Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 27 de febrer del 2013

El Festival de Jazz de Terrassa


 
La febre del jazz arriba a Terrassa l’any 1959 de la mà de la secció del Club de Jazz de Joventuts Musicals. Si bé durant la dècada dels anys seixanta es van organitzar sessions de jazz o jam-sesssions a Amics de les Arts, les beceroles d'un espai dedicat a les actuacions jazzístiques l’hem de cercar en el soterrani de la botiga de Cal Farràs, al carrer de Gavatxons. Allí fou on es realitzaren nombroses actuacions musicals i es reunien poc més d'una vintena de persones, donat el poc aforament que permetia les mides reduïdes del local.

La Jazz Cava / Miquel Querol -AMAT

No va ser, en tot cas, fins l'any 1971 quan es va inaugurar la primera Jazz Cava a la ciutat en un soterrani del carrer de Sant Quirze, que va esdevenir una referència gairebé imprescindible per l'afeccionat al jazz d'arreu de Catalunya. Els qui hi van entrar van poder assistir a actuacions de jazzmans catalans i de figures principals del jazz internacional, com en Tete Montoliu, en Josep M. Farràs, en Lou Bennet o en Joe Nendeson. De totes maneres, l'octubre de 1985 es clausurava el local i durant prop de nou anys el jazz va romandre com un rodamón per diversos locals de la ciutats mentre es buscava una nova ubicació estable per a la projecció dels seus concerts. Es va arribar a pensar en els locals del Círcol Egarenc, donat que la planta superior de l'edifici semblava complir i resoldre totes les expectatives i necessitats. És per aquest fet que va sorgir una campanya intitulada “Del soterrani a l'àtic” que, a més de despertar de nou un jazz en davallada, permetés la reubicació de l'antiga Jazz Cava en aquest espai. Tot i així, les pressions populars, la implicació ciutadana i la voluntat política van permetre que es resolgués la construcció d'un edifici municipal gestionat per Amics de les Arts i Joventuts Musicals. L'any 1994 s'inaugurava el nou local reacondicionat a l'antiga rotonda o sala de ball de l'Ateneu Terrassenc de finals del segle XIX, i que durant molts anys havia allotjat les cotxeres municipals. De forma octogonal i amb una superfície de 187 metres, la Nova Jazz Cava permetia resoldre velles aspiracions, donada la seva àmplia capacitat i aforament (230 espectadors).

El primer Festival de Jazz 1982 / Miquel Querol-AMAT
Aquesta afecció contemporània i vitalitat ciutadana a Terrassa en l'àmbit jazzístic no només s'ha projectat sobre els espais, si no també  sobre el món de les festes. L’any 1982 s'organitzava a Terrassa el primer Festival de Jazz, amb el suport econòmic de l’Ajuntament, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de la Caixa d’Estalvis de Terrassa. El festival es va inaugurar el dia 25 de febrer de 1982  on hi van actuavar primeres figures del jazz i on es van projectar films relacionats amb el món d'aquest estil musical. Les primeres actuacions es van celebrar al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa i als locals d'Amics de les Arts. La inauguració de la Nova Jazz Cava va permetre tenir un eix vertebrador per als concerts, si bé d'altres escenaris han tingut un gran ressò popular, especialment els situats a l'aire lliure, com la plaça Vella, l'amfiteatre de la plaça de Catalunya i, més recentment, el propi parc de Vallparadís.

Jazz a la Nova Jazz Cava / Miquel Carol-AMAT

De fet, va ser durant el 18è Festival de Jazz celebrat a la primavera de l'any 1999 que el parc de Vallparadís va entrar de ple en les activitats del festival, puix que es va introduir un nou acte que l'implicava de forma directa: el Pícnic-Jazz. El dia 14 de març el Parc de Vallparadís va ser l'escenari, durant tot el dia, d'un pícnic-jazz amb l'actuació de diversos conjunts de jazz i que va concentrar a milers d'aficionats i curiosos. Des d’aquesta cita cada any es celebra el pícnic-jazz essent l’acte del festival amb més poder de convocatòria. Al zona del Torrent Monner s’instal·la un gran escenari on els músics ofereixen els seus concerts al públic instal·lat al altre vessant del torrent. La zona es un bullit de gent amb llocs d’esbargiment amb parades d’hostaleria i venda de productes relacionats amb el jazz.

El Picnic Jazz / Badia-Casanova-AMAT
El festival es va anar convertit pels afeccionats del jazz i també pels profans en un gran esdeveniment que obria de bat a bat les portes de la ciutat a tot el món. L'èxit de la primera edició va permetre que l'any següent es reedités novament i així fins esdevenir una cita anual de prestigi dins del món jazzístic internacional. No és d'estranyar, en aquest sentit, que Terrassa hagi estat coneguda i reconeguda al món sencer com una de les capitals més importants en aquest àmbit, però tampoc que el Jazz s'hagi convertit a Terrassa en un més dels molts trets identitaris que ens representen arreu del món.  El punt culminant d'aquesta projecció va ser quan l'any 1992 el Festival de Jazz de Terrassa es va integrar dins de la programació oficial d'actes culturals dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Un habitual en les actuacions del festival fou el magnífic pianista Tete Montoliu, que va morir l’any 1997. Dins els actes del 17è Festival de Jazz de l’any 1998, la ciutat, amb agraïment li va retre un homenatge i li va dedicar un carrer, el que porta directament a la Nova Jazz Cava, tot canviant el nom antic de passatge de Gaudí pel de passatge de Tete Montoliu. Així mateix, el dia 6 de març de 1998 a la façana de la Nova Jazz Cava es va descobrir una placa commemorativa  i dedicatòria en honor seu.

Fonts consultades:

AA.DD. 25 aniversari del Club de Jazz 1950-1984. Club de Jazz dels Amics de les Arts i JJMM. Terrassa 1984

Ajuntament de Terrassa. Terrassa i el jazz. Opuscle. Oficina de Turisme. Terrassa 1994. (segons un treball d’Adela Farré)

AMAT. Fons de Jazz: memòries dels festivals de jazz.

FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985

VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.



3 comentaris:

  1. Bon dia, Sr.Verdaguer
    Li faig saber que totes les fotografies que il.lustren el seu article, son de la meva autoria, no pas de les altres que vosté menciona.
    No l´han assesorat be.
    Cordialment,
    Miquel Carol

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha fet la corresponents rectificació. Gracies per la informació

      Elimina
    2. S'ha fet la corresponents rectificació. Gracies per la informació

      Elimina