El queixal de mamut

Els prohoms terrassencs Joan Cadevall, director del Reial Col·legi Terrassenc i Àngel Sallent, doctor en farmàcia, eren aficionats a la botànica. És per això que acostumaven a fer excursions molt sovint a la recerca de noves plantes i flors. Ambdós tenien uns coneixements extraordinaris sobre el tema i conjuntament van redactar «La Flora de Catalunya (1913-23)». A més Joan Cadevall va publicar diversos llibres de  botànica, mecànica i tècnica industrial.  Àngel Sallent també fou l’autor de diverses obres com «Els noms dels bolets catalans (1916)», «Els noms de les plantes (1929)» i «Els noms dels ocells de Catalunya (1922)»

Àngel Sallent i Joan Cadevall

El dia 15 de juny de 1907 passant per la carretera de Matadepera, d’endinsa-ren pel camí de Can Carbonell que havia estat remogut i arranjat. Tot de sobte s' adonaren que en un marge havia quedat al descobert una taca blanca

i farinosa, semblant, des de lluny, a un  tapaïment de calc, que destacava en la terra rogenca. En observar-ho amb atenció van veure que es tractava d’un fòsil, Ho consultaren  a Domènech Palet I Barba, expert geòleg terrassenc, el qual els confirmà que es tractava d’un queixal del “Elephas primogenius” pròpiament dit, Mamut, de l’època quaternària.

El queixal de Mamunt /proc.Rafael Aróztegui

Els mamuts eren de la família dels elefants però molt més grans i amb un espès pelatge i caracteritzats pels seus ullalls llargs i encorbats. Aparegueren al Pliocé, fa uns 4,8 milions d'anys, a la zona d'Àfrica que actualment és el desert del Sàhara i s'estengueren a gran part d'Euroàsia. S'extingiren fa només 3.600 anys. El marfil no era tan apreciat com el dels alefants d’Àfrica perquè tenien un color gris blavós i s’aclivellava amb facilitat.

L’exemplar trobat prop de Can Carbonell ja havia perdut la qualitat de marfil, només quedava reduït a unes capes blanques i fines de fosfat i carbonat càlcic.

Estava incomplert, tot i així tenia una dimensió de 2’60 metres per 25 centímetres de diàmetre. La forma era circular i a mida que s’allarga, s'aprimava  fins arribar a la punta. Salvador Carbonell, propietari dels terrenys va donar facilitats per portar a terme excavacions per trobar més restes, si més no, la punta que faltava de l' ullal trobat. No hi hagué sort en la recerca.

El queixal de mamut / Josep Rius-AMAT

El  queixal fou lliurat a l’Ajuntament, que el col·locà en una vitrina dalt al segon pis de la Casa de la Vila. Actualment està dipositat en el Museu de Terrassa.

En el programa de Festa Major del 1908 s’anunciava que en la cercavila de les societats Pajarils, a més de gegants i nans, formaria part de la comitiva un mamut. El cert es que la aquesta figura que hauria estat una més dels entremesos de la cultura popular terrassenca, no va aparèixer en la cercavila.

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Impremta Morral. Terrassa 1950

OLLER, Montserrat; CARDÚS, Oriol. Contalles de Terrassa. El Queixal de Mamut. Òmnium Cultural. Terrassa 1976