Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 de desembre del 2013

Pubilles i miss de Terrassa

Una pubilla era l’hereva receptora de l’herència patrimonial a falta d’un hereu.



A meitat del segle XX, però, van començar a celebrar-se certàmens de pubilla de Catalunya. És per això que molts municipis van començar a elegir la seva pubilla que representava el municipi i era present en el context essencialment festiu en els actes que se celebraven a la ciutat.

En els seus inicis, imposada per la moralitat franquista, es valoraven de la candidata les virtuts morals, la dedicació a la llar, la família, i com no, l’aspecte de la bellesa física.

Aquesta nova versió atenuada de pubilla venia a contrarestar  la antiga ratxa de miss que s’elegien durant els anys vint i què la Repùblica va suprimir



Encara actualment, el seu vestit sol ser el tradicional de catalana: el cos és de vellut negre, un teixit car, representatiu de la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i el cosset del vestit tradicional. La faldilla de la pubilla és un brocat sota el qual s’amaguen els enagos. A més, la pubilla acompanya aquest vestuari amb un dasvantal negre, símbol de la dona treballadora. Duu mitges blanques, millor si són de blonda, i sabates de taló, a diferència del tradicional de catalana, que calça espardenyes. Cobrint les espatlles, una mantellina de punta, blanca, que simbolitza la bona posició de la pubilla al poble. El vestuari es completa amb la gandalla i les mitenes, dos elements comuns en els vestits tradicional de catalana i en el de pubilla.
Antonia Vidal

A Terrassa, la primera vegada que es va elegir una pubilla va ser l’any 1958. La seleccionada va ser Antonia Vidal. L’any següent, el 1959, Cristina Ballbé; el 1960, Natàlia Colomé ; el 1961 Maria Antonia Minués.

Del 1961 al 1964 no disposem de dades. El 1965 Maria Carme Carnés.


El dia 16 de desembre 1966  en un ball de beneficència celebrat al Casino del Comerç,  presidit per l’alcalde Miquel Onàndia, es va proclamar pubilla de Terrassa la Maria del Carme Puigdomenech..


El 7 de desembre de 1968 a la Sala Capitular de l’Ajuntament era proclamada Montserrat Casarramona, com a pubilla. Dies més tard aquesta seria elegida primera dama d’honor de la pubilla de Catalunya. També seria pubilla de Terrassa durant l’any 1969

El 1970 es escollida Antonia Calvo i el 1973 Montserrat Cusco. Aquest és l’últim any que se celebra l’elecció d’una pubilla.
Elecció de la Pubilla 1965 /Fotos Francino

També cal fer esment a les pubilles de la Sardana: Montserrat Marqués, el 1960; Joaquima Parets, 1961; i Maribel Viciana, 1962.
L’any 1998 Sílvia Piñol era proclamada pubilla de l’any en què Terrassa va ostentar l’honor de ser Ciutat Pubilla de Catalunya.
Elecció de la Pubilla 1966/Fotos Francino

Passat l’enrenou de la transició política, l’any 1979 va retornar, organitzat per les noves discoteques de la ciutat el certamen de Miss.

Una miss és una noia que  ha guanyat un certamen de bellesa. Els anys 20 es deia “Señorita de España”. El 1960 es van començar a celebrar certàmens com a “miss”.
Gemma Melé Miss 1979/DDT

La Primera Miss Terrassa va ser Gemma Melé, l’any 1979, en un acte celebrat a la discoteca Reprise. Dies després a la discoteca «Bruc’s» d’Igualada, aquesta terrassenca era proclamada miss Catalunya.

Durant els anys 1980 i 1981 no es va  celebrar cap certamen.

El  març de 1982 la miss Terrassa és Rosa M. Egea. En el mes de juliol seria votada Miss Catalunya al certament efectuat en una discoteca d’Olot. També participaria en el concurs de Miss Espanta, però no resultà elegida.

A la discoteca Neón del Coro Vell, amb la participació de 16 candidates, Rosa Maria Moliner era triada Miss 1983.

Remedios Rubio de 18 anys i nascuda a Súria fou  proclamada Miss Terrassa 1984.

L’elegida Mis Terrassa 1985 va ser Mònica  Raspall. El 1986 amb setze anys ho va ser Dolors Saldaña, que també resultà elegida Miss Vallès. El 1987 no es va celebrar. El 1988 Carmen Hernández era escollida en un passarel·la a la discoteca No Name. A la mateixa discoteca, l’any 1989 la guanyadora va ser Susana Álvarez, El premi era dotat amb 25.000 ptes. El 1990 era proclamada  Cristina Vilanova de 16 anys a la discoteca Numberone. L’any 1991 no es va celebrar. També a la mateixa discoteca l’any següent Noelia Vicente era escollida Miss Terrassa 1992. Sílvia Peula seria l’escollida l’any 1993.
Elecció de Miss Terrassa 1986 /Fotos Francino

En un acte celebrat  en el mes de maig a la discoteca Instint, és elegida Anna Cortina com a Miss Terrassa 1994. En el mes de setembre es quedà sense títol per un conflicte legal entre els organitzadors.

Dins els despropòsits dels organitzadors, a la discoteca Pachà de Castellar del Vallès fou  elegida Miss Terrassa 1995, Estíbaliz Sánchez, una noia de Mollet. Això va provocar que durant els anys 1996, 97 i 98 no se  celebrés cap certamen de Miss Terrassa. L’últim que es va celebrar va ser l’any 1999 en què Maite Rios va ser coronada a la discoteca Que!.



Cal destacar altres guardons de bellesa sense passar per ser elegides Miss Terrassa.

El 1978 Anna Mas Masdefiol amb 17 anys és seleccionada  a Lloret de Mar com a Miss Costa Brava, després que uns dies abans assolís el lloc de segona dama d’honor en el concurs de Miss Barcelona. Amb aquest resultat participa en el concurs de Mis Espanya, a Santa Cruz de Tenerife i queda al sisè lloc,

La noia terrassenca de quinze anys, Núria Ruíz Castor, va ser proclamada Miss Espanya 1979 a la localitat suïssa de Biel.

L’any 1983 la terrassenca Mariví Pintó era proclamada Miss Vallès i, un mesos més tard, Miss Catalunya. El 1985 Anna Larrea amb 19 anys es elegida Miss Vallès. El 1995 a la discoteca In’s Tint acull la selecció comarcal de Miss Vallès guanyant Marta Oliart, que va representar al concurs de Miss Ibèrica.

A la Sala Barcelona,  Marta LLoberas es proclamada Top Model Terrassa 1996

Fonts consultades:

Anuaris de l’Arxiu Tobella de 1979 a 1999.

VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966

dimecres, 4 de desembre del 2013

La Llibreria Grau

LLibreria Grau / Diari de Terrassa
Del 1932 al 2007, durant 75 anys, Terrassa ha pogut gaudir d’una llibreria emblemàtica, situada al carrer del Gavatxons núm. 5: La llibreria Grau. Aquest comerç va arribar a ser una icona a la ciutat. Clients terrassencs i forans hi feren via, fins i tot va arribar a ser un petit atractiu turístic.
Joan Grau
Joan Grau Argemí va començar a vendre llibres al carrer Cremat, però l’any 1932 es va constituir com a llibreter fundant la Llibreria Grau al carrer Gavatxons. Durant el franquisme, a la llibreria s’hi podien trobar llibres prohibits que arribaven via Mèxic o Argentina. La llibreria acollia tot tipus de llibres, sense cap especialitat. Tenia un bon estoc de manuals universitaris. També despatxava revistes, cromos, pòsters i tot tipus de publicacions  Fins i tot, s’hi podien trobar obres descatalogades o exhaurides.
La fama de la llibreria traspassà fronteres i als anys 70 el “Instituto del Libro de Madrid” la va catalogar com una de les llibreries més importants d’Espanya.


Joan Grau anava acumulant totes les edicions de llibres que es publicaven fins al punt que totes les estanteries quedaren plenes. A falta d’espai va començar a apilar els llibres a terra convertint els passadissos de l’establiment en autèntiques muralles, cosa que comportar que en els últims anys hagués de despatxar quasi a l’entrada de la llibreria de tants llibres apilats i el perill que no caiguessin al cap d’algun client.

Al mig d’aquest desordre ordenat, trobar un llibre en concret només era possible en el cap d’en Joan Grau. Es quedava dubitatiu i anava a cercar el llibre. Sinó et deia “vine un altre dia que mentrestant te’l buscaré”. I la majoria de vegades el trobava.


El seu fill Valentí tenia una moto Gimson que guardava a la sala del darrera de l’aparador. Valentí se’n va anar al servei militar el 1963 i quan va tornar no va trobar la moto, fins al cap d’uns anys, el 1993 la van trobar enterrada entre llibres en el mateix lloc que l’havien deixat-
El carismàtic llibreter Joan Grau, com a personatge popular terrassenc va ser elegit, l’any 1984, «Capgròs de l’any».

Joan Grau i Argemí era molt aficionat al teatre i va estar molt vinculat a la secció de teatre del Centre Social Catòlic, principalment en la seva tasca d’apuntador. La seva mort es va produir el 17 de gener 1997 a l’edat de 88 anys.
Capgros de l'Any/R.A.

Quan el llibreter ja no podia fer-se càrrec del negoci el va rellevar el seu fill Valentí a mitjans dels anys 80. Aquest sempre havia estat desvinculat del negoci. La seva passió era i és el jazz, però les circumstàncies el varen portar a gestionar la llibreria familiar. En un principi, es va dedicar a ordenar i classificar els més de 700.000 libres.
L’any 2007, en Valentí es va voler jubilar i a falta d’un relleu generacional va vendre l’edifici a una immobiliària. Però abans va desenvolupar una tasca de venda de liquidació total a preus rebentats, tots els llibres possibles. La llibreria es va convertir en un formiguer de clients remenant tota classe d’exemplars.
El dia 5 de gener del 2007 en Valentí baixava les persianes. El 30 del mateix mes tornava a obrir el local, ja amb les estanteries buides per celebrar la festa del tancament amb agraïment a les múltiples mostres d’afecte dels ciutadans.
El dia de la festa la llibreria quedà col·lapsada, amb la presència dels personatges més destacats de la vida cultural social, política. El sextet de Josep M. Farràs va posar fi a la festa.
Liquidació total / Rafael Aróztegui

Fonts consultades:
Mateu, Enric. Terrassa 1993. Arxiu Tobella. Terrassa 1984
Diari Terrassa. 5 gener 2007
Diari de Terrassa 30 gener 2007
RAMOS, Gemma. Les botigues del nostre record.Museu de Terrassa, 2008

diumenge, 1 de desembre del 2013

terrassencs de l’any

L'any 1969 el Centre Social Catòlic instituí el guardó del Terrassenc de l'Any, que distingeix aquells terrassencs i terrassenques que han assolit un alt grau de servei a la ciutat o una trajectòria personal indiscutible en el terreny de les arts, la cultura, l'acció social o l'esport.

Lliurament del Terrassencs de l'Any 1969/Proc.CSC

L'entitat, mitjançant un jurat qualificador, tria les persones mereixedores d'aquesta distinció. Aquest jurat el compon part de la Junta del Social i alguns representants cívics, culturals i periodistes de Terrassa.

El Social convida anualment les entitats terrassenques a proposar candidats, dels quals el jurat selecciona els que han de ser guardonats. També es fomenta una participació de representants de les entitats i institucions esmentades al Jurat amb la finalitat de renovar-lo. El primer jurat qualificador estava format per Josep Rius, president del CSC, Jeroni Font, Josep Massagué, Carles Puig, Joan Antoni Pujals, Josep Manuel Salillas, Ramon Trenchs i Ramon M. Wennberg.



L’acte solemne de lliurament dels guardons fins l'any 1983 se celebrava al CSC. A partir de l'any següent se celebra al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. A l’escenari es disposen tres taules; la central és reservada a les autoritats i les laterals per als guardonats i el jurat.

L'any 1978 coincidint amb el centenari de l'entitat i el desè aniversari de la proclamació del primer "Terrassenc de l'any" es va editar un opuscle amb un resum biogràfic de cada guardonat.



L'any 1989, tot celebrant el vintè aniversari, es va presentar un segon llibre amb la glossa de cada guardonat durant aquests vint anys. També en aquest acte Carles Puig rebé la Insígnia d'Or del Centre Social Catòlic en reconeixement a la seva tasca per l'elaboració de les glosses dels homenatjats.



Relació dels guardonats com a Terrassenc de l’any

1969 Lluis Francino, Enric Garcés, Francesc de P. Sala Morgades, Doménec Sánchez

1970 Josep Biosca, Eusebi Cima i Viñas, Ramon Menal, Joaquim Morera,, Rosa Puig Lloch

1971 Josep Colomer, Encarnació Galter, Jaume Llosas, Joan Marqués i Casals, Francesc Torrella i Niubó

1972 Josep Martínez i Lozano, Juan Morera, Joan Ortiz,  Francesc Simó i Prats

1973 Eudald Aymèrich, Joan Baca i Pericot, Paulina Pi de la Serra, Jaume Salvatella, Mercé Vives

1974 Salvador Alavedra, Antolina Boada, Joan Castelló, Montserrat

1975 Joan Artigues, Rafael Benet, Jaume Margarit,Josep M. Masdefiol

1976 Ramon Alzamora, Francesc Amat i Fontanals, Maria Coll, Pelai Mundet

1977 Rosa Baqués, Josep Blades i Torres, Salvador Salvatella, Joan Soler i Tramunt , Alfons Vallhorrat i Catà

1978 Pere Fainé i Pujol, Josep M. Martí i Bonet, Natàlia Mas i Masdefiol

1979 Antoni Bros i Tusell, Joan Casals i Clotet, Feliu Formosa, Montserrat Malgosa, Vicenç Villatoro.

1980  Joan Amat i Fontanals, Ferran Bach-Esteve, Miquel Farré, Josep Lao i Lao

Terrassencs de lAny 1980/proc..CSC
1981 Martí Colomer, Fermí Galán, Joan Ribas, Joan Vives

1982 Joaquim Agut, Emili Massallé, Joan Morral, Narcís Serrat i Comerma

1983 Jordi Estapé, Josep M. Font i Guillué, Rafael Roig Josep Manuel Salillas

1984 Jaume Arbós, Jaume Cabré, Antoni Cadafalch i Cadavall, Joaquim Puigbó, Ermenter Cima

El patge Xiu Xiu felicitant als seus creadors 1984/proc. CSC
1985 Jordi Figueras, Josep Marqués, Ramon Trenchs

1986 Josep M. Arias i Ventalló, Ricard Camí, Teresa Casals, Josep M. Domènech                        )

1987 Josep M. Casas, Emili Miró, Jacint Morera, Valentí Piqué

1988 Josep Alsina, Josep Freixas i Vivó, Joaquin Soler Serrano, Jacint Vila

1989 Miquel Rambla, Jacint Badiella, Benito Martínez, Manuel Tobella

1990 Joaquim Badía, Valèria Parera, Marius Samarra, Dolors Verdaguer

1991  Sebastià Esquerda, Antinio Florido, Anselm Marcet,, Carles Puig

1992 Domènec Argemí. Andreu Fresnadillo, Lluis Iribarren,  Maria Palà. 

1993 Sergi Berbel, Joan B. Galí, Josep A. Pi, Conxa Puig

1994 M. Dolors Planas, Àngels Margarit, Joan Galí

1995 Jordi Anglés (alpinista), Pablo Gómez, Conxa Llinares, Valentí Grau, Marc Roura

1996 Francesc Armengol, Josep Estrada, Josep M. Farras, Joaquim Malgosa      

1997 Anna Murià, Carme Civit, Margarida Arpa, Joan Antoni Pujals

1998 Josep Cañadilla, Jeroni Font, Francesc Llongueras, Josep Rius

1999 Marià Gallego, Pere Puig Ustrell, Marta Riba, Josep Torras

2000 Angelina Casals, Camil Domingo, Xavier Marcet, Josep Rius

Terrassencs de l'Any 2000/ proc.CSC
2001 Josep Betriu, Antònia Domènech, Marius Heras, Àngels Poch

2002 Bartomeu Amat, Blas Buendia, Adrià Font, Rosa Vives

2003 Miquel Aguilar, Pere Baltà,Francesc Palet Setó, Maruja Rambla,Maria Vidal

2004 Carmen Aguilar, Carles Barba, Xavier Heras, Fèlix Sobrado

2005 Salvador Alàs, Eusebi Cima Mollet, Teresa Jordà, Josep Pausas

2006 Joan Fornell, Marc Galí, Marissa Josa, Josep Puigbó

2007 Josep Boix, Sarai Gascón, Josep Martí, Ferran Pont Putigam

2008 Manuel Coll, Pere Prat, Josep Rius, Floreal Soriguera, Agnès Soteras

2009 Pol Amat, Miquel Caparrós, Anna Santamaria, Assumpció Tobella

2010 Agustí Figueras, Jaume Galofre, Consol Torres,, Mariona Vigués

Terrassencs de l'Any 2010/ AMAT
2011 Dolors Glòria Oliva, Juli Puigantell, Teresa Raich

2012 Lídia Campà, Ramón Comellas, Joan Vila

2013 Sílvia Alcantara, Rafael Aróztegui, Andreu Enrich, Marià Galí

Terrassencs de l'any 2013/Joaquim Verdaguer


Fonts consultades:

Web del Centre Cultural el Social. Terrassenc de l’any

VERDAGUER, Joaquim. El Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003

Centre Social Catòlic. Terrassencs de l’any 1969-1978. Terrassa, 1978