Els fets del 1932 a Terrassa

La crisi del sistema de la restauració borbònica i la gran inestabilitat política va empènyer que el 14 d’abril del 1931 es proclamés la República Espanyola. Uns mesos més endavant esclatava un moviment revolucionari encapçalat per la Federació Anarquista Ibèrica – la FAI - conjuntament amb la Confederació Nacional del Treball – CNT. Els avalots començaren el desembre a la conca de l’Alt Llobregat; Súria i Fígols fins arribar a Manresa. La reacció governativa fou ràpida mobilitzant a l’exèrcit, que va ofegar la revolta amb l’entrega de les armes dels rebels. Van ser empresonats prop de 100 insurrectes al vaixell “Buenos Aires” per portar-los a Villa Cisneros, al Sàhara Occidental.

LAjuntament rescatat per la Guardia Civil / J.M. Sagarra-AHCB-AMAT

Aquest fet va provocar un rebrot de la utopia revolucionària. A Terrassa, una ciutat amb forta implantació de la FAI, es van produir els anomenats “fets del 32”, els dies 14 i 15 de febrer d’aquell any. Els sindicalistes van planejar la revolta en varis moviments: primer, l’assalt de l’armeria de J. Carner del carrer Sant Francesc d’on es van emportar tot l’arsenal de armes. Seguidament es van apoderar d’un dels camions del bombers, mentre que un altre grup atacava la caserna de la Guàrdia Civil del carrer de Sant Leopold. El gruix dels revoltats irromperen la casa de l’alcalde, Avel·lí Estrenjer, amb el qual com a ostatge assaltaren sense problemes la Casa de la Vila, reduint al cap del servei nocturn de vigilància junt amb varis guàrdies municipals.  També aconseguiren retenir als regidors Francesc Devant i Francesc Casas els qual s’havien acostat a l’Ajuntament per assabentar-se del què passava. Els va fallar l’intent d’apoderar-se del president del Institut Industrial, Pere Amat, que es va resistir i pogué avisar a la Guàrdia Civil. També van intentar-ho amb el tinent d’alcalde Samuel Morera, però aquest es trobava fora de Terrassa.

Estralls a l'Ajuntament / J.M. Sagarra-AHCB-AMAT

L’assalt a la caserna de la Guàrdia Civil, on tenien intenció de cremar-lo mitjançant l’explosió de varis bidons de gasolina, fracassà al fer-se forts el Civils aconseguint frenar l’envestida i poder afegir-se a les forces que rodejaren L’Ajuntament.

Tot això passava a les quatre de la matinada.

El membre anarquistes ondejaren la bandera roja i negre de la seva ideologia al balcó de l’Ajuntament, mentre obligaven a l’alcalde a signar un document que fes possible el retorn de les armes confiscades per la Guàrdia Civil.

Al fer-se de dia l’Ajuntament estava assetjat per la Guàrdia Civil. Els anarquistes van voler pressionar fent trets a l’aire dins l’Ajuntament per demostrar la seva força. Això va provocar un intercanvi de trets entre els dos bàndols. Per un moment va semblar que assetjats abandonaven la lluita onejant la bandera blanca, però va ser una estratagema per poder atacar millor a la Guàrdia Civil.

Detalls de la balconada / JM. Sagarra-AHCB-AMAT

 Aquests s’havien reforçat amb 50 unitats més vinguts de Barcelona. El intercanvi de trets durà 3 hores fins que va arribar la Tercera Companyia de Infanteria amb una bateria de muntanya per tal de bombardejar l’Ajuntament. Davant l’aspecte que agafaven els fets, els anarquistes optaren per rendir-se. Eren las 10 del matí quan foren detinguts pel capità de la tropa. Els anarquistes creien en l’èxit de la revolta perquè contaven amb el recolzament dels grups d’obrers de la ciutat, però, aquest adoptaren una postura passiva ja que estaven cansats de tantes vagues que després no servien per res

Armes incautades als anarquistes / J.M. Sagarra-AHCB-AMAT

A la tarda, l’alcalde decretava un band amb el qual es demanava el civisme dels terrassencs a la vegada que dictava la reincorporació als llocs de treball.

És destacable que no hi hagué pràcticament cap ferit. Cal remarcar els estralls en l’Arxiu Municipal situat al segon pis on els revoltats feren servir els lligalls de documentació dels segles XV i XVI com a barricada.

Armes incautades al pati de l'Ajuntament / J.M.Sagarra-AHCB-AMAT

Els detinguts foren conduits a Barcelona empresonats a la Comandància de la Policia on se’ls intruïa expedients per si tenien que ser jutjats per la jurisdicció militar.

Mentre a Terrassa els dies següents es produïen detencions indiscriminades de militants de la CNT i del BOC. Per ordre governativa quedà clausurat el local del Bloc Obrer Camperol, instal·lat al carrer de Sant Francesc. Dos dies després de l’assalt la policia descobria un dipòsit de bombes en un clos del passeig Vint-i-dos de juliol núm. 481

El dia 22 de febrer el governador J. Moles i el general Batet, visitaren la ciutat. 

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa fa cinquanta anys. Arxiu Tobella. Terrassa 1981

MARCET, Xavier. Història de Terrassa. La segona República. Ajuntament de Terrassa. 1987

PERALTA, Miquel. El movimiento revolucionario de febrero de 1932. Diario Terrassa, 14 febrer 1980, p. 12

OLLER; Joan Manel. El Asalto al Ayuntamiento. Diario Terrassa, F.S., 31 oct. 1987, p.3

Crònica Social. 15 febrer 1932. p. 1

El Dia. 15 febrer 1931. p.1