Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 4 de desembre de 2013

La Llibreria Grau

LLibreria Grau / Diari de Terrassa
Del 1932 al 2007, durant 75 anys, Terrassa ha pogut gaudir d’una llibreria emblemàtica, situada al carrer del Gavatxons núm. 5: La llibreria Grau. Aquest comerç va arribar a ser una icona a la ciutat. Clients terrassencs i forans hi feren via, fins i tot va arribar a ser un petit atractiu turístic.
Joan Grau
Joan Grau Argemí va començar a vendre llibres al carrer Cremat, però l’any 1932 es va constituir com a llibreter fundant la Llibreria Grau al carrer Gavatxons. Durant el franquisme, a la llibreria s’hi podien trobar llibres prohibits que arribaven via Mèxic o Argentina. La llibreria acollia tot tipus de llibres, sense cap especialitat. Tenia un bon estoc de manuals universitaris. També despatxava revistes, cromos, pòsters i tot tipus de publicacions  Fins i tot, s’hi podien trobar obres descatalogades o exhaurides.
La fama de la llibreria traspassà fronteres i als anys 70 el “Instituto del Libro de Madrid” la va catalogar com una de les llibreries més importants d’Espanya.


Joan Grau anava acumulant totes les edicions de llibres que es publicaven fins al punt que totes les estanteries quedaren plenes. A falta d’espai va començar a apilar els llibres a terra convertint els passadissos de l’establiment en autèntiques muralles, cosa que comportar que en els últims anys hagués de despatxar quasi a l’entrada de la llibreria de tants llibres apilats i el perill que no caiguessin al cap d’algun client.

Al mig d’aquest desordre ordenat, trobar un llibre en concret només era possible en el cap d’en Joan Grau. Es quedava dubitatiu i anava a cercar el llibre. Sinó et deia “vine un altre dia que mentrestant te’l buscaré”. I la majoria de vegades el trobava.


El seu fill Valentí tenia una moto Gimson que guardava a la sala del darrera de l’aparador. Valentí se’n va anar al servei militar el 1963 i quan va tornar no va trobar la moto, fins al cap d’uns anys, el 1993 la van trobar enterrada entre llibres en el mateix lloc que l’havien deixat-
El carismàtic llibreter Joan Grau, com a personatge popular terrassenc va ser elegit, l’any 1984, «Capgròs de l’any».

Joan Grau i Argemí era molt aficionat al teatre i va estar molt vinculat a la secció de teatre del Centre Social Catòlic, principalment en la seva tasca d’apuntador. La seva mort es va produir el 17 de gener 1997 a l’edat de 88 anys.
Capgros de l'Any/R.A.

Quan el llibreter ja no podia fer-se càrrec del negoci el va rellevar el seu fill Valentí a mitjans dels anys 80. Aquest sempre havia estat desvinculat del negoci. La seva passió era i és el jazz, però les circumstàncies el varen portar a gestionar la llibreria familiar. En un principi, es va dedicar a ordenar i classificar els més de 700.000 libres.
L’any 2007, en Valentí es va voler jubilar i a falta d’un relleu generacional va vendre l’edifici a una immobiliària. Però abans va desenvolupar una tasca de venda de liquidació total a preus rebentats, tots els llibres possibles. La llibreria es va convertir en un formiguer de clients remenant tota classe d’exemplars.
El dia 5 de gener del 2007 en Valentí baixava les persianes. El 30 del mateix mes tornava a obrir el local, ja amb les estanteries buides per celebrar la festa del tancament amb agraïment a les múltiples mostres d’afecte dels ciutadans.
El dia de la festa la llibreria quedà col·lapsada, amb la presència dels personatges més destacats de la vida cultural social, política. El sextet de Josep M. Farràs va posar fi a la festa.
Liquidació total / Rafael Aróztegui

Fonts consultades:
Mateu, Enric. Terrassa 1993. Arxiu Tobella. Terrassa 1984
Diari Terrassa. 5 gener 2007
Diari de Terrassa 30 gener 2007
RAMOS, Gemma. Les botigues del nostre record.Museu de Terrassa, 2008

2 comentaris:

  1. Hi vaig anar a comprar-hi llibres sovint, quant era petit, i la llegenda de la moto era mítica, en la liquidació hi vaig comprar una història comarcal de Catalunya que és una meravella. No hauria d'haver desaparescut.

    ResponElimina
  2. Hola, vivo en Terrassa desde hace unos dieciséis años y escribo novela con la intención de publicar algún día. Parece mentira que el tiempo corra tan deprisa pues hace ya demasiados años que escribí una novela en cuyo interior aparece precisamente esa librería. Por aquel entonces yo era relativamente un recién llegado a la ciudad y el destino puso mis pies en aquella tienda de la que jamás había oído hablar y que me inspiró terriblemente. Los montones de libros polvorientos apilados me fascinaron en el interior de aquella pequeña habitación sin puerta que se encontraba al fondo, presidida por un escueto cartel: «OFERTAS».
    Estaba muy orgulloso del pasaje donde la describía, y algunos familiares y amigos que preguntaron llegaron finalmente a descubrirla sin que yo les indicase dónde se hallaba. Me apenó descubrir un día que había cerrado y desaparecido.
    Andrés Ruiz Segarra

    ResponElimina