19 gen. 1991, p. 9

1 comentari:

  1. La foto que publiques del fons Ragon, i en que dius que es al carrer Sant Antoni, en realitat es el Carrer Montserrat cantonada amb Sant Gaietà.

    ResponElimina