Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 11 de setembre de 2013

Els templers a Terrassa: història o llegenda


L’Orde del Temple va ser fundat l’any 1118 com a conseqüència de les  creuades, amb la finalitat de protegir els peregrins de Terra Santa.

Era un orde religiós-militar eminentment francès.Els seus membres vivien en comunitat. Es van estendre per Europa després de perdre la raó de ser: varen ser expulsats de Palestina pels Musulmans. L’orde, tot i la fama de ser auster, va aconseguir poder, riqueses i afany de domini, en detriment de la seva primitiva puresa. L’any 1133 es creava al Rosselló, el Mas-Deu, casa principal de la zona de la Provença, Catalunya i Aragó.

Sembla ser que els templers  habitaren un temps en el castell de Terrassa. Aquest fet, els historiadors terrassencs inclòs Soler i Palet l’han obviat. Només l’ historiador Josep Ventalló en fa menció i confirma la presència dels templers  per dades que va recollir de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Un document de 1139  diu que Pere de Terrassa féu donació als Cavallers del Temple d’uns terrenys de la seva propietat a Terrassa. Era habitual en aquella època que els fidels fessin donacions a l’església,  als  ordes monàstics  en agraïment a beneficis obtinguts o simplement per realitzar una acció de caràcter pietós.

Pere de Terrassa era un dels fills de Berenguer Sanlà, fundador del castell de Vallparadís. Pere, igual que els seus germans, va adoptar Terrassa com a cognom. I va heretar algunes propietats del seu pare , a les quals  calia afegir les que li va llegar en el seu testament el seu germà Albert.
La torre del Palau / Dibuix de Goliard-Museu de Terrassa
També consta en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, segon Josep Ventalló, un altre document en el qual Arnald de Terrassa, fill de Pere, va fer entrega total del feu de Terrassa a l’Orde del Temple. Aquest orde, per tant, hauria succeït als Terrassa en el domini del “Castrum Terracie”, és a dir, Castell de Terrassa.



Aquí  comencen les elucubracions i ens endinsem en la tesi de Josep Ventalló, en la qual afirma que la presència de l’Orde seria d’entre 40 o 50 anys. Durant aquest temps haurien enderrocat el castell de tàpia (de terra, d’aquí el nom de Terrassa) i aixecarien una fortalesa amb la seva torre de maçoneria (obra feta de pedres o maons generalment lligats amb morter), al’ estil feudal de l’època. Per fer-ho haurien emprat picapedres, serrallers, fusters, etc. que serien els creadors de la vila de Terrassa l’any 1193.
La construcció del castell i la vila / Dibuix de Goliard-Muaeu de Terrassa
Segons Ramir Masdeu, els templers anomenaven Manso Dei els masos dels templers allunyats dels nuclis urbans,  que era el nom genèric de Mas Deu , en record de la casa fundacional. Baltasar Ragon en el seu llibre sobre carrers ens parla del notari Pere de Folguers, de Terrassa, que l’any 1295 signà una “concòrdia entre el prior de Terrassa  i Guillem Vinyals, de la parròquia de Sant Pere, que susdit  prior pretenia que en Vinyals li pagués  certa quantitat de diners com atenent dret i causa de Guillema Vinyals, la seva esposa, resident en el Mas Adei, prop del monestir de Sant Pere”. Aquest mas, que dóna nom al carrer del Mas Adei, estaria situat prop de la riba del torrent de Vallparadís, entre el carrer de la Creu Gran i el de Sant Joan.

L’any 1312 Felip el Bell de França endeutat amb l’Orde del Temple i pel poder que manejaven, va incitar el papa Climent V que iniciés un procés contra els templers acusant-los de sacrilegi a la creu, heretgia, sodomia i adoració d’ídols pagans. El Papa va decretar la dissolució i persecució  de l’Ordre del Temple.



A Terrassa feia anys que havien desaparegut, ja que l’any 1260 el propietari del castell era Folk, vescomte de Cardona.



Fonts consultades:

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960

FERRAN, Doménec. La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Museu de Terrassa. 1999.

MASDEU, Ramir. Mas sobre la calle Manso Adey. Tarrasa Información. 23 març 1964

MASDEU, Ramir. Elucubracions spbre si el “Mansio-Dei” fue el discutido o Castiilo de Egara. Tarrasa Información. 9 abril 1964

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada