Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 24 de juliol de 2013

La placeta de la Creu de Sant Pere



La creu de terme / Fons Ragon-AMAT
Aquesta plaça deu el seu nom a una antiga creu grega de ferro de les anomenades “de terme” muntada sobre un pedestal d’una rustica columna. La creu estava situada a llevant de l’actual placeta assenyalant el començament dels camins de Sant Llorenç i de Castellar

Quan es va construir la línia del Tren del Nord, aquesta zona va quedar separada del poble i va créixer com un raval del mateix, iniciant-se l’ edificació d’ un rengle de cases encarades cap a migdia, i unes altres a la dreta construïdes  per la família Vila “Vileta”.

La família Vila o Vileta posseïen una casa pairal al final i a la dreta del carrer Major de Sant Pere i n’ ocupaven  varis casals, l’últim d’aquests tocant a la via del tren; tanmateix, l’ any 1919 s’ enderrocà per a donar continuïtat al passeig 22 de juliol fins al torrent. L’any 1994 l’ ajuntament aprovà posar-hi el nom de Vileta, a la dreta de la plaça, que era l’antic camí per anar a la font de l’Apotecari.

El Quiosc / proc. AVAPSP
La zona de Sant Pere és rica en aigües, principalment subterrànies; això, possibilità els assentaments humans en el Pla de Sant Pere. A més, gairebé a cada casa hi ha un pou que durant segles ha proporcionat el preuat líquid, tant pel consum domèstic com pels recs de les hortes. També, els llits dels torrents de Vallparadís i Monner eren llocs de proveïment, on les seves aigües, durant l'edat mitjana, eren aprofitades per una novella indústria de molins fariners,  fins i tot, s'ha apuntat la presència d'una fornal en la qual s'arranjaven els estris dels senyors i els pagesos.
La placeta. 1930 / Fons Ragon-AMAT
Aquesta abundància d'aigua es produeix per la recerca de les aigües subterrànies d'una eixida vers els torrents. Per això, el Parc de Vallparadís és ric en fonts i mines que durant segles i juntament amb els pous, abastiren d'aigua potable al poble de Sant Pere. Conseqüentment, l’Ajuntament del poble l’any 1882 va crear una Junta d’Aigües per tal de fer arribar l’aigua corrent a la població. El 25 de febrer de 1883 va tenir lloc la inauguració de la primera font pública del poble. La font i l'abeurador amb un fanal al damunt, d’estil isabelí tardà es va instal·lar a la part sud de la placeta.
La font actual / Joaquim Verdaguer

El bastiment d’ aquesta font va portar el seu enrenou, perquè l’ ajuntament atorgà al veí Josep Figueras i Fatxó, el dret de fer  per ús particular, de les aigües sobreeixides del dipòsit ,després de l'ús públic de la font;  tot i pagant un cànon de 400 pessetes. Aquesta resolució va portar controvèrsia, doncs, la revista Tarrasense, fent-ne ressò, feia ironia en  que d'una sola i insignificant ploma d'aigua s’abastés a la font pública, als rentadors comunitaris i a un particular, i que per aquest fet es tingués que  pagar drets feudals. En conseqüència, el comentari generà un seguit de cartes al director, on l’ Ajuntament de Sant Pere argumentava de que els pagaments no havien estat drets feudals, sinó que eren drets reservats, perfectes drets de propietat.

A principis del segle XX s’ubicà, al bell mig de la plaça, on ara hi ha la font actual, un quiosc de queviures. Aquest fou enderrocat, arran de la construcció del mercat de San Pere, a la plaça del Triomf,  i seguidament es remodelà  la plaça. La font i la creu de terme, situada en un dels laterals, passaren a ser un sol element, la font actual al bell mig de la plaça. Aquesta font està adossada a una peanya d’obra, d’ uns dos metres d’ alçada, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro.



Per acabar,  durant l'època de la República aquesta plaça portà el nom del 16 de Febrer. A més, després de la guerra, hi havien dos barbers, una perruqueria, una bacallanera i el bar la Rabasada, a la cantonada amb la carretera de Matadepera.

La placeta. 2012 / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

BOIX, Josep. La placeta de la Creu. Diari de Terrassa F.S., 8 des. 1990, p. 16

VALLS VILA, Jaume. Els Vileta. Una nissaga santperenca. Diari de Sant Pere. Suplement especial del Diario de Terrassa, 21 juny 1986, p. 9

VERDAGUER, Joaquim. 1904-2004 Centenari de l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell. Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere. Terrassa 2004

2 comentaris:

  1. En el peu de foto a on i diu "la nova font" et proposo canviar-lo per "la font actual" ja que de "nova" no en te res.

    ResponElimina
  2. Per això quan cantem al Quinto del Casal de Sant Pere de l'11 n'hi diem "les cametes d'en Vileta"! M'ha agradat saber-ne el motiu.

    ResponElimina