Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 1 d’agost del 2013

Abastament d’aigua a Terrassa (6): Mina Vinyals

El 1825, Salvador Vinyals, veí de Terrassa, va anar al Tribunal del Real Patrimonio amb una instancia per rebre el permís per a fer una mina.  Recordava a la institució que tenia una peça de terra de sec¡a en un extrem del carrer Major, a tocar de la riera. El seu desig era fer-la més productiva i li calia aigua i creia que la millor solució era aprofitar la subterrània que segurament corria per sota dels seus conreus.



Vinyals volia aprofitar el tram que anava des del Portal de la Guia fins un terreny de Miquel Vinyals conegut com a Pla de l’Ametllera, a l’entorn del torrent de Pere Parres. Salvador es comprometia a indemnitzar a qui calgués si la canalització creava problemes a alguns dels seus veïns.



L’objectiu no era únicament regar les seves terres, sinó també tenir aigua per les seves tres casetes, per beure i per rentar la llana i els batans que tenia al carrer de la Cisterna.
Entrada a una mina / MPAT
Promoguda a principis del segle XIX, tenia o potser encara té, dos ramals d’aiguanaixent. El primer l’hem de cercar proa del carrer de Giralt i Serra, baixa paral·lel a la Riera del Palau i després de passar el torrent de passar pel torrent d’en Pere Parres, quant aquets arribava a la riera del Palau, abocava a un pou de recollida. Aquets, rebia també les aigües d’un ramal que procedent del torrent del Batlle, discorria al costat del camí de Can Boada i després de passar el torrentet del mateix nom i la Riera del Palau s’ajuntava amb l’altra branca. L’encreuament el trobaríem a l’actual plaça de Ricard Camí, davant de la seu central de Caixa Terrassa i tocant a l’edifici central dels jutjats. Des d’aquest punt baixava en línia recta fins més enllà del carrer de La Goleta, salvant la corba que la Riera del Palau dibuixa en el Mercat de la Independència. Més enllà d’Iscle Soler arribava a les terres d’en Salvador Vinyals, a darrera del que anys després es convertiria en Cinema Rambla i que ara ha deixat lloc a una multinacional de la roba. Finalment, el ramal continuava fins on hi ha la actual delegació d’Hisenda. 

Una mina d'aigua / MPAT
Hem descobert un document on apareixen els noms de les finques per on passava el túnel i ens ha semblat interessant tornar a explicar el recorregut però des de una segona perspectiva i en sentit invers, és a dir, sud-nord. La Mina Vinyals se situava en l’espai que hi havia entre el Raval i el Portal de Sant Roc, s’introduïa en terrenys de Francesc Vidal i anava a trobar la Riera de Rubí (Riera del Palau), on la galeria s’enfonsava fins que arribava al camp de N. Puig, al Torrent d’en Pere Parres. Allà es separava en dos ramals. El més antic pujava fins a una propietat de Ventalló, a tocar del torrent, en una extensió de terreny que podia recorres en tres o quatre minuts, segons fons de l’època. El segon agafava direcció a la Riera de Rubí fins a entrar a la finca dels Rovira, per després avançar cap a la casa del guardaagulles de la Renfe i entravessar la vinya de Salvador Ballbé. Per fer cau al Torrent del Batlle, on finia el seu recorregut.



La Mina Vinyals recollia majoritàriament les aigües de les subterrànies de la  Riera de Rubí i afluents. Les galeries discorrien per sota d’aquest cabal públic, molt proper al nucli urbà, fins el punt que a sobre del marge esquerre hi havia fonaments d’edificis, a uns 500 metres com a màxim dels ramals de la mina.



La principal funció era alimentar motors hidràulics i els rentadors de llana, a més de regar les vinyes.



Fonts consultades:

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 1992

OLLER. Joan Manuel; SUÂREZ, Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Les Mines d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa.2008

PASTALLÉ, Pere; SOLË, Miquel. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada